Anar al contingut

BARCELONEJANT

Ser puta a Barcelona

'Nues', un documental de Susanna Barranco, analitza la vida de les prostitutes a la ciutat

La pel·lícula inclou testimonis desgarradores i altres optimistes de treballadores sexuals

Toni Sust / Barcelona

Ser puta a Barcelona

periodico

Les cares de la prostitució: les de les treballadores sexuals que viuen amb patiment la seva jornada, les que afirmen que gràcies a aquesta ocupació van poder abandonar una vida pitjor, les que diuen sentir-se orgulloses del que fan, les que somien amb una altra feina. Totes caben en el documental Nues, obra de Susanna Barranco, que s’estrena demà a Barcelona, a la Filmoteca de Catalunya, a pocs metres del carrer d’En Robador, epicentre de la prostitució i de les protestes del col·lectiu.

La pel·lícula aborda casos de prostitutes que exerceixen a la capital catalana, la seva situació, les seves peticions –encara que també dedica una part a la realitat que viuen a Amsterdam–. Algunes es mostren devastades pel seu ofici. Altres el reivindiquen i el defensen. En el que totes coincideixen és en la necessitat que les proveeixin de drets i les protegeixin de la violència: el cap de setmana passat, una prostituta va morir degollada per un client al carrer de la Riera Alta. L’autor es va entregar ahir.

«No he viscut bé. Volia ser perruquera, m’agradava. Tinc 43 anys. Soc camerunesa. Soc puta. Fa 10 anys que faig treball sexual. Jo soc una altra persona a la nit». Ho explica la Lavine, que desprèn una immensa tristesa, una gran decepció: «A la nit em poso la perruca i ningú em coneix. Em fa vergonya però no passa res. ¿Què hi farem? Hi ha clients bons i clients dolents. El client dolent t’agafa amb el cotxe, et porta a un lloc, et força per xupar-l’hi, a vegades a pèl. No et paga, et fa baixar del cotxe. Has de tornar a peu. I et roba els diners que tenies. ‘Et mataré, puta negra’, et diu. Un em va portar a Montjuïc i em va tallar el pit. No volia que s’emportés la meva bossa».

La Lavine és la cara de la resignació, la que busca un futur diferent i enyora un passat perdut: «Somiant, torno al poble, amb les meves amigues, quan era petita. Anem al bosc a buscar mangos».

Situació econòmica

Paula VIP ho viu diferent: «Soc de Barcelona. Tinc 51 anys. El meu nom artístic és Paula VIP. Tinc nom artístic perquè soc puta. M’encanta la meva feina, fer sexe és tan natural com fer una altra cosa. Hi vaig entrar, com el 99,9%, per una situació econòmica urgent. Estava en una situació precària, amb el meu fill, i volia alliberar-me d’un marit amb qui ja no volia estar. Això m’ho brindava de cop el món de la prostitució». La Paula, que li va dir al seu fill a què es dedicava per descobrir que ell ja ho sabia, és l’altra cara.

La Roberta no està tan contenta com la Paula, tampoc tan desesperada com la Lavine. Fa anys que s’hi dedica i diu que intenta ajudar les noves. «Vaig estudiar poc. Va arribar un moment que vaig haver de començar a treballar i va arribar un altre moment que el que guanyava era insuficient per mantenir la família i vaig començar amb el treball sexual. No crec que les dones exerceixin la prostitució per cap trauma, ho fan per necessitat. No m’agrada. M’agradaria fer una altra cosa en el futur. Algunes vegades em fa vergonya, però intento no pensar-hi. Penso en els deutes. Alguns clients demanen un francès per 20 euros. Per un servei de penetració demano 30 euros. Si un client em diu que no en té més i no he guanyat res, he d’acceptar menys. Sento fàstic moltes vegades a l’acabar un treball. És difícil estar amb gent que no m’agrada».

La directora de serveis d’Equitat Social i Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Gas, resumeix en el documental les posicions sobre la prostitució: «Per a alguns el treball sexual és inacceptable en qualsevol cas, és la visió més extremista de l’abolicionisme, i hi ha una altra visió regulacionista que sosté que el treball sexual és un treball com qualsevol altre i que qualsevol persona té dret a exercir-lo voluntàriament».

Barranco ha estat un any i mig preparant Nues: «Em va costar trobar les dones i, una vegada trobades, em va costar aconseguir la confiança necessària perquè es mostressin despullades espiritualment davant la càmera». 

0 Comentaris
cargando