Viatgers del tren accidentat: "Ha sigut com un terratrèmol"

El comboi anava ple de treballadors de la corona metropolitana que arriben cada dia a Barcelona a les 07.15 hores

fcosculluela39478832 accidente170728212929

fcosculluela39478832 accidente170728212929

2
Es llegeix en minuts
Guillem Sànchez / Barcelona

A la pantalla del telèfon de la Mercè va aparèixer un número desconegut. Eren dos quarts de vuit del matí. La dona va contestar i va sentir la veu del seu marit, el Fèlix. Trucava des d’un mòbil prestat per fer-li saber que viatjava en el tren accidentat de l’estació de França. «Quan sentis la notícia, que sàpigues que estic bé», la va tranquil·litzar avançant-se als mitjans de comunicació.

El Fèlix, un comercial de 62 anys que cada matí agafa la línia R2 Sud a Sant Vicenç de Calders, viatjava en el primer vagó i es va adonar  que ja havien arribat i que el tren «encara no havia frenat». Va explicar a la Mercè que ell viatjava agafat. Va suposar que precisament per aquest motiu, quan es va produir l’impacte, es va mantenir dret i va ser envestit per diversos passatgers que no esperaven agafats enlloc que el comboi s’aturés definitivament del tot. «Diu que va sentir de seguida com se li trencava la cama», explica la dona a l’Hospital Clínic, poc després de saber que el seu marit té la tíbia i el peroné fracturats.

Amb la vista perduda

Com el Fèlix, la Sílvia també viatjava al primer vagó. «En realitat, l’habitual és que els usuaris es desplacin fins al primer vagó per acostar-se a la sortida de l’estació quan el tren s’aturi», explica ella. Per això, el nombre de ferits va ser més alt en els primers cotxes dels 12 que integraven el tren. Passat l’accident, la Sílvia va esperar asseguda en un banc de l’estació, amb els periodistes a l’esquena i amb la vista perduda en les tasques dels equips d’emergència. A l costa seu hi havia la Rosa, una altra viatgera, que pressionava amb una gasa la ferida superficial que li sagnava al genoll.

«Estàvem tots drets, a punt per baixar, per això hem caigut», aclaria la Rosa. «¿Si hem passat nervis? Sí, sobretot perquè hi havia gent ferida a terra que no s’aixecava», reconeix. Un dels primers bombers d’arribar al lloc de l’accident explicava que el panorama era de tensió, «però no de pànic».

Notícies relacionades

A ulls de la Lidia, l’escena va ser més intensa. La jove va explicar als mitjans de comunicació que, entre els viatgers del seu vagó, els nervis van aflorar en els instants immediatament posteriors a la col·lisió. La successió de cops que van notar a l’interior del tren, provocada per l’efecte acordió que va anar encastant tots els vagons, va generar una sensació «semblant a la d’un terratrèmol». Entre la gent que ella tenia a prop, a més, va córrer el rumor que es podia tractar d’un atemptat terrorista. «Hi va haver crits», relata.

L’accident va fer aturar completament l’activitat de l’estació de França. A l’exterior, la Guàrdia Urbana de Barcelona va acordonar un perímetre de seguretat que va tallar el carrer del Marquès de l’Argentera. A l’interior del recinte, els Mossos van estrenar un dron per investigar també des de l’aire per què un tren que cada dia transporta centenars de treballadors de la corona metropolitana havia xocat contra un dels topalls de l’estació.