ELS PLANS FUNERARIS DEL CONSISTORI

Colau no renuncia a la funerària pública i vol abaratir tarifes mentre no existeixi

El govern aplicarà l'acord que va tancar amb ERC perquè Cementiris de Barcelona ofereixi enterraments a 1.800 euros

La fórmula de preu reduït funcionarà almenys fins que l'empresa municipal estigui en funcionament, el 2020

jgblanco7570976 barcelona 16 01 2008   cuaderno del domingo      reportaje s161111111140

jgblanco7570976 barcelona 16 01 2008 cuaderno del domingo reportaje s161111111140 / DANNY CAMINAL

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust / Barcelona

El govern d'Ada Colau ha anunciat aquest dilluns que manté el seu projecte de funerària pública, que preveu que estigui en funcionament el 2020, i que es proposa, en els dos anys que falten perquè la nova empresa obri les portes, oferir un servei de preu reduït per a un enterrament d'uns 1.800 euros, molt per sota dels més de 5.000 euros que, segons ha afirmat el regidor de Presidència, Eloi Badia, costa ara de mitjana, si no es tenen en compte els casos en què el difunt tenia assegurança. Badia ha precisat que l'objectiu és que en el plenari municipal del febrer s'aprovi el projecte de la nova empresa i la creació del servei de cost reduït. I està buscant el consens necessari per aconseguir-ho.

L'oferta de 1.800 euros inclou la recollida del difunt, el taüt, el trasllat al cementiri amb un cotxe i la cerimònia, però no la vetlla, ni les despeses del servei de cementiri. El servei tindrà lloc als cementiris de la ciutat, de titularitat pública: Montjuïc, les Corts, Sant Andreu, Sants, Poblenou i Sarrià-Sant Gervasi. Si el calendari es compleix, ja es prestarà a l'estiu. Els oratoris seran reconvertits per acollir la cerimònia i servir també d'espai per a una vetlla reduïda. Qui la vulgui més clàssica, que segons el consistori no seran poques ja que forma part de la cultura mortuòria imperant, hauran de pujar a uns 2.400 euros. Cementiris de Barcelona, empresa municipal, gestionarà aquest servei.

El pacte sense premi de Colau

Colau manté així el pacte a què va arribar amb ERC perquè el grup d'Alfred Bosch s'abstingués en la votació de pressupostos permetent la seva aprovació. Com també era necessària l'abstenció del PSC, que va votar en contra dels comptes i va impedir així que prosperessin, l'alcaldessa afronta les contrapartides d'un acord en què no ha trobat benefici. ERC, per cert, va anunciar que en virtut d'aquest pacte la funerària pública quedava aparcada, cosa que al final no succeirà.

Badia, el regidor que negocia el tema i que fa un any que parla amb els grups per aconseguir una majoria que doni llum verda a la iniciativa en el plenari municipal, ha explicat que la funerària pública serà una realitat i que tot i que inicialment es va preveure que funcionés el 2019, la prolongació de les negociacions amb la resta de partits, obertes de fa un any, endarrerirà la posada en funcionament de l'empresa fins al 2020.

En aquest interludi, ha dit el regidor, el govern accepta apostar per una fórmula intermèdia, la d'obrir els oratoris dels cementiris públics a una nova funció. La majoria que requereix el govern per aprovar aquests projectes encara no està garantida. Sí el vot favorable dels cinc regidors d'ERC, que fins ara rebutjaven el projecte de la funerària per considerar que amb solo sis sales de vetlla, les previstes inicialment, no es podia condicionar el mercat a la baixa. Badia ha obert la porta que al final siguin fins a 20, però falta definir. Igual que no es descarta que una vegada funcioni la funerària municipal es mantingui el servei de preu reduït.

Venda de Mémora

Notícies relacionades

Perquè tot això sigui possible, el govern vol aprovar en el ple de febrer tres elements: la creació de la funerària pública, la institució del nou servei i la venda del 15% de participació que el consistori posseeix de l'empresa funerària Mémora. Sense aquesta venda, no podria operar al mercat.

De la dificultat d'aconseguir el suport necessari en dona fe que Colau s'ha vist obligada a retirar de l'ordre del dia del ple la funerària dues vegades: una a l'abril i l'altra al novembre passat. Badia ha explicat que una vegada ha acostat posicions amb ERC, l'alcaldessa espera obtenir el suport de PSC, que va compartir la iniciativa quan compartia govern a Barcelona en Comú. Els socialistes, segons fonts del grup, estan a favor d'abaratir els costos dels enterraments però volen conèixer els detalls de com es farà i estar segurs que no tindran conseqüències indesitjades, en forma d'un cost públic més gran o de repercussions laborals en el sector privat funerari. El grup de Jaume Collboni negocia amb el govern i l'acord sembla possible, encara que amb tota la prudència, tan sols uns dies després que també es donés per fet que els socialistes s'abstindrien en la votació dels pressupostos i acabessin votant en contra. Badia també ha parlat de la funerària amb el regidor no adscrit Gerard Ardanuy i amb la CUP, que, com ERC, considera que sis sales de vetlla són insuficients.

Una iniciativa de la qual el sector privat abomina

El projecte d'una funerària municipal s'emmarca en l'objectiu general del govern de Colau de municipalitzar serveis, que compta amb altres fronts, com l'operadora energètica. Va néixer amb el proclamat objectiu de rebaixar el preu d'un enterrament a Barcelona, que el consistori ha xifrat entre els 6.000 i els 7.000 euros. Aquest dilluns, Badia ho ha fixat per sobre dels 5.000 euros. Quan es va anunciar la iniciativa de la funerària municipal va ser rebutjada pels dos grans operadors del sector funerari privat, Mémora i Àltima, que van assegurar que el cost d'un enterrament és en realitat molt inferior i que per tant s'estava exagerant la situació. Així ho avalava un estudi de la UPF, obra d'Oriol Amat, que fixava el preu mitjà pagat a la capital catalana en uns 3.100 euros. El consistori va replicar que l'estudi no reflectia la realitat. Mémora i Àltima han alertat així mateix que els plans del consistori poden acabar provocant l'aparició d'operadors <em>pirata </em>que rebentin els preus però també la qualitat del servei.