Anar al contingut

DESPRÉS DE GAIREBÉ 30 ANYS

Auge i caiguda de bona part de l'oci litoral

Els barcelonins han girat l'esquena al Port Olímpic, com va passar amb el Maremàgnum, i ara poden recuperar-lo

Patricia Castán

zentauroepp41933143 port olimpic180206202850

periodico

Com a herència del 92, el Port Olímpic va ser el que va donar més bon resultat a Barcelona a efectes ciutadans. En la seva primera vida postolímpica, els barcelonins hi anaven a cruspir-se una paella de diumenge, a extasiar-se davant del flamant port esportiu i fins i tot una generació de la zona alta va desviar la seva ruta de copes cap a aquell ambient inicialment pijo,  amb concessions que daten de 1990. És difícil precisar en quin punt es va torçar la història.

Els que van fer el gran negoci de comprar els drets d’ús dels locals van sucumbir a la temptació de llogar-los (i subarrendar-los) a preu d’or i, per alimentar aquestes rendes, l’alcohol i la festa van ser els filons.

Progressivament es va virar cap al monopoli d’oci nocturn al moll de Mestral, on durant un temps es van concentrar molts joves de festa de l’àrea metropolitana, després immigrants, després turistes low cost i, els últims anys, molts residents de Barcelona (i viatgers) d’origen marroquí, pakistanès, indi... Potser aquests últims atrets per la imperant moda de fumar pipes a dojo a les aparatoses carpes-terrasses. En paral·lel, van proliferar ofertes etíliques i batusses.

Estar un nivell per sota del carrer i amb accessos incòmodes també va propiciar zones de petit tràfic, baralles i promoció de la prostitució (amb catàlegs de noies en mà) a la sortida, al moll de Marina. Però un dels episodis més negres es va escriure fa un parell d’anys, quan un jove va ser apunyalat mortalment en un local.

Llavors, els veïns ja havien protagonitzat mil i una protestes per reclamar «més control» de la zona i un replantejament del polèmic pla d’usos aprovat gairebé unànimement el 2006, amb la ingènua idea de controlar l’activitat nocturna. L’assumpte no va millorar, de fet va créixer fins i tot l’allotjament turístic en vaixells. Per això ahir, Jordi Giró, com a representant veïnal de la Vila Olímpica, es va congratular pel desenllaç, que va definir com «un nou port de ciutat».

La vida diürna del port continua sent més familiar, de celebracions d’empresa, o turisme tranquil. Però a Abroport també aplaudeixen una nova etapa de dignificació dels seus establiments. I a Pobasa, que aquests anys ha gestionat i explotat el Port Olímpic, veuen la llum amb la injecció d’infraestructures que potenciïn la seva qualitat portuària i, en teoria, més oberta i accessible a la ciutat. Tots han anat ara plegats.

Al Port li ha passat com al Maremàgnum; va morir d’èxit i ha hagut de reescriure’s. Sobreviu amb  locals plens un altre eix del litoral, Marina Village, a l’altre costat de l’Hotel Arts, també amb gastronomia, alguns dels millors clubs de la ciutat i un turisme de més nivell econòmic. El col·lectiu ha potenciat la vigilància privada conjunta per evitar conflictes, i participa en un pla social. Tot i això, la seva concessió acaba aviat i el seu futur no és gaire clar. 

0 Comentaris
cargando