Anar al contingut

ASSIGNATURA PENDENT

Barcelona retirarà l'estàtua de l'esclavista Antonio López el 4 de març

El canvi de nom de la plaça on encara s'aixeca la figura del negrer és una de les preguntes que la ciutadania vol presentar a la multiconsulta

L'ajuntament pretenia eliminar el monument a finals de l'any passat, però la junta electoral ho va prohibir al considerar-lo un acte electoralista en plena campanya

Barcelona retirarà l'estàtua de l'esclavista Antonio López el 4 de març

FERRAN NADEU

La promesa retirada de l’estàtua dedicada al negrer Antonio López que encara avui domina la plaça que també encara avui porta el seu nom estava planificada per a finals del 2017. La junta electoral va frenar l’operació al considerar-lo un acte electoralista en període de campanya. Ja llavors van anunciar que es faria el primer trimestre d’aquest any. Ahir es va concretar la data: el 4 de març. El promès desnonament de l’esclavista es farà en una festa ciutadana amb un espectacle del grup Comediants.

El comissionat de Programes de Memòria i el districte de Ciutat Vella han volgut donar un aire festiu a l’acte «de memòria i justícia històrica», en què també s’inauguraran dos plafons informatius. Un per divulgar la història de la plaça i l’altre amb el relat de les bullangues, revoltes populars de signe liberal de la Barcelona de mitjans del XIX.

El canvi de nom de la plaça pel d’Idrissa Diallo, jove guineà mort al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona el 5 de gener del 2012, al cap d’un mes d’arribar a Espanya, és una de les tres iniciatives ciutadanes que estan aquests dies en el compte enrere per reunir les 15.000 firmes necessàries per incloure-la en la multiconsulta que el consistori vol organitzar aquesta primavera (si la justícia no l’evita després dels recursos presentats).

La mort de Diallo va encendre la flama de Tanquem els CIE. «Idrissa és un símbol. Posar-li a la plaça el seu nom és posar-li el de tantes persones mortes a les fronteres que ningú identifica i els cossos de les quals no són entregats mai a les  famílies», va exposar en l’anunci de la campanya Mercè Duch, una de les activistes pro drets humans que la impulsa. «L’ajuntament es va comprometre al canvi a l’inici del mandat, però pretenia fer-ho de forma unilateral, sense consultar la gent. Nosaltres proposem el nom d’Idrissa pel que representa i perquè les bases de la consulta obliguen a una pregunta tancada, però el que volem és que es debati, ens agradaria que hi hagués altres propostes», va seguir Duch. Els impulsors de la campanya han organitzat demà un vermut davant l’estàtua per dir-li adeu i recollir les últimes firmes.

Antonio López va néixer a Comillas, Cantàbria, el 1817, en una família humil. Va emigrar a Cuba de molt jove, on es va fer ric amb el negoci navilier. El 1856 es va instal·lar a Barcelona, on va crear la Compañía General de Tabacos de Filipinas i el Banco Hispano Colonial. Alfons XII el va fer marquès de Comillas el 1878, i el 1881 li va atorgar el títol de gran d’Espanya. Va morir el 1883 i a l’any següent ja tenia una estàtua al final de la Via Laietana. Tot més o menys políticament correcte. Però ja el 1884, el seu cunyat va publicar La verdadera vida de Antonio López y López, on explicava com havia fet gran part de la seva fortuna traficant amb esclaus negres a Cuba.

Crida l’atenció que en la seva entrada a la Viquipèdia se’l defineixi com a «empresari, banquer i filantrop» i que només es parli del seu passat esclavista al citar la campanya de SOS Racisme per demanar el canvi de nom. 

0 Comentaris
cargando