Anar al contingut

LA PLAGA DE L'HEROÏNA

Més de la meitat dels narcopisos són de bancs, fons i institucions

Una investigació d'EL PERIÓDICO localitza tots els pisos de la droga i identifica els seus propietaris reals

L'abandonament dels propietaris ha condemnat els veïns a conviure amb traficants i consumidors

Guillem Sànchez / Max Jiménez / Beatriz Pérez

Més de la meitat dels narcopisos són de bancs, fons i institucions

FERRAN NADEU

Una investigació d’EL PERIÓDICO ha localitzat els 40 narcopisos que han aparegut al barri del Raval de Barcelona i ha identificat a cadascun dels seus propietaris reals per descobrir qui posseeix els domicilis en què s’ha enquistat la plaga de l’heroïna. 

El treball, que inclou tots els immobles registrats per la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra o el Cos Nacional de Policia aporta un mapa inèdit de la droga al veïnat i confirma les sospites veïnals. Segons fonts policials, actualment al Raval hi ha, almenys, una desena de narcopisos que segueixen actius. La majoria, però, ja han sigut desmantellats. Darrere de cada porta tapiada acostuma a amagar-s’hi la història d’una comunitat veïnal condemnada a conviure amb els traficants durant anys i desatesa pel propietari de l’edifici ocupat.

CARTERA D’ACTIUS 

Més de la meitat dels narcopisos ocupats pertanyen a bancs, fons d’inversió i institucions com l’Ajuntament de Barcelona. La titularitat real deixa al descobert noms d’entitats financeres com CaixaBank, Banco Popular o els servicers als quals els bancs van vendre la seva cartera d’actius hipotecaris, com Blackstone (Anida), i immobiliàries com Projecte Housers 0012 SL, Decorona, Dita Consulting SL o Sofic Investments INC, segons consta al Registre de la Propietat. Tot i que en el llistat de 40 pisos en què hi ha hagut actuacions policials l’Ajuntament consta com a propietari de quatre narcopisos, el municipi va admetre ser-ho de tres més. Es tracta de domicilis de lloguer social ubicats al número 9 del carrer de l’Om i al número 10 del de Reina Amàlia. En el primer cas, hi ha dos pisos gestionats pel Patronat Municipal, que es van adjudicar a famílies que, segons la versió dels veïns i la policia, es dediquen al narcotràfic. El segon cas, a Reina Amàlia, és un bloc en què hi havia cinc narcopisos i que l’ajuntament ha comprat precisament per intentar-ne expulsar els traficants. Dos d’aquests pisos de la droga segueixen operatius.

EXECUCIONS 

La recerca d’aquest diari també ha descobert que gairebé la meitat dels narcopisos són propietat de petits particulars, que han comprat el pis o que l’han rebut en herència i que, sovint, tampoc s’han ocupat d’ell.

El rastreig dels titulars reflecteix els efectes de la crisi econòmica –expressats en execucions hipotecàries que van implicar el desallotjament per impagament de les antigues famílies– i el traspàs de carteres d’actiu (immobles i crèdits) que van fer que els pisos canviessin de mans. Molts d’aquests moviments estan registrats entre el 2014 i el 2017. L’embolic de les ocupacions de traficants es va començar a gestar durant el mandat de l’alcalde Xavier Trias i ha esclatat durant l’últim any de l’alcaldessa Ada Colau. Els bancs no sempre han sigut capaços de gestionar els immobles perquè normalment els domicilis embargats estan en condicions d’habitabilitat limitada i dins d’un entorn de preus de mercat molt elevat. Tampoc ho han fet les immobiliàries que han comprat amb la finalitat de rendibilitzar la seva inversió. En total, l’Ajuntament de Barcelona ha comptabilitzat 269 pisos buits en un balanç actualitzat amb data 13 de febrer d’aquest any. El risc que aquests immobles caiguin en mans de traficants és elevadíssim. 

L’Ajuntament de Colau va crear a l’estiu, quan les protestes veïnals van augmentar, un grup de quatre tècnics municipals la feina dels quals va consistir a portar a terme un cens de pisos buits al Raval i a contactar amb els propietaris perquè els tapiessin i, si era possible, els omplissin amb famílies. 

«No ha sigut senzill trobar aquests propietaris. En alguns casos han aparegut empreses pantalla i cap propietari real», subratllen fonts municipals. Aquesta acció del consistori, i també la pressió exercida pels mitjans de comunicació, ha aconseguit que la majoria d’aquests propietaris dorments moguessin fitxa finalment. 

És el cas de Houser, una immobiliària que inverteix en pisos per rehabilitar mitjançant el procediment del crowfunding i que busca obtenir una rendibilitat amb la qual retribuir els seus inversors. Houser és propietària del tercer primera del número 22 d’En Roig, la narcofinca del Raval, un dels símbols d’aquesta epidèmia. «La lletrada de l’ajuntament es va posar en contacte amb nosaltres després de l’actuació policial i això ens va permetre recuperar el pis», expliquen fonts de l’empresa.

Altres immobiliàries ni tan sols es donen per assabentades. Dita Consulting SL, propietària d’uns baixos del número 9 de Vistalegre, ha negat que la seva propietat estigui ocupada. La realitat és que els veïns d’Acció Raval fins i tot han hagut de recórrer a escuts humans –ocupes consensuats– per mantenir allunyats els traficants. Gestió Arrendaments Urbans és propietària d’un baixos al número tres de Sant Pacià, que li pertany des del 1984 i, malgrat l’evidència denunciada pels veïns, la immobiliària no es dona per al·ludida. 

ADMINISTRADOR JUDICIAL

«Aquest local és nostre, però és buit», afirmen fonts de la firma, una cosa semblant passa amb un local del número tres de Sant Erasme. Pertany a Decorona, una immobiliària que es troba en concurs judicial i liquidació en mans d’un administrador judicial. 

«L’empresa està pendent que el jutjat faci la subhasta del pis», explica un portaveu de l’administrador. En el seu moment va presentar «una denúncia penal per l’ocupació il·legal de la vivenda, sense cap resultat fins ara», afegeix. Tampoc sembla que hi ha gaire cosa a fer amb l’entresol segona de Ferlandina 53. És de Promocions Bonny Cuatro, una firma embargada per Hisenda. L’embargament inclou aquest pis, del qual ningú es fa responsable, de moment.

LENTITUD JUDICIAL

Gairebé una desena dels narcopisos pertanyen a bancs o han sigut transferits a servicers i fons d’inversió. Fonts d’aquestes entitats financeres coincideixen a atribuir a la lentitud dels processos judicials d’execució hipotecària la dificultat per netejar els narcopisos que són de la seva propietat. «El sistema judicial és molt garantista del domicili», explica el responsable dels actius adjudicats d’un gran banc. 

«Quan s’usurpa un pis d’un particular –i els bancs també ho són– resulta obligatori anar al jutjat per recuperar-lo i el procediment civil dura entre 14 i 16 mesos», afegeix.

En resum, el procediment judicial «afavoreix l’ocupa», segons mantenen fonts d’Anticipa, la gestora de Blackstone, el fons d’inversió que va comprar una cartera d’actius immobiliaris de CatalunyaCaixa, valorada en 4.000 milions d’euros. Anticipa és propietària de dos narcopisos d’En Roig més, que ja han sigut recuperats.

0 Comentaris
cargando