Els valents (comerciants) del barri

Els anys de la crisi van buidar les butxaques de molts compradors de baixa i mitjana capacitat adquisitiva i, en efecte dòmino, van provocar el tancament de nombroses botigues de petits emprenedors a Barcelona. Serà difícil tornar al nivell d’activitat comercial d’anys anteriors, però els que s’atreveixen a intentar-ho tenen moltes més possibilitats de sobreviure si aixequen la persiana en una zona comercial consolidada, si són professionals del seu àmbit i si van de la mà de serveis i xarxes socials on line.

Aquest caldo de cultiu és molt més fàcil si un s’alinea en un eix comercial estructurat, opina Salva Vendrell, de la Fundació Barcelona Comerç, que ja aglutina 20 eixos no turístics. Explica que per aconseguir afiliats en cada zona és necessari «aportar serveis més personalitzats i millor assessoria» i ajudes als seus socis. Hi ha qui no té formació ni recursos per fer el salt digital, imprescindible avui per ser competitiu, avalua.

Els últims tres eixos a sumar-se a aquesta entitat no és que visquin un moment especialment pròsper de creixement comercial, però sí que tenen una trajectòria consolidada, treballen en la seva promoció i dinamització i estan liderats per sang jove, amb ganes d’incentivar l’activitat. Crida especialment l’atenció el cas de La Marina (a la Zona Franca), on al voltant de l’epicentre del passeig de la Zona Franca conviuen uns 300 comerços i establiments de restaurants, 83 dels quals estan associats a l’eix que presideix Iván Ruiz.

Arriben els ‘burgers’

Aquest empresari sent que formar part d’una xarxa de ciutat com Barcelona Comerç els ajuda a «ser més escoltats» per les administracions i donar-se a conèixer. I no deu ser per falta de trajectòria, ja que el germen de l’entitat –amb el nom de Zona Franca– es remunta a 1989 de la mà dels hiperactius venedors del carrer d’Alts Forns. Durant aquells primers anys ningú d’hauria imaginat ni en somnis la recent obertura d’un Burger King al passeig. Que una gran cadena aterri en un barri limitat per l’eterna espera de la implantació del metro és un bon senyal, diu Ruiz.

Al passeig de la Zona Franca, un dels últims negocis oberts és Nou Espai, amb els germans Francesc i Xavier al capdavant. La seva joventut (33 i 24 anys) no impedeix que acumulin experiència en el sector de les reformes i que la seva aventura vagi vent en popa gràcies al ressorgiment immobiliari de la ciutat. «Sobretot tenim clients del barri, perquè aquí [al costat del mercat] hi ha molta vida i molt negoci de proximitat», presumeix el gran, més centrat en les obres, mentre el seu germà porta la batuta comercial.

Al mateix districte de Sants-Montjuïc intenta créixer l’eix Poble Sec-Paral·lel, amb 110 associats fins ara i un esforç per integrar la policromia de nacionalitats que amaguen les seves botigues. Manel Tort, al capdavant, destaca que el seu és un cas singular perquè la gastronomia suposa gairebé la meitat de l’oferta. I té clar que la nova oferta de comerç on line i la proximitat del centre fan que sectors com la moda no arrelin al seu barri, encara que sí que hi ha petits miracles, com l’obertura –en el capítol de negocis cada vegada menys freqüents– de la Ferreteria Vera del carrer de Ricard. Encara que el rovell de l’ou estigui a Blai, Poeta Cabanyes, Olivera, Roser i Salvà.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Per extensió territorial, l’eix Nou Eixample (integra la Nova i Antiga Esquerra de l’Eixample, excepte el Gaixample) aglutina 3.377 negocis en planta baixa, encara que l’associació compti de moment amb 200 socis.

El seu principal problema és que l’enorme àrea no té un carrer principal comercial especialment destacat o de passeig, però sí un ràpid índex de reposició comercial, explica Sergio Moral. Entre les botigues més recents, la de roba infantil Petit Pijama, a Rosselló, 38, perquè si d’una cosa presumeix aquesta associació és de gran varietat d’oferta i fora del monopoli de les grans cadenes. La zona, a més a més, integra nuclis en què es preveu una remuntada comercial, com en l’entorn de l’acabada de clausurar presó Model.