La tristesa del musulmà

Hi ha un «nosaltres» i un «ells» en l’aire des del moment que els periodistes fan una volta per les carnisseries jalal del Raval o truquen als representants de la comunitat musulmana després d’un atemptat, i aquesta barrera aixecada a base de preguntes és el que primer deploren els musulmans interpel·lats, amb cara de dir: «Vostè i jo vivim en la mateixa ciutat. El que ha passat em fa mal tant com a vostè». Si hi ha un «ells» en tot això, es defensen després, que serveixi per designar els «fanàtics», els que són capaços de conduir a tota velocitat per una Rambla plena de gent i d’estiu tombant éssers humans. «No reconec aquesta gent, no són musulmans. Un verdader musulmà no fa aquestes coses».

    

Les paraules –transporten còlera, frustració i indignació, tot el que embarga en aquests moments els musulmans de la ciutat castigada– les diu Narjisse el Adnani, «marroquina criada a Canàries i veïna de Barcelona», en una carnisseria jalal del carrer de l’Hospital, al cor multicultural de la ciutat. Està comprant carn, però per una orella ha sentit que es parla del tema i ha volgut intervenir; un dia després dels atemptats, els musulmans saben que s’enfronten a una altra instància d’ells i nosaltres, i senten la necessitat de fer-se sentir. «El cert és que patim per partida doble, primer perquè vivim aquí i, com tothom, considerem que és terrible el que ha passat, però també perquè el nostre nom ha quedat tacat». Com gairebé tots quan la conversa llisca al terreny de la religió, Adnani recita el vers de l’Alcorà que resa que qui mata un ésser humà mata «tota la humanitat». El musulmà digne d’aquest nom, diu, actua en conseqüència.

Dia d’oració

Era divendres, dia d’oració a les cinc mesquites del Raval. Al Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau, a Erasme de Janer, una petita multitud es dispersa després de l’oració, poc després de les dues. L’imam s’ha cenyit al guió i ha parlat sobre la imminent festa del sacrifici, però el vicepresident de l’associació, Mohamed Iqbal, conscient del que pot passar a partir d’ara, ha pres la paraula al final i ha fet un breu discurs en relació amb l’atemptat. «La veritat és que estem bastant inquiets per la possibilitat de l’estigmatització –explica–, així que he dit que no hem de caure en trampes: que si ens insulten pel carrer, canviem de vorera, que si hi ha pintades islamòfobes, no els prestem atenció. Són coses que entenem que poden passar aquests dies». Ahir mateix, la façana de la mesquita de Montblanc (Conca de Barberà) va aparèixer al matí pintada amb missatges islamòfobs. «Tot el que passa en aquesta ciutat ens afecta, tant el que és bo com el que és dolent. Ara estem doblement preocupats, per l’atemptat en si i perquè ens deixa en una situació socialment vulnerable».

«Ara aquest és el meu país»

«Som ciutadans d’aquest país i practiquem la fe musulmana –declara a aquest diari Riay Tatary, president de la Comissió Islàmica d’Espanya–, i el que fa mal a aquest país també ens fa mal a nosaltres. Ens considerem part d’aquesta societat i la defensem amb tota la nostra força. Si no es canvia el discurs de nosaltres i vosaltres no aconseguirem res junts». Pronunciades a Madrid, les seves paraules troben ressò per tot el Raval. «Són animals», afirma Mohamed Hafeez, pakistanès, propietari de diversos locals al carrer de Sant Antoni Abat. «Vivim aquí –diu Bilal Ahmed, també comerciant, al seu local del carrer del Carme–. La meva dona, el meu fill, jo. Ara aquest és el meu país, i el que ha passat em fa mal tant com al que ha nascut aquí». A la seva botiga va acollir dijous un grup de turistes que estaven fugint de la Rambla. En cap moment els va veure com «ells». Els va veure com nos­altres.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

    

«Sentim el mateix dolor que vos­altres, o més. T’ho juro per la meva mare». Adam –marroquí, musulmà– treballa de cambrer del Rey de Istanbul, on es van refugiar diversos turistes després que es produís l’atemptat. «La policia va abaixar les persianes del local i ens vam quedar a dins amb sis ferits». Després explica –informa Beatriz Pérez– que «hi ha sen­timents que no es poden expressar amb paraules», però de seguida aconsegueix expressar-ne un amb claredat: «Ells –diu simplement, referint-se als terroristes de l’Estat Islàmic– ens volen separar». Ells.