Ada Colau: "S'ha d'evitar parlar de 'turismofòbia'"

L'alcaldessa de Barcelona reflexiona sobre el turisme, el túnel de les Glòries, els plans de vivenda i el tramvia per la Diagonal

rjulve39120477 barcelona 30 6 2017 entrevista a ada colau en la imagen re170702183854 / JULIO CARBO

rjulve39120477 barcelona  30 6 2017  entrevista a ada colau en la imagen re170702183854
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, durant l’entrevista d’EL PERIÓDICO.

/

7
Es llegeix en minuts
Enric Hernàndez
Enric Hernàndez

Director

ver +

El turisme, la vivenda, la mobilitat i la contaminació són els eixos sobre els quals pivotarà el segon tram de mandat de Colau. «Barcelona és una ciutat d’èxit», diu l’alcaldessa, però s’han de combatre els «efectes col·laterals» del turisme: massificació, apartaments turístics il·legals i una bombolla immobiliària que expulsa veïns i comerciants. La gran batalla política, no obstant, es lliurarà a la trinxera de la Diagonal a compte de la unió del tramvia.

"LA MASSIFICACIÓ ÉS UN PROBLEMA FINS I TOT PER ALS TURISTES"

–¿Com s’explica la dificultat per integrar ERC en la governabilitat de Barcelona?

–Això qui ho hauria de respondre és Alfred Bosch, que continua tenint la porta oberta a arribar a acords amb base a coincidències programàtiques, que n’hi ha. Ell s’ha autoproclamat alternativa a Ada Colau i ha anunciat que no farà res que reforci el lideratge d’Ada Colau, són paraules textuals seves. És evident que no pensa tant en el govern de la ciutat com en les pròximes eleccions municipals. És molt legítim, però crec que la ciutadania ens demana que treballem en benefici de la ciutat.

–S’ha complert un any d’acord de govern entre Barcelona en Comú i el PSC. ¿Com valora la col·laboració amb el tinent d’alcalde Jaume Collboni?

–El valoro positivament. S’han activat moltes polítiques concretes en molts àmbits. Amb el PSC vam fer un acord amb objectius i està funcionant a ple rendiment.

 

–L’últim baròmetre municipal posa bona nota a la seva gestió, però situa el turisme com el primer problema per als barcelonins. 

–La immensa majoria de barcelonines i barcelonins valoren el turisme com un actiu positiu, però també és un dels principals reptes. Genera el 15% del PIB de la ciutat i centenars de milers de llocs de treball. Volem una Barcelona cosmopolita, però també una ciutat per viure que no produeixi dinàmiques especulatives que expulsin els veïns i els comerciants. S’ha de trobar un equilibri, posar ordre i regular. La massificació és un problema fins i tot per als turistes.

 

 

–Es  parla ja de turismofòbia

–S’ha d’evitar parlar de turismofòbia, perquè és convertir en fenomen el que en realitat és un efecte: les molèsties, les incomoditats o l’expulsió de veïns i comerços per la pressió especulativa. A l’arribar al govern se’ns acusava de bojos i de comunistes per voler regular el turisme; ara les coses han canviat i hi ha un gran consens social i polític al respecte. 

–Els sectors econòmics diuen que se senten desatesos i criminalitzats per l’ajuntament...

–No tinc aquesta notícia. Hem demostrat que podem parlar amb tothom. El comerç i les petites i mitjanes empreses són prioritaris per a nosaltres, i de fet hem emprès nombroses mesures d’estímul i acompanyament, més que altres governs que es proclamaven business friendly.

PISOS SOCIALS A VIA LAIETANA

–L’auge dels allotjaments turístics, molts d’ells sense llicència, està inflant la bombolla immobiliària, tant en el mercat de compra com en el del lloguer. ¿Fixar preus de referència del lloguer i incentivar els que els respecten és tot el que poden fer les administracions?

–Barcelona és una ciutat d’èxit, com ho demostren els seus indicadors econòmics, però això no pot implicar que els barcelonins ho tinguin més difícil per viure a la seva ciutat. La gent i els barris són l’ànima d’una ciutat. Per això hem quadruplicat la inversió en polítiques de vivenda i estem recuperant més pisos d’entitats bancàries que la Generalitat a tot Catalunya, però aquestes mesures no donen resultats d’un dia a l’altre.

–Malgrat les denúncies de frau existents, Airbnb es resisteix a col·laborar.

–Aquesta batalla no la pensem perdre. Tenim un centenar d’inspectors que estan donant resultats concrets: més de 2.000 ordres de cessament de pisos turístics il·legals. Amb la majoria de les plataformes digitals hem acordat que no anunciïn apartaments sense llicència, però Airbnb, que és una de les més potents, de moment encara no ho ha fet. Per això ha rebut una multa de 600.000 euros, que ja és ferma, i seguirem així fins que canviï d’actitud. El relloguer turístic d’apartaments sense llicència, com hem vist en el cas de la Barceloneta i el d’un exdirectiu d’Airbnb, és una estafa en tota regla per als turistes, per als propietaris i per a la ciutat de Barcelona.

