Què guanyaria Barcelona amb l'Agència Europea del Medicament

Si la torre Glòries és il·luminada demà a la nit amb les sigles de l’Agència Europea del Medicament (AEM), Barcelona haurà pujat un enorme esglaó en la consideració científica internacional –que ja és al-

ta–, les universitats catalanes i de la resta d’Espanya començaran a ampliar els seus laboratoris d’investigació, els hospitals crearan unitats on assajar amb voluntaris sans fàrmacs en procés d’autorització, i els fils econòmics que sostenen la ciutat es reforçaran fins a límits imbatibles. El concepte de la Barcelona turística, potentíssim, tindrà en la motivació científica dels visitants un saludable competidor que podria arribar a superar-lo.

    

Portar l’AEM a Barcelona resoldria, per la força impulsora de la institució, una de les limitacions de què ara pequen els centres d’investigació radicats a Catalunya, sempre subjectes a una crònica escassetat de recursos. «Passarien de ser excel·lents investigadors a fer transferència directa dels seus resultats –descriu Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), una de les científiques més implicades en el projecte de l’AEM–. Ara, a Catalunya es fa molt bona investigació, però ens costa moltíssim que es transfereixi a la indústria farmacèutica, i aquesta és la finalitat d’aquests estudis».

    

Aquest pas expandiria per si mateix la capacitat científica d’universitats i hospitals, i incrementaria la seva condició de centres de referència internacional. «L’AEM seria la guinda d’or definitiva per a la investigació a Catalunya», resumeix Arboix.

    

A la seva ubicació actual a Londres, l’agència rep diàriament una mitjana de 400 visites procedents de tot el món, unes 40.000 a l’any, protagonitzades per agents de la indústria farmacèutica o dels múltiples sectors tecnològics que deriven del medicament. Hi van amb les seves molècules farmacològiques patentades i custodiades amb gran secret. L’AEM assumeix la responsabilitat d’avaluar si aquell medicament projectat respon realment al que prometen els estudis portats a terme pels laboratoris, una comprovació que és encarregada als estats de la Unió Europea. Fins ara ha sigut Londres –que és l’actual seu de l’AEM– la ciutat que ha rebut les més importants peticions d’avaluació.

    

Per arribar fins a l’AEM, el laboratori productor ha hagut de desenvolupar la seva pròpia investigació sobre el fàrmac en qüestió, un estudi dividit en tres fases. En la fase 1 es tracta que persones sanes experimentin voluntàriament el fàrmac incipient, unes proves que es porten a terme en unitats instal·lades en hospitals, o creades específicament per a això. Fins ara, a Barcelona només l’Hospital de Sant Pau estava preparat per assumir aquesta funció. «La presència de l’AEM a Barcelona exigiria obrir moltes més unitats d’estudis farmacològics en fase 1», assegura Josep Maria Gatell, metge i professor de la UB.

A prop de qui autoritza

Això seria realment així a conseqüència d’un dels fenòmens més importants que provoca la presència de l’AEM a la ciutat que l’acull: la tendència de la indústria farmacèutica mundial a instal·lar els seus quarters generals a prop de l’organisme al qual hauran de recórrer  a la recerca d’autorització. L’objectiu fonamental és que el seu producte se sumi als fàrmacs que consumeixen els 500 milions de ciutadans de la Unió Europea (UE).

    

En aquest moment, tot s’encadena. «Els laboratoris porten les seves centrals al costat de l’AEM, encarreguen bona part dels seus estudis als hospitals de la zona (sempre que estiguin qualificats i els de Barcelona ho estan), i, per la mateixa raó, amb ells arriba la indústria de tecnologia mèdica», afirma Gatell.

Notícies relacionades

Esprint final per portar l'Agència Europea del Medicament a Barcelona

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

    

L’agència europea compta amb uns 900 treballadors directes i 3.000 més d’indirectes. Els que depenen de l’AEM –biòlegs, farmacòlegs, matemàtics i economistes– reben remuneracions altes, uns sous molt més elevats que no pas els de la mitjana de la població espanyola. Aquests salaris, però, són sistemàticament adaptats pels organismes europeus al nivell econòmic del país en què s’instal·len les seves agències. El personal de l’AEM veuria una mica reduïts els seus beneficis, però la diferència, apunten, quedaria compensada pel fet que viure a Barcelona resulta bastant més barat que quedar-se a fer vida  a Londres.