Anar al contingut

Una escola de Barcelona a 3.400 km

L'il·lustrador Javirroyo s'apunta a l'emocionant aventura de Fem Escola, el desembarcament de la volta catalana al Senegal

Carles Cols

periodico

Una escola de Barcelona a 3.400 km
Una escola de Barcelona a 3.400 km
Una escola de Barcelona a 3.400 km
Una escola de Barcelona a 3.400 km
Una escola de Barcelona a 3.400 km
Una escola de Barcelona a 3.400 km
Una escola de Barcelona a 3.400 km

/

Les oportunitats de participar en la construcció d’una escola al Senegal subgambià (vaja, com Las Hurdes de Luis Buñuel, però en un altre continent) són certament escasses en aquesta vida, però encara més si la meta no només és aixecar parets de formigó i planxar la teulada –el que és més comú en els programes internacionals de cooperació–, sinó fer-ho amb una exquisidesa arquitectònica, amb arcs de volta catalana, amb una proposta, en resum, a la qual no es pot posar ni un però. A això estan dedicats des de l’any 2014 (llavors encara era tot molt germinal) la troupe barcelonina de Foundawtion. No fa ni mig any van aixecar la primera de les aules, una gaudiniana catenària invertida al mig d’un prat, impressionant per la seva simplicitat i el seu resultat. Des d’aleshores, allò ha sigut un no parar de compactar totxos i moure d’aquí cap allà la cintra de fusta que permet aixecar els arcs. Total, que ja tenen mitja escola i, el que dèiem, encara no és tard per participar en un projecte. Si això fos un cotxe, a la part del darrere portaria un adhesiu: «Pregunti’m com».
   

Si aquest text fos un cotxe portaria un adhesiu al darrere: '¿Vol aixecar una escola?, pregunti'm com'

 El projecte Fem escola torna a aquesta secció perquè avança imparable (el 2018 està previst que s’estreni la part disponible) i perquè com que tota ajuda és bona han muntat un verkami a compte de la visita que l’il·lustrador Javirroyo, tot un personatge, va realitzar al seu dia a Thionck-Essyl (ves a saber com es pronuncia), el poble de l’escola. Un amic, Luis Morón, un altre personatge, li va explicar el projecte, li va parlar d’un paisatge de manglars, rius i ocells, i d’uns nens que quan acaben la primària no tenen cap més solució que emigrar a Dakar, la llunyana capital del Senegal, o a Europa, perquè quedar-se a Casamanza, aquella oblidada regió del sud, és un carreró sense sortida educativa. Total, que se’n va anar cap allà a fer un curs d’il·lustració, amb els nens i amb els pares, i el resultat d’aquella expedició és un còmic solidari que es finança, com dèiem, amb un verkami.
 

  

La resposta fins ara ha sigut entusiasta. Es van fixar un mínim de 6.000 euros en aportacions perquè el llibre il·lustrat (amb treballs de Javirroyo i amb les aportacions dels nens) fos viable. Ja van pels 13.590 euros i pujant, una agradable sorpresa. El que se n’obtingui es destinarà de forma íntegra a prosseguir amb la construcció de l’escola. Sí, la xifra pot semblar modesta. És cert que amb aquest pessic no es paga ni un any de lloguer d’un piset a Barcelona, però en aquella part del Senegal dona de si, i molt.

La principal característica d’aquest projecte és la simplicitat. No s’han de transportar gairebé materials. No hi ha maquinària pesant. Els totxos es premsen a mà i la cintra (per entendre’ns, el wonderbra que s’utilitza per alçar la volta catalana per després, alehop, retirar-lo i disfrutar veient com l’arc se sosté solet) està feta de fustes locals. Total, que el metre quadrat de construcció surt a 100 euros. El quilo de llagostins surt més car per Nadal i deixa menys empremta. Animeu-vos.
   

Taller d'il·lustració en una de les primeres aules / JAVIRROYO

 Casamanza, per als francesos Casamance, és una porció del Senegal de la qual es parla poc, encara que d’allà ha sortit gent tan talentosa com els integrants de la banda musical Touré Kunda, que val la pena escoltar perquè en directe són difícils de disfrutar si no és a França. Van actuar fa un quart de segle al Teatre Principal de la Rambla i per a molts va ser impossible aconseguir una entrada per a aquella ocasió única, perquè la comunitat senegalesa de la ciutat es va avançar com si allò fos una carrera de mig fons i va omplir la sala. Grrrrr. La qüestió, en tot cas, ara és una altra. Fem escola. A això anàvem.
    

Salvant les distàncies, 3.400 quilòmetres ni més ni menys, el projecte té una mica de l'escola que Gaudí va aixecar per als fills dels seus obrers

Des de Barcelona s’està construint allà, a la terra dels Touré Kunda, una escola única. L’arquitecte David García, un dels pares del projecte, explica que ha viatjat per la regió i que no ha trobat ni una sola construcció admirable, res vernacle que se sostingui dret i res interessant entre tot allò que s’ha erigit en els últims anys, edificis que quan s’inauguren ja semblen suburbials. A Dakar, els francesos van deixar almenys algun edifici colonial visitable, com la catedral, un nom que li va gran vistes les seves dimensions, però val més això que res. A Thionck-Essyl, res de res. Per això, entre altres raons, resulta curiosa aquesta escola, que, salvant les distàncies, té una mica d’aquell conjunt d’aules que Antoni Gaudí va construir per als obrers de la Sagrada Família a la cantonada dels carrers de Sardenya amb Mallorca.

En total, segons Morón, l’escola haurà costat quan s’acabi uns 200.000 euros, tot procedent d’entusiastes mecenes. Només és una opinió, però serà l’escola més bonica de Barcelona. A 3.400 quilòmetres, però de Barcelona. 

0 Comentaris
cargando