Anar al contingut

EL PROBLEMA DE LA VIVENDA

Front municipal perquè els contractes de lloguer tornin a ser de 5 anys

Els 'ajuntaments del canvi' reclamen a Foment una 'contrareforma' de la LAU i 2.000 milions més per a vivenda assequible

El ministeri respon als regidors que la norma està funcionant molt bé i que cada vegada hi ha més pisos al mercat

Manuel Vilaseró

zentauroepp41278521 vivienda171211181634

JUAN MANUEL PRATS

Les set grans ciutats governades pels denominats ajuntaments del canvi han format un front comú per reclamar una reforma de la llei d’arrendaments del PP que allargui de tres a cinc anys la durada mínima dels contractes, així com un augment de 2.000 milions en la dotació pressupostària per al 2018 del pla nacional de vivenda que prepara el Govern. Els representants dels municipis de Barcelona, Madrid, Cadis, Santiago de Compostel·la, la Corunya, València i Saragossa van plantejar ahir les seves peticions al secretari d’Estat d’Infraestructures, Transports i Vivenda, Julio Gómez-Pomar, però la resposta va ser negativa.

El PP va aprovar el 2013 la denominada llei de flexibilització i foment del mercat del lloguer. És la reforma de la llei d’arrendaments urbans (LAU) que va reduir de cinc a tres anys la durada mínima dels contractes de lloguer i va eliminar l’actualització basada en l’IPC. És la norma que ha servit en safata l’actual bombolla immobiliària, que a les grans ciutats ha posat els preus pels núvols i expulsa de casa seva els inquilins amb menys recursos.

REGULACIÓ LOCAL DE PREUS

Des de Barcelona i Madrid s’ha estat reclamant una contrareforma que restitueixi la LAU a la situació anterior al 2013 i també que es permeti a les comunitats autònomes o als municipis regular els preus a través d’índexs de referència. Ara són tots els ajuntaments del canvi els que enarboren aquestes banderes, encara que la posició del Govern segueix, de moment, inalterable.

Gómez-Pomar va defensar a la sortida de la reunió la bondat de la reforma del PP. «Establir preus és el que va fer desaparèixer la vivenda de lloguer en èpoques passades. Si tenen limitació de rendes pot ser que els propietaris no posin les vivendes a lloguer», va argumentar, després de recordar com a dada rellevant que el 2011 el parc de vivendes de lloguer no arribava al 20% del total i sis anys després passa del 22%.

«Les decisions que vam prendre han tingut efectes positius», va defensar. El termini mínim obligatori d’arrendament ha funcionat de manera «correcta» des que es va fixar en tres anys i «res impedeix que qui vulgui arrendar una vivenda celebri un contracte a 5, 10, 15 o 20 anys», va afegir el secretari d’Estat.

 Respecte a l’augment de 2.000 milions d’inversió estatal en vivenda social, Gómez-Pomar es va mostrar més enigmàtic, al recordar que fins que no es presentin els Pressupostos del 2018 no es podrà xifrar una quantitat.

MOLT LLUNY D’EUROPA

Els seus interlocutors, no obstant, donen per fet que es mantindrà la quantitat de 400 milions prevista en l’esborrany del pla, xifra que no arriba al 0,06% del PIB, quan en altres països europeus l’Estat destina a aquest concepte fins a l’1,5% o el 2% del PIB. Unes quantitats que expliquen que Espanya només tingui el 2,5% de vivenda assequible, quan a Àustria o el Regne Unit aquest tipus d’habitatge representa el 24% i el 17%, respectivament.

Després d’aquesta primera reunió, els ajuntaments del canvi intentaran que altres municipis se sumin al seu front. «Tots tenen el mateix problema d’escassetat de vivenda assequible i augment de preus del lloguer», va advertir el regidor de Vivenda de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner. 

0 Comentaris
cargando