Barcelona invertirà 7,6 milions a recuperar un oasi verd al Guinardó

Malgrat que molts barcelonins encara no hagin tingut el plaer de posar-hi els peus, Barcelona amaga un tresor verd al Guinardó que està a punt, com qui diu, de ser desenterrat. I no és que la ciutat guanyi un altre pulmó verd, perquè els jardins de la finca Ravetllat-Pla ja existeixen des de fa gairebé 90 anys, en les últimes dècades en versió gairebé selvàtica. Però l’ajuntament, que en va adquirir la titularitat fa un parell d’anys, va detallar ahir el projecte per recuperar-lo i obrir els seus 36.000 metres quadrats a la ciutat, amb una inversió de 7,6 milions d’euros i 17 mesos d’obres.

En una ciutat tan necessitada de verd urbà com Barcelona, cada pessic de vegetació compta. No només per oxigenar la ciutat –una funció que ja complia malgrat el seu aspecte actual assilvestrat– sinó per al gaudi ciutadà. Per això, la intervenció dels jardins d’aquesta impressionant finca projectada el 1926 és una de les actuacions estrella del mandat. Suposa enriquir la vegetació de l’enclavament, crear zones obertes i boscoses d’esbarjo i, sobretot, és una peça important en el corredor verd parc Ciutadella-Collserola, que enllaça amb el parc dels Tres Turons i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tal com ha destacat la regidora del districte d’Horta-Guinardó, Mercedes Vidal.

ESPONJAR EL BARRI

Les 3,6 hectàrees de jardí se situen entre els carrers de Mare de Déu de Montserrat, Cartagena, la ronda del Guinardó i el passatge de Torrent d’en Melis, inclòs en l’àmbit del projecte. Suposa gairebé el doble d’extensió que el veí Parc de les Aigües.

La regidora va assenyalar que al ser un dels barris més densos del districte és important esponjar-lo i crear amb aquest jardí nous usos comunitaris i d’estada, inclosos més horts urbans, tal com ha reivindicat repetidament el veïnat. La resurrecció de la zona com a espai públic ja es va iniciar de fet fa un any, quan es van enderrocar barraques i quadres que estaven en ruïnes i es va netejar el solar, amb una inversió de 300.000 euros. El pas següent, en majúscules, serà licitar les obres per iniciar-les el mes de maig vinent i rematar-les l’octubre del 2019.

L’ambiciosa intervenció recuperarà i «naturalitzarà» un espai de gran valor patrimonial i històric, que serà de referència en biodiversitat i acabarà amb una barrera física al barri, ja que el jardí està tancat en els seus tres accessos. Només s’obre el principal, a Mare de Déu de Montserrat, 114, quan hi ha visites guiades al museu de mobles i arts decoratives que acull l’edifici principal i gestiona la Fundació Ramon Pla i Armengol per 50 anys. Quan el jardí es rehabiliti, es guanyaran nous accessos per tot el perímetre i s’adequaran els camins i les connexions, de manera que es podrà travessar en horari diürn, quan estarà obert al públic, apunta la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz.

La regidora també va destacar que l’actuació és un pas més en l’objectiu municipal d’aconseguir les 44 hectàrees verdes noves o recuperades fins a l’any 2019, i les 160 fins al 2028, dins del Compromís pel Clima. Els reptes són que el verd urbà sigui accessible i distribuït per la metròpolis.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Aquesta peça en el puzle total d’intervencions és a més a més una oportunitat d’acostar al veïnat (i al barceloní) el patrimoni del Guinardó, on la finca Ravetllat-Pla forma part de la història i el paisatge del barri. Des del jardí, de fet, igual que des dels balcons dels blocs de veïns que l’envolten, es poden veure unes fantàstiques panoràmiques de la ciutat.

La joia edificada del jardí és l’esmentat palauet (ara museístic), de tall neoclàssic i de façana neobarroca, que es va construir com a laboratori farmacèutic. El doctor Ramon Pla i el veterinari i bacteriòleg Joaquim Ravetllat van investigar per trobar un sèrum contra la turberculosi. Posteriorment, Núria Pla hi va reunir una gran quantitat de mobles i antiguitats fins a la seva mort, el 2011.