DEUTE HISTÒRIC AMB LA MEMÒRIA POPULAR
L'Ateneu Enciclopèdic Popular tornarà finalment al Raval
La centenària entitat firma un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per instal·lar-se en un local municipal al carrer de la Reina Amàlia
Conserva arxiu més gran de la Barcelona obrera, amb més de 12.000 diaris, 25.000 llibres i tot tipus de documents del moviment anarquista
zentauroepp28412636 barcelona 21 01 15 retrato de manel aisa presidente de l at171029174021
Ho anunciaven divendres passat en el seu compte de Twitter: «Avui, 27 d’octubre, dia que el temps s’encarregarà de fer històric [el Parlament votaria poques hores després la declaració d’independència], l’Ajuntament de Barcelona i l’Ateneu Enciclopèdic Popular i Centre de Documentació Històric Social firmen un conveni de cessió del local situat als baixos del 38 del carrer de la Reina Amàlia».
Ho compartia en la mateixa xarxa social la regidora del districte, Gala Pin, una de les firmants, que definia la cessió com «LA (així, en majúscules) bona notícia» de la jornada. I no era exagerat (com a mínim per als afectats). La firma segellava el compromís municipal que, ben aviat (quan acabin les obres, en el tercer trimestre de l’any que ve), l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) tornarà al Raval, una de les seves grans reivindicacions, barri del qual van ser expulsats a punta de pistola per les tropes franquistes el 26 de gener de 1939.
L’acord salda –o comença a saldar– el deute històric de la ciutat amb l’entitat centenària (i amb la memòria popular) i compleix el compromís adquirit pel consistori el 2009. Però entre que no es va considerar prioritari i que més de 12.000 diaris i 25.000 llibres no caben a qualsevol lloc, el compromís ha trigat a complir-se. L’AEP conserva l’arxiu del moviment obrer més important de la ciutat.
ESPAI TEMPORAL
Vuit anys després, han trobat local al Raval, tot i que encara temporal. El firmat divendres passat és un acord per a una ubicació provisional, fins que estigui a punt l’espai definitiu. Tot sembla indicar –tot i que encara no aparegui als papers– que aquest lloc serà a Can 60, casa fàbrica recentment adquirida pel municipi, amb unes dimensions i passat obrer que fan que reuneixi totes les condicions necessàries. Es va parlar també de la possibilitat de traslladar-se al Borsí –ja descartada amb l’anunci del trasllat de la Biblioteca Andreu Nin–, i a La Foneria, a la Rambla.
De moment, a Reina Amàlia només s’hi traslladarà l’activitat de l’Ateneu –xerrades, jornades, exposicions...–, amb l’objectiu d’adquirir múscul al barri (i oferir un espai segur, sense els riscos de possibles desallotjaments que comporten els espais okupats, per albergar les activitats llibertàries). El ric arxiu –pendent de digitalització a través d’un acord amb la diputació–, de moment seguirà estant al local del passeig de Sant Joan, sobre la Biblioteca Arús, en què han resistit tots aquests anys.
L’Ateneu va inaugurar la seva primera seu el 1906, on va portar a terme la seva ingent activitat formativa en el col·lectiu obrer, i va arribar a tenir 25.000 socis, fins a l’entrada de l’exèrcit franquista a la ciutat. Després de quatre fosques dècades, va renéixer el 1977 al carrer de Montalegre, 5, en un local municipal, fins que la construcció del CCCB els va expulsar definitivament del districte.
