barcelonejant

Les tapes preferides del Señor Topo

Al passejant que camini capcot li sorprendrà la varietat de tapadores de registre sobre l'asfalt

zentauroepp41882224 tapas180202181107

zentauroepp41882224 tapas180202181107
zentauroepp41882198 tapas180202181320
zentauroepp41882235 tapas180202181354
zentauroepp41882311 tapas180202180955
zentauroepp41882189 tapas180202181044
zentauroepp41882303 tapas180202181011
zentauroepp41882302 tapas180202181027
zentauroepp41882196 tapas180202181057
zentauroepp41882212 tapas180202181335

/

4
Es llegeix en minuts
Olga Merino
Olga Merino

Periodista i escriptora

ver +

Avui l’assumpte va de tapes. No dels aperitius infectes que serveixen a certs bars del centre a preu de guiri –les braves com soles de sabata ofegades en quètxup, el pop goma espuma, la flor de sartén d’unes croquetes cent vegades refregides–, sinó de les tapadores, la majoria de ferro fos, que cobreixen el dèdal de túnels, pous i galeries dels serveis públics. Tapes de registre, les anomenen. L’aigua corrent, el telèfon, els semàfors, el gas, la llum… Tota aquesta triperia oculta als ulls del vianant. 

 

Clavegueram, aigua, llum, gas, telèfon i els vells tramvies: tota aquesta triperia s'amaga al subsol

   Ja que els temps conviden a caminar capcot, al passejant no li costarà fixar l’atenció arran de terra i, per tant, sorprendre’s per la varietat de formes i època de procedència: hi ha cobertes rodones, quadrades, rectangulars, d’abans i de després de la guerra, de l’any de la picor, amb errates i anècdotes diverses a la rebotiga. Però hauríem de començar pel principi.

El mèrit de les fotografies que il·lustren aquestes línies correspon a la càmera i la mirada corsària de Miquel Cartisano, autor del blog totbarcelona.blogspot.com.es. Potser el lector deu recordar el seu nom perquè ja va aparèixer en aquesta gavella d’estampes urbanes deu fer poc més d’un any, amb motiu de la seva magnífica col·lecció de picaportes, atresorada en innombrables caminades pel llarg i ample de la geografia barcelonina. I és probable que hi torni, i tant que sí: accedir al disc dur d’aquest explorador urbà suposa un immens privilegi per al cronista afamat d’històries perquè s’hi acumulen unes 25.000 fotografies de curiositats barcelonines. Les que passen desapercebudes a l’ull amb presses.

Millor sense donar pistes

En aquesta ocasió, els toca el torn a les tapes de registre.Cartisano en deu haver retratat gairebé 500. Algunes han sucumbit a la piqueta, com la que hi havia davant de la font del Portal de l’Àngel amb la inscripció «Aguas de Barcelona Derecha del Besós». 

 Tot i així, encara es poden trobar tapadores d’Aguas del Ebro, del Llobregat, de la companyia Aguas de Barcelona de la dècada de 1940 i alguna amb la inscripció «Mina», pel simple motiu d’indicar que al subsol fluïa una veta; al passeig de Sant Joan, per exemple, en queda una com aquesta, però, per tal d’evitar que passi el que va passar amb les excavacions a Egipte, el nostre arqueòleg urbà prefereix obviar-ne l’emplaçament concret. Per si de cas. Perquè no se sap mai què pot passar amb els amics de les coses dels altres. 

MIQUEL CARTISANO

L’aigua i els seus conductes subterranis donen molt joc. Al barri de Sarrià es pot localitzar una tapa de registre de la Compañía de Aguas de Barcelona amb l’ena a la inversa; és a dir, com si fos soviètica i en ciríl·lic. Una errata d’impremta –¿o s’hauria de dir de forja?– que va passar per alt. O potser no. El corre, corre, que no arribem ve d’antic.

 Quan hi va haver l’Exposició Universal de 1929, quan van arribar riuades de murcians a excavar el metro i a aixecar altres grans projectes públics, també es va haver de portar la presa d’aigua cap als pavellons, és clar, i encara es conserven cobertes de llavors en castellà i curiosament també en català, encara que les obres es van realitzar durant la dictadura de Primo de Rivera. La majoria d’aquestes arquetes estan en el que va ser el circuit de Montjuïc.

  

L'explorador urbà Miquel Cartisano deu haver retratat unes 500 cobertes en les seves caminades

   Durant una llarga dècada de passejades, Cartisano també ha trobat altres curiositats com alguna coberta fabricada en una foneria de París, tapes de la vella xarxa de tramvies, de la Dirección General de Tráfico, dels serveis que arriben al Port Autònom, de la companyia Telefónica amb tots els seus canvis de logotip (amb accent i sense) i altres, localitzades al Rec Comtal, de la distribució primigènia del gas, fetes de formigó i tan antigues que se’ls van practicar foradets per a la ventilació. La col·lecció inclou així mateix tapadores de la fugaç Cooperativa del Fluido Eléctrico, constituïda l’any 1920 i molt lligada al capital de la indústria tèxtil catalana.

Señor Topo

Notícies relacionades

De totes maneres, aquesta cronista sent una debilitat especial pels claveguerons, potser per un empatx de pel·lícules d’espies i de presidiaris en la seva fugida cap a llum. Les tapes dels carrers barcelonins, indefectiblement rodones, estan gravades tant en català («clavegueram») com en castellà («alcantarillado»).

La col·lecció de Cartisano en conserva unes quantes, i contemplant-les una no pot menys que recordar-se dels tebeos i d’aquella 13 Rue del Percebe on la mestressa de la pensió havia llogat la claveguera davant de la porteria a un individu anomenat Señor Topo. Tal com s’estan posant els lloguers, no seria estrany que tornéssim a les mateixes, a les vinyetes d’Ibáñez, on les rates fumaven assegudes a la vorera.