Barcelona guanya població gràcies als estrangers

La ciutat creix en 14.170 veïns: hi arriben 20.885 forans i se'n van 6.175 locals

Els barris que perden més autòctons destaquen per la presència de turistes

Barcelona guanya població gràcies als estrangers

CARLOS MONTA ES

4
Es llegeix en minuts
TONI SUST / BARCELONA

La població barcelonina ha experimentat en els últims anys una evolució poblacional d'alts i baixos en funció de la immigració. Des de principis del segle XX fins als anys 70, la norma va ser el creixement. En les dècades dels 80 i els 90, el col·lectiu de residents a la ciutat va minvar, per créixer de manera molt significativa a partir del 2000, quan s'inicia una gran arribada de forans, que es frena el 2008 per l'efecte de la crisi.

A partir del 2015, amb 1.609.550 barcelonins, es va retornar al creixement, encara que tímidament: el 2016 hi havia un miler de persones més. L'última estadística de població vinculada al padró municipal, que s'ha donat a conèixer aquest dissabte, registra un augment més significatiu durant l'any anterior: l'1 de gener del 2017 hi havia a la ciutat 1.625.137 persones empadronades a Barcelona, 14.170 més que 12 mesos abans, un 0,9% més.

L'increment de la població ha sigut possible pel de la població estrangera. L'augment global en 14.170 empadronats s'explica per un increment de 20.885 persones en el col·lectiu de forans de la ciutat, el mateix any en què 6.175 registrats de nacionalitat espanyola van deixar d'estar-hi empadronats. A primera vista, la dada casa amb la sensació que des de fa entre un i dos anys s'ha generat un moviment creixent de fuga de la ciutat. És la fuga de veïns de Barcelona que no poden seguir vivint-hi per raons econòmiques. I entre aquestes destaca l'augment del preu del lloguer.

GRÀCIA, SAGRADA FAMÍLIA, BARCELONETA

El descens de veïns de nacionalitat espanyola es dona en 54 dels 73 barris que formen els 10 districtes de la ciutat. I la sensació que el lloguer hi podria haver influït es veu alimentada per la llista dels barris que més veïns de nacionalitat espanyola van perdre durant el 2016. La Vila de Gràcia, que va perdre 501 empadronats, és el primer en nombre, seguida de la Sagrada Família (489 veïns menys), la Barceloneta (408 menys) i el Poble-sec (368 menys). Són barris on el turisme té una presència molt rellevant (Barceloneta) o on ha cobrat molta més força en l'últim any (Gràcia).

CIUTAT VELLA CREIX

Si durant el 2015 alguns districtes van perdre veïns, durant el 2016 ha augmentat el nombre de residents en tots ells. El de Ciutat Vella és l'escenari de l'increment més alt, un 1,8%: ha passat de 100.451 habitants l'1 de gener del 2016 a 102.250 un any més tard. És una dada significativa, ja que el districte amb més pressió turística havia vist caure la seva població en més de 12.700 persones en els últims 10 anys.

La població estrangera reforça el seu pes a la ciutat: creix el nombre d'empadronats forans a tots els districtes i a tots els barris menys el de la Clota (Horta-Guinardó). A Barcelona hi resideixen ara 288.675 estrangers, un 17,81 del total de la població (el 2016 aquest percentatge es va situar en el 16,6% i el 2009 havia arribat al 18%). L'evolució ha sigut vertiginosa: a mitjans dels 90 hi havia un 2% d'estrangers a la ciutat.

DISTRICTES, BARRIS, NACIONALITATS

El districte que més estrangers guanya és l'Eixample (4.542 persones), seguit de Sant Martí (2.876) i Ciutat Vella (2.464). En termes relatius, el principal increment es va donar a les Corts (un 9,6% més), Sarrià-Sant Gervasi (9,4%) i l'Eixample (9,2%).

Per barris, els que més empadronats estrangers guanyen són la Nova Esquerra de l'Eixample (982), el Raval (879), l’Antiga Esquerra de l'Eixample (854), la Dreta de l'Eixample (821), la Sagrada Família (791) i la Vila de Gràcia (716).

Per país d'origen, tots els col·lectius van créixer del 2016 al 2017 menys cinc: bolivians, guineans, equatorians, noruecs i suecs, amb reduccions mínimes. La principal comunitat és la italiana, amb 29.272 membres, 2.279 més que un any abans, seguida de la xinesa (19.866) i la pakistanesa (19.285).

Els veïns de Barcelona que han nascut a la ciutat suposen aquest any el 51,4% del total. Si la tendència a la pèrdua de veïns prossegueix es podria arribar a donar la dada que aquest col·lectiu deixi de ser majoritari ben aviat, però la veritat és que fins i tot quan a penes hi havia immigrants a Barcelona, els nascuts a la ciutat mai, des dels 80, van arribar a constituir el 60%. La diferència és que en les últimes dècades el col·lectiu de nascuts a l'estranger ha avançat el de nascuts en altres localitats catalanes i espanyoles.

En els últims 35 anys, la mitjana d'edat dels barcelonins ha pujat sis anys fins a estabilitzar-se en una mitjana de 44 anys.

UN 12,5% DE BARCELONINS VIUEN SOLS

Els barcelonins empadronats (com s'ha dit, 1.625.137) resideixen en 658.375 domicilis, xifra que dona una mitjana de 2,47 persones per vivenda. En gairebé un terç del total, un 30,9% dels domicilis, 203.327 llars, només hi viu una persona. Dit d'una altra manera: un 12,5% dels barcelonins viuen en solitari. Al 20% de cases hi resideix algun veí estranger. En un 9,4% només hi viuen forans.

Per edats, l'estadística de població destaca que la població infantil segueix creixent. A Barcelona, hi ha 205.871 nens de menys de 15 anys, 2.115 més que el 2015. Constitueixen un 12,7% de la població total. La tendència d'increment de la població infantil es va iniciar el 2006. El barri amb més nens, en percentatge, és Diagonal Mar (19.6% dels veïns), i els que en tenen menys, el Gòtic i la Barceloneta, epicentres del turisme, amb un 8,4 de menors de 15 anys.

Notícies relacionades

ESTUDIS

Un 2,8% dels barcelonins no tenen estudis; un 18% té estudis primaris; un 21,5%, el graduat escolar; un 25,3%, el batxillerat o una formació professional, i el 30,9%, estudis universitaris.