25 ciutats espanyoles demanen competències per acollir refugiats

Les ciutats van aixecar la veu el dia que va expirar el termini perquè Espanya i 24 membres de la UE acollissin una quota de refugiats acordada per la Comissió Europea ara fa dos anys. Un dia en què el Govern de Mariano Rajoy va destacar per quedar en la 17a posició de la llista en compliment del que es va pactar. Espanya només ha acollit els 13,7% dels refugiats que es va comprometre a rebre.

Davant d’aquesta situació, 25 ciutats espanyoles que integren la xarxa de ciutats refugi han reclamat que els siguin traspassades les competències que els permetrien acollir estrangers que fugen de conflictes, de la falta d’oportunitats econòmiques i de totes dues.

El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania de Barcelona, Jaume Asens, va actuar ahir com a portaveu de la xarxa i va subratllar que ara ja són molts els refugiats que arriben per vies diverses i que són atesos pels ajuntaments. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va lamentar en un missatge en una xarxa social: «Milers de persones estarien sanes i estàlvies si Rajoy hagués complert el seu compromís d’acollida».

«Tenim disposició i capacitat per atendre», va afirmar Asens, que va acusar l’Executiu central de mantenir una política de «portes tancades», informa Efe. El que falta als consistoris, va prosseguir, són els recursos de la UE que ara rep l’Estat. Els representants municipals es van reunir ahir amb els grups parlamentaris de Podem, PDECat, ERC i Compromís al Congrés, davant dels quals van verbalitzar la petició del traspàs de competències.

Municipis contra Rajoy

Asens va recordar que Barcelona ha invertit 1,5 milions en allotjaments d’emergència que hauria d’haver pagat l’Estat. Va reclamar la devolució dels diners i, en cas d’una resposta negativa, va demanar al Govern que «deixi actuar les ciutats».

El regidor de Las Palmas Jacinto Ortega va considerar que Rajoy «no ha estat a l’altura dels ciutadans» i va lamentar que el seu Govern hagi ignorat les ciutats fins al punt de no atendre les seves peticions per reunir-se i abordar l’acollida.

Queixa de la Generalitat

Notícies relacionades

BCN dona llum verda a les obres de la Biblioteca Provincial

Retirats un 30% dels anuncis de pisos de lloguer

També va protestar el Govern català. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va denunciar el «doble bloqueig» de l’Estat a l’acollida de refugiats: «Primer, incomplint els compromisos i, segon, amb un programa d’acollida centralitzat i que no cobreix els aspectes bàsics».

La Generalitat, com l’Ajuntament de Barcelona, ha posat un afany considerable a acollir, si bé no li falta feina: encara que no siguin de la quota acordada per la Comissió Europea, arriben cada dia, a través de vies com l’avió o la pastera, persones que fugen dels seus països víctimes de la violència, l’homofòbia o la vulnerabilitat econòmica. A Barcelona, del gener al maig, es van duplicar les peticions de refugi.