Rock i compromís a la platja

Si el pop de Manel i les batedores de ritmes de Txarango i Mussols van agitar la primera tanda de Mediterràniament, el cartell d'aquest diumenge va confiar el seu punt àlgid als himnes rockers de Sopa de Cabra. Cançons d'ahir i avui que, com apuntava Gerard Quintana a aquest diari, vibren més en els recintes grans, i que van prendre una platja del Bogatell novament ocupada per algunes desenes de milers de persones.

La segona sessió de la Mercè amb la firma Damm va començar amb la llum del dia al voltant del còsmic, subaquàtic, món de Joan Miquel Oliver, en immersió sense oxigen cap a aquell Atlantis on conviuen pistes electro disc i assalts a gèneres canònics que deixen de ser-ho: la deliciosa Rumba del temps. Escenari decorat amb clavells i un Oliver, per descomptat, impertèrrit en el seu quimono negre mentre cantava als misteris (amb claus de denúncia ecològica) de Posidònia i La mar treu sabates.

ÈPICA A L'ARENA

Mishima va combinar la presentació d'Ara i res amb una selecció de glòries pretèrites. David Carabén i companyia es van atrevir amb cançons intimistes, com Cert, clar i breu, i van remoure la sorra del Bogatell amb els seus trofeus: de Tot torna a començar a La forma d'un sentit, L'olor de la nit i aquella favorita dels fans hardcore que respon per Miquel a l'accés 14. Carabén es va referir a la voluntat de votar en un comentari molt aplaudit pel públic.

I una bona porció de la història del rock català es va precipitar sobre el recinte amb Sopa de Cabra, que va entrar en matèria amb una bateria de clàssics com Si et va bé, Tot queda igual i Bloquejats. Gerard Quintana va comentar el delicat moment polític. «Aquests no són dies normals. No estem en una Barcelona normal. Estem en una ciutat assetjada», va apuntar davant una audiència que va corejar la consigna «votarem».

Munició rockera per obrir foc, incursions més temperades en la seva obra moderna, com Sense treva (que Quintana va dedicar a Kilian Jornet) i Cercles, i viatges a peces corejades per fans d'almenys dues generacions: Si et quedes amb mi, Els teus somnis, El boig de la ciutat... I L'Empordà, és clar. Sopa de Cabra, presumint de llegat entre multituds.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Sopa va posar el punt àlgid d'aquest Mediterràniament que dissabte, de matinada, va acollir el festí de Txarango amb la posada en escena d'El cor de la terra i el rescat de peces com Músic de carrer i Quan tot s'enlaira. Si Manel havia al·ludit amb ironia a la «multitud tumultuosa», Txarango va ser més explícit i Alguer Miquel va clamar «pel Kurdistan i la Catalunya lliure que ja arriba». El grup va desplegar una pancarta amb la llegenda «El futur és nostre, 1 d'octubre, referèndum» i va acollir en escena Albano Dante Fachín, de Podem Catalunya («no tenim por del vaixell de Piolín»), i Eulàlia Reguant (CUP).

EMPATIA TOTAL

Van prendre després el relleu Búhos, una banda del Penedès que ha calat a Barcelona amb el seu rock extravertit, obert al contacte llatí i jamaicà. Guillem Solé i companyia van causar furor amb la seva bateria de hits, plena de cops d'efecte, sobtades acceleracions i invasius arranjaments de metall, amb títols com Brama, El temporal i Barcelona s'il·lumina. Moment d'aparatosa empatia amb un Bogatell amb xifres de rècord, 80.000 persones segons fonts de l'Ajuntament.