 

 

–A Sant Antoni i a l’entorn de la Model, la paraula de moda és gentrificació.

–Estem preparant una estratègia antigentrificació amb mesures concretes, i seguirem fent microintervencions. Per exemple, li puc avançar que als antics jutjats de Via Laietana, número 8-10, un immoble municipal, hi projectem com a mínim un centenar de vivendes a preus assequibles per a la gent del Gòtic, atenent les demandes veïnals.

"LA REFORMA DE LES GLÒRIES ES FARÀ AMB LLUM I TAQUÍGRAFS"

–La reforma de la plaça de les Glòries és un antic forat negre per a tots els ajuntaments de Barcelona. ¿Què va pesar més en la decisió de l’actual equip de govern de paralitzar les obres i cancel·lar el contracte? ¿Els dubtes tècnics sobre la viabilitat del projecte o les sospites sobre els sobrecostos i la investigació judicial que els relacionen amb les comissions del 3% de CDC?

–El consell tècnic sobre quina era la millor manera de resoldre un contracte que, és evident, no s’havia fet bé. Als sobrecostos de l’obra s’hi va sumar, a més a més, un procés judicial, de manera que hi havia massa indicis per concloure que aquell projecte, en efecte, no s’havia fet bé. Les obres s’havien de parar en qualsevol cas per la disputa sobre la contracta, perquè van aflorar uns sobrecostos amb els quals no estàvem d’acord, i perquè es van produir uns endarreriments que ens obligaven a imposar sancions. Aquesta discrepància sobre la contracta portava en qualsevol cas a la paralització de les obres. Doncs millor fer net i assegurar-nos que el procediment es fa d’una forma del tot correcta, i que no hi ha cap discussió sobre quins són els costos i quines les condicions tècniques, i que l’obra es fa bé. Amb llum, taquígrafs i màxima transparència perquè no hi hagi cap ombra de dubte.

–En tot cas, la reforma de les Glòries queda posposada i no té data de finalització...

–Però també s’ha de posar en valor que la reforma global de les Glòries no es para. Hi ha el túnel, que hem tingut la desgràcia d’heretar del mandat anterior i que està sota l’ombra d’una investigació pel cas 3%, però la resta de les obres no es paren. Divendres vam aprovar en el plenari municipal la reforma urbanística en superfície, que inclou una inversió de 53 milions durant aquest mandat per construir vivendes, començar el gran parc que ha de ser la nova centralitat de les Glòries i fer equipaments municipals. Les Glòries no només no es para; en aquest mandat experimentarà la seva gran transformació, amb la urbanització, la zona verda i els equipaments.

–¿És cent per cent segur que es mantindrà el mateix projecte de túnel? ¿És possible que no sigui viable, al marge que estigués mal planificat?

–No, nosaltres mantenim el mateix plantejament de túnel, d’acord amb el criteri dels experts i tècnics que ens asseguren que el projecte sí que és viable.

"LA UNIÓ DEL TRAMVIA S'AJORNARÀ SI NO HI HA CONSENS POLÍTIC SUFICIENT"

–L’alcalde socialista Jordi Hereu va cavar la seva tomba política amb la consulta sobre l’avinguda de la Diagonal, i la reforma de Xavier Trias tampoc el va ajudar a guanyar les eleccions del 2015. Si la Diagonal és el Waterloo dels alcaldes de Barcelona, vostè amb la unió del tramvia se la juga...

–Hem demostrat que som un govern valent, que no tenim por quan ens toca emprendre totes les iniciatives que creiem que són positives per a la ciutat de Barcelona. I el tema del tramvia no ens fa por perquè sempre l’hem plantejat no com una qüestió ideològica ni de partit, sinó que hem escoltat el que plantejava el moviment veïnal i el criteri de tots els experts en mobilitat. Els estudis, que ja ni tan sols són de l’Ajuntament de Barcelona, demostren que des del punt de vista tècnic el tramvia és una infraestructura bàsica per a la mobilitat i la lluita contra la contaminació, que a més a més connecta nou municipis de l’àrea metropolitana. I també acrediten que la millor solució tècnica és la unió per l’avinguda de la Diagonal. El tramvia ja està fet, ara el que falta és que s’acabi de connectar. Es tracta de combatre la contaminació. És un tema de salut, de salvar vides.

–Existeix el risc que s’identifiqui la unió del tramvia com un èxit polític de l’alcaldessa, i que això compliqui el consens polític...

–Estic disposada a donar-hi tantes voltes com faci falta perquè sigui un mèrit i un èxit col·lectiu. Que tots els grups municipals es puguin atribuir aquest mèrit i que puguin estar orgullosos d’haver-ho fet possible. 

Notícies relacionades

–¿Hi ha la possibilitat que les obres s’ajornin fins al pròxim mandat amb l’objectiu de facilitar l’acord polític?

–Sempre hem dit que farem tot el que estigui a les nostres mans perquè les obres s’iniciïn en aquest mandat, però també que les obres no començaran si no hi ha un consens polític suficient.