El mercat de Sant Antoni reobrirà al maig amb el repte de contenir la gentrificació

Els venedors del mercat de Sant Antoni desembarquen aquesta setmana en l'històric recinte ja reformat per crear durant tres mesos els seus propis espais comercials amb la vista posada en l'obertura definitiva a principis de maig. Ningú dubta de l'atractiu comercial i popular que tindrà aquest macroequipament, però des de fa mesos els locals comercials de l'entorn i els pisos del barri -de creixent moda- estan disparant els seus preus, cosa que farà que l'estrena del mercat s'acompanyi d'algunes "mesures" per tractar de frenar la gentrificació o expulsió de veïns de sempre, rellevats per altres amb més recursos.  

ESPECULACIÓ

ESPECULACIÓ

Control de les rehabilitacions i dels nous locals

Com va anunciar fa uns dies, l’alcaldessa Ada Colau vol modificar l’ordenança reguladora de llicències (espera aprovar-la inicialment aquest trimestre) per condicionar els permisos per a grans rehabilitacions d’edificis al fet que els seus promotors garanteixin la continuïtat dels inquilins sense situacions d’abusos. El regidor de Mercats, Agustí Colom, opina que aquesta serà una eina important a Sant Antoni, on en pocs mesos diversos fons d’inversió s’han quedat amb finques completes i han propiciat un relleu veïnal. Vicenç Gasca, president de l’Eix Sant Antoni Comerç, va més enllà i ha reclamat al consistori que un percentatge d’aquests edificis s’hagi de destinar a vivenda assequible.

Un altre instrument serà l’imminent pla d’usos de locals de pública concurrència –ara les llicències estan congelades–, encara que els comerciants es queixen que no se’ls ha tingut en compte. Gasca demana que es garanteixi la no colonització per part de bars i restaurants, però sense prohibicions generals, ja que en alguns carrers l’oferta és escassa. L’ajuntament pretén garantir la barreja d’activitats equilibrades, encara que en carrers com el de Parlament s’ha tendit ja al monocultiu gastronòmic.

OFERTA COMERCIAL

OFERTA COMERCIAL

Menys botigues, però més grans

La planta pròpiament de mercat municipal, arran de carrer, s’ha redimensionat i permet que un diumenge d’obertura comercial a Barcelona es pugui despatxar simultàniament tota la seva oferta: fresc, encants (moda i altres) i llibres dominicals. Fins ara, els dos últims no podien conviure.

El primer apartat es tradueix en 52 parades d’alimentació fresca (enfront de les més de 180 prèvies a les obres), que ocupen el 66% del seu espai original; també 105 d’encants situats al perímetre interior del mercat i 78 per al dominical de llibres, distribuït com ja es va anunciar, és a dir, en les quatre places resultants a les cruïlles, actualment alliberades.

Les parades d’alimentació seran àmplies, d’uns vuit metres lineals de mitjana, encara que alguns operadors es queixen de la possible estretor dels passadissos. Els paradistes invertiran en general de 60.000 a 150.000 euros per desenvolupar-los, i seran les peixateries les que ocuparan el punt central sota el cimbori, i la resta de parades (de fruiteries a carnisseries) es distribuiran seguint el contorn de la creu central de la construcció.

El mercat alimentari obrirà de dilluns a dissabte tot el dia, encara que segons respongui el públic es podrien ajustar els horaris finals, tal com ha explicat la presidenta d’aquest àmbit, Maria Masclans. En canvi, els encants estan estudiant nous horaris ampliats, en lloc de l’actual (dilluns, dimecres, divendres i dissabte). L’opció més viable –segons el seu portaveu, Xavier Viadé– és que s’obri cinc dies a l’incorporar-hi els dijous i que es canviï el dilluns pel dimarts.

Dels 10 bars de fa una dècada es passa a només tres, encara que algunes parades («tres o quatre», segons el consistori) han demanat guanyar espai per incloure-hi una zona de degustació. L’ajuntament creu que no hi ha risc de tematització en aquest aspecte, ja que l’èxit d’aquesta fórmula en altres mercats municipals ha sigut discret, limitat a algunes franges horàries.

REURBANITZACIÓ

Noves places i una superilla

A més de ser la rehabilitació de mercat més faraònica de la ciutat, amb 60 milions d’euros d’inversió i 53.388 metres quadrats en cinc plantes, el mercat de Sant Antoni ha fusionat la seva ambició comercial amb la cultural, ciutadana i social en el marc de la superilla en marxa a la zona. El mercat exercirà de «pulmó del barri», segons Colom. La plaça més destacable serà la formada a la cruïlla dels carrers Tamarit amb Borrell. Els dos trams d’aquestes vies que toquen al mercat seran de plataforma única, pacificats. La part principal d’aquesta reurbanització estarà enllestida per a l’obertura del maig. Es pretén que la ronda de Sant Pau es consagri al vianant quan sigui retirada la carpa temporal.

Sota terra, a més, queden amagats diversos mons. La planta –3 és de càrrega i descàrrega de mercaderies, gestió de residus i magatzems individuals per a cada comerciant. Les –2 i –4 alberguen gairebé 400 places d’aparcament per a clients, una oferta ambiciosa tenint en compte que l’entorn es pacifica. En la –1 conviuran un nou supermercat (adjudicat a la cadena Lidl), un gran establiment no alimentari encara en licitació, oficines per a personal del mercat i un espai veïnal de 500 metres quadrats.

HISTÒRIA I CULTURA

Restes del baluard en un espai obert

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El més rellevant en aquesta planta –1, no obstant, és el patrimoni cultural i històric que albergarà. A un nivell intermedi s’ubica un tram de l’antiga Via Augusta, recuperat i que es vertebrarà en un futur pròxim com a espai museístic juntament amb les múltiples peces romanes trobades, vinculades a l’ús sepulcral de la zona. La seva troballa va suposar afegir mesos d’endarreriments i complexitat a les obres, tal com han recordat Carme Ribas i Pere Joan Ravetllat, del Taller d’Arquitectes Ravetllat-Ribas, que va guanyar el concurs per a la reforma el ja llunyà desembre del 2007.

Molt més imminent serà el gaudi públic d’una altra empremta històrica, el baluard defensiu del segle XVII i la contraescarpa que s’ha recuperat i protegit amb pilones i perfils metàl·lics. Tots dos són visitables i s’obren a un ampli espai obert (davant del vestíbul de la planta –1) que podrà ser multiusos, amb accessos des dels carrers d’Urgell i Manso mitjançant escales a peu i també mecàniques.