L'avi pistoler: "No recordo haver atracat a ningú, però demano perdó"

La sala d'espera de la presó està plena de visitants. Dues dones han portat nadons perquè els seus pares els vegin, potser per primera vegada, a través d'un vidre. El mateix separador a través del qual els homes les miraran també a elles, que van ben maquillades i escotades. A l'habitació, de sostres altíssims i de parets mal pintades, hi ha pares, fills, cònjuges i amics que esperen l'inici d'una visita de 20 minuts per parlar amb presoners de la Model. Perquè aquesta entrevista va tenir lloc abans que es tanqués la presó de l'Eixample. I el reu que la concedeix, mentre hi va estar, mai va rebre la visita de cap familiar.

Jesús M. A. és un home de 70 anys que va saltar a la mala fama a finals d'hivern, després d'atracar a mà armada dos bancs, dues farmàcies i una perfumeria. Tots negocis del barri de la Bordeta, el seu barri. Va protagonitzar una fulgurant -encara que tardana- carrera criminal que només va durar una setmana i que va acabar quan els Mossos d’Esquadra es van abalançar sobre ell. Era un jubilat sense antecedents penals que el 9 de febrer, tres mesos després d'enviudar, va agafar una Colt Double Eagle de 9 mm, una pistola detonadora que no dispara bales de veritat, i va capgirar inesperadament el guió de la seva vida.

Va entrar a la mateixa oficina bancària on anava