Esprint final per portar l'Agència Europea del Medicament a Barcelona

La brillant candidatura de Barcelona per acollir la seu de l’Agència Europea del Medicament (AEM), una de les 19 que demà competiran a Brussel·les per aconseguir aquesta estratègica institució una vegada abandoni Londres a conseqüència de l’aplicació del brexit, no ha sucumbit a les voladures que durant l’últim mig any han sacsejat seriosament els fonaments del projecte.

    

L’ambient que envolta el procés polític de Catalunya ho impregna tot i ha minvat –gairebé ningú ho nega a hores d’ara– els elevats marges de seguretat jurídica, certesa institucional i calma social que són imprescindibles perquè un organisme europeu d’aquest rang, sens dubte un dels més poderosos des del punt de vista econòmic, científic i d’influència política, es concedeixi a un país comunitari. A finals del febrer passat, l’opció de Barcelona comptava amb prop del 90% de possibilitats de vèncer en l’aposta per l’AEM, coincideixen polítics de totes dues ribes del panorama català, així com científics coneixedors de l’opció dissenyada per ocupar la torre Glòries. Així ho van indicar els informes interns de la Comissió Europea, després d’acabar les avaluacions tècniques dels respectius projectes. En aquests moments, la candidatura de Barcelona –que ja va quedar en segon lloc el 1995, quan va vèncer Londres– manté un impredictible 50% o 60% de simpaties.

PUNT FORT

Les sòlides condicions científiques, biomèdiques, sanitàries i d’investigació universitària que sostenen l’opció barcelonina són en aquestes hores decisives el seu pilar fonamental inqüestionat, una cosa que no ha variat com a conseqüència del procés. Aquesta és també la carta de força amb què poden estar jugant, sense por d’exagerar, els responsables polítics de signe variat, i el Rei, en les seves incursions davant caps d’Estat i governs comunitaris.

    

Barcelona segueix resultant una ciutat càlida, de fàcil accés, ben comunicada i, sobretot, socialment oberta a tot tipus de circumstàncies familiars i culturals, uns factors que són tinguts molt en compte pels més de 900 empleats, i les seves famílies, que haurien de desplaçar-se a Catalunya. Però fins aquí les bones notícies. Alguns d’aquests treballadors també mostren inquietud pel dilema polític.

    

«És molt difícil afirmar que a Barcelona ja tot és normal –lamenta el doctor Josep Maria Gatell, adscrit a l’Hospital Clínic i catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB)–.

El primer que et pregunten quan participes en congressos europeus és: ‘¿Com està Barcelona?’. La candidatura és molt bona i els seus impulsors ho estan fent molt bé, però no s’ha pogut desprendre del soroll de fons, i això crea incertesa i inseguretat jurídica, que és el pitjor que pot passar davant una decisió tan important».

    

«Les condicions tècniques de Barcelona per optar a l’AEM són excel·lents. La situació política és molt dolenta», sintetitza Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que impulsa el projecte. «Si hi ha bona voluntat en la defensa definitiva de la candidatura, Barcelona vencerà, perquè és la més idònia per acollir l’AEM», afirma el doctor Bonaventura Clotet, membre del comitè promotor de la iniciativa catalana. «Aquest és un assumpte de la gran política, la que està en mans d’ Emmanuel Macron i Angela Merkel», sosté Clotet.

    

Arboix, farmacòloga de formació i antiga investigadora de l’AEM, subscriu no sols la qualitat de la proposta barcelonina, sinó les condicions científiques de l’Agència Espanyola del Medicament, l’enllaç espanyol de l’AEM.

    

«L’agència espanyola està preparada per fer els informes preliminars que l’AEM promou quan la indústria farmacèutica li presenta un nou medicament que pretén que sigui autoritzat a Europa –explica Arboix–. Aquestes avaluacions farmacològiques les fan països de la UE que són designats per l’AEM, però no tots reben aquests encàrrecs, perquè no tots tenen estructura científica capaç de fer-les Espanya en té».

    

Itàlia, apunta Arboix, un dels països que millor ha difós la seva candidatura –«els italians actuen com un lobby compacte», assegura–amb prou feines té instal·lacions capaces d’emprendre avaluacions farmacològiques validables per l’AEM. «Sí que en tenen la Gran Bretanya, que ja no rep encàrrecs perquè se’n va, França, Alemanya i Copenhaguen, a més a més d’Espanya –prossegueix la rectora–. Amsterdam o Viena són molt fluixetes en això. I és determinant».

INTERCANVI POLÍTIC

Les institucions impulsores de la candidatura de la torre Glòries –Ministeri de Sanitat, Generalitat  i ajuntament– es mantenen, per descomptat, en l’optimisme. La ministra Dolors Montserrat s’ha entrevistat amb els seus col·legues dels 19 països en opció. D’alguns, amb escasses possibilitats d’èxit, ja en té assegurat el vot favorable a Barcelona: a canvi, Sanitat els ha ofert assessorament sobre com es pot estructurar una organització de trasplantaments o traçar un sistema de salut pública. Favor per favor.

Notícies relacionades

Què guanyaria Barcelona amb l'Agència Europea del Medicament

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

    

El moment de la veritat s’iniciarà a les 15.30 hores de demà. Els 27 caps d’Estat i de Govern de la UE participaran en tres votacions. Cada país disposarà de sis punts. Tres els destinarà a si mateix. Hi haurà dos finalistes i un sol vencedor.