¿Està en perill el Tramvia Blau?

La paraula tramvia arrossega a Barcelona un malastruc terrible des que el 2010 es va celebrar la consulta de la Diagonal. Va ser un invent del llavors primer tinent d'alcalde, Carles Martí, que es va saltar diverses pantalles polítiques en matèria de participació ciutadana. Allò li va costar el càrrec com a mal menor per a l'alcalde Jordi Hereu, que un any després perdria les eleccions davant Xavier Trias després de tres dècades de sobirania socialista. Han passat vuit anys i tot el que té a veure amb el ferrocarril urbà segueix destil·lant mala llet, opinions enfrontades i una divisió política que poc o gens té a veure amb els aspectes tècnics de la cosa. Aquests dies, a més, ha començat un spin off de la matèria amb el Tramvia Blau com a protagonista. TMB ha anunciat que el tancarà de manera indefinida per abordar una reforma integral de la infraestructura. Hi ha qui creu que podria desaparèixer. 

Queden poques coses sagrades a la capital catalana. En l'apartat de fauna i flora vam tenir Floquet de Neu i Ulisses, l'orca que va haver de marxar corrents als Estats Units perquè ja no podia ni donar la volta a la piscineta del zoo. Al primat, traspassat el 2003, se li va arribar a prometre una avinguda amb el seu nom (gràcies, Joan Clos), però res. Universitats i centres d'investigació es van repartir el goril·la després de fer-lo a trossos, inclòs l'epidídim, la sala d'espera dels espermatozoides a l'aparell de reproductor. Valuosa peça si es té en compte que el campió va tenir 21 fills. 

Pel que fa a edificis, la cosa ha anat més per barris. Aquest bar emblemàtic, aquella botiga de tota la vida. Mals temps per a tots ells en una era en què la llei ha fet volar pels aires els lloguers comercials de renda antiga. Potser el símbol és la Pedrera, perquè la Sagrada Família és com Cristiano Ronaldo: o l'adores o no el pots ni veure. 

Degà d'Europa

El Tramvia Blau està en la categoria d'altres. Allà també tindrien cabuda l'avió del parc d'atraccions del Tibidabo, restaurat l'any passat, el drac de Gaudí del parc Güell i les Golondrines del Moll de la Fusta. Deixem els temples religiosos a un costat, inclosos els futbolístics. El cas és que el ferrocarril de l'avinguda del Tibidabo, inaugurat el 1901 pel riquíssim doctor Andreu, i avui dia un dels més antics d'Europa, presenta serioses deficiències estructurals. Al marge que no havia sigut objecte d'una millora integral des del 1981, quan TMB va passar a fer-se càrrec de la seva explotació. 

Arribem per fi a l'actualitat. Anunciada la intenció de renovar les vies i la catenària, movent-les als extrems del carrer, l'empresa pública de transports, per tot el que s'ha explicat del malastruc i els símbols, ha obert una finestra a la perspicaç política. L'únic que se sap és que a finals de gener, el Tramvia Blau deixarà de circular perquè es pugui rehabilitar. ¿Però on és el projecte? ¿Es mantindrà la filera d'aparcaments? I el que és més important, ¿quant temps està previst que la ciutat es quedi sense el seu estimat comboi del Tibidabo? Quan es toca una cosa tan nostrada, sempre és recomanable deixar poc marge a la imaginació. 

¿Dubtes raonables?

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El grup municipal d'ERC és qui més ha alimentat els dubtes sobre el futur d'aquest transport bàsicament usat per turistes. Han creat una pàgina web en què recullen firmes -ja són 16.697 els ciutadans que han aportat la seva direcció de correu a la base de dades d'Esquerra- per, diuen, "salvar el Tramvia Blau". Fins i tot s'han emportat el seu líder, Alfred Bosch, a la plaça de Kennedy per gravar un vídeo amb una tendra melodia de guitarra. "No sabem quan tornarà, si és que torna. Hem de fer l'impossible perquè no el perdem", diu. ¿Sap alguna cosa ERC que la resta desconeixem? ¿Està realment en perill? Les altres forces polítiques han sigut una mica més racionals i menys emocionals, reclamant tant un calendari com detalls de la reforma.

Només falta que algú vinculi aquest tramvia amb el que el govern d'Ada Colau vol col·locar a la Diagonal per unir el Trambaix i el Trambesòs. Per als que necessiten arguments, aquí en tenim un. El desembre del 2010, aquest diari es feia ressò d'un projecte de la UPC que instava l'ajuntament a treure més rendiment a l'atractiu històric del tramvia que puja fins a la plaça del Doctor Andreu. Entre altres coses, proposava que les vies pugessin fins a la Carretera de les Aigües, ja que la connexió amb aquest popular passeig de Collserola és nefasta per la calçada i desconeguda entre la malesa que queda darrere del funicular. Àlvar Garola era un dels investigadors que estaven darrere d'aquella idea. ¿I qui va portar Barcelona en Comú la setmana passada a la comissió del tramvia per la Diagonal per defensar la viabilitat econòmica del projecte? Efectivament: Àlvar Garola. Compte amb el malastruc i els símbols.