"El sector científic català hauria crescut amb l'Agència Europea del Medicament"

Sabien que podia passar, però no poden evitar sentir-se fastiguejats. Les universitats catalanes, amb la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, farmacòloga experta en antibiòtics al capdavant, van apostar per preparar una candidatura forta per portar a Barceona l’Agència Europea del Medicament (AEM). No ha sigut.

–¿El sector científic català necessitava guanyar la seu de l’AEM?

–Catalunya és un gran nucli d’investigació biomèdica. Jo crec que el sector universitari i científic no necessitava l’AEM per existir, però sí per créixer i aconseguir transferir els seus resultats a la indústria farmacèutica, que és la condició perquè tota la seva feina es transformi en un benefici per als ciutadans. Hauria sigut un impuls.

–¿L’objectiu és la indústria?

–Aquesta és la finalitat dels estudis farmacològics, tant dels que proposa la mateixa indústria com la investigació bàsica. Per aconseguir la capacitat de traslladar la nostra activitat al nucli final del procés, hauria sigut boníssim estar a prop de la gent que es dedica a donar l’últim vist-i-plau i autoritza els medicaments. També per registrar patents.

–Aquests dies hi ha hagut qui ha restat importància a l’AEM.

–Ho sé. Hi ha persones que senten un profund rebuig per la indústria farmacèutica, i és cert que els laboratoris recorren a l’AEM en defensa dels seus interessos, però hem de decantar-nos per la part bona d’aquesta pel·lícula. Jo he treballat sis anys investigant a l’agència i puc assegurar que la seva estructura científica és rigorosa i si un producte no respon al que anuncia el seu promotor se li diu que no al laboratori que el presenta.

–¿En què es beneficia el país que ubica aquesta institució?

–L’AEM descentralitza els encàrrecs dirigits a avaluar nous fàrmacs entre la xarxa de països capacitats per fer-los, Espanya entre aquests, però recorre als científics que té a mà per a multitud de necessitats immediates: si busco un genetista per aclarir algun aspecte biomèdic, truco a un que estigui a prop. I el mateix passa amb la indústria que completa la comercialització d’un fàrmac, des del recobriment d’una càpsula fins a l’envàs. Tot aquesta interacció hauria sigut una gran cosa per a Barcelona.

–¿Espanya està ben considerada a l’AEM?

–Sens dubte. Espanya és un dels països del món que estan realitzant més assajos clínics sobre molècules amb destí als humans o a la veterinària. I es fa molta investigació bàsica. Aquest aspecte s’hauria beneficiat de la proximitat de l’AEM. Una de les conseqüències dels preparatius de la candidatura de Barcelona ha sigut el reforç de la plantilla de científics.

–¿Hi ha hagut contractes?

–L’Agència Espanyola del Medicament havia invertit en l’aposta de Barcelona, i acaba de contractar 40 científics d’alta qualificació que s’havien d’encarregar de preparar protocols i estructures perquè el 2019, quan comencés a arribar el personal de Londres, tot estigués a punt. Aquests científics ara reforçaran la funció avaluadora de l’agència espanyola.

–Estaven convençuts de la qualitat de l’opció de Barcelona.

–La candidatura de Barcelona era boníssima, diguin el que diguin alguns ara. Era sense cap mena de dubte la millor, tècnicament i en infraestructures. L’edifici definitiu estava a punt –el d’Amsterdam serà provisional–, i pel lloguer de la Torre Glòries l’AEM hauria pagat un 10% del que li costa la seva actual instal·lació a Londres. Però la Unió Europea (UE) no va fer prevaler els seus criteris.

–¿Què vol dir?

–La Comissió Europea (CE) hauria hagut de jugar més fort, fent valer uns requisits que ella mateixa havia fixat. Aquests criteris havien de distingir la validesa i idoneïtat de cada candidatura. Se suposa que si la UE fixa uns criteris és perquè es compleixin.

–Aquest factor no va ser determinant.

–No. Al final, van prescindir del fet que uns països els complien i altres no. Barcelona era la millor en aquest sentit, però, en el moment de les votacions, la CE se’n va quedar al marge. No va fer valer les seves condicions. Hi va influir també el sistema de votació. Seria necessari que aquestes agències s’escollissin amb un mètode de votació més racional i científic. ¿Quin sentit té que hi concorrin  Malta o Grècia, si és evident que no podien complir els requisits? Alemanya o França també hi participaven, però no es van esforçar perquè el seu objectiu no era l’AEM sinó l’organisme financer.     

–Barcelona es va descartar en la primera votació.

–Hi va haver una campanya molt ben orquestrada en contra nostra, basada en la situació política de Catalunya. Itàlia, especialment, ha fet una gran campanya de màrqueting europeu amb aquest element: organitzava debats i situava entre el públic persones encarregades de preguntar què passaria si Barcelona guanyava i Catalunya declarava la independència. S’ha de tenir en compte que el director de l’AEM és italià.

–¿I Amsterdam?

–Va actuar amb gran discreció. Tots els països van comprar vots, Espanya també. Després de Barcelona, Amsterdam era la nostra favorita.

–¿Què va influir perquè es perdés?

–Estic convençuda que va ser la inestabilitat política que es percep de Catalunya. No sé què ha pesat més si el procés, l’aplicació del 155, les pallisses de la policia o que el Govern català se saltés les lleis. Tot això, des de lluny, no es valora tant com el fet que les empreses se n’hagin anat de Catalunya. Això sí. És indubtable que el que està arribant de Barcelona a la resta d’Europa, i a l’AEM, és inestabilitat política, amb un ex conseller vivint a Brussel·les. Tot això ha marcat molt, i incideix en un àmbit humà al qual està afectant moltíssim la sortida obligada de Londres.

–Els treballadors.

–Per descomptat. Els treballadors de l’agència estan vivint molt malament el fet d’haver d’anar-se’n, i l’última cosa que volen és arribar a un país on hi hagi el risc d’acabar igual. Porten molts nens amb ells, més de 600, tenen parelles que han de reiniciar la seva vida laboral. Tot això els està afectant més del que es diu.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

–¿Però els venia de gust Barcelona?

–Sí. Rotundament. Havien votat i, de forma clara, la seva predilecta era Barcelona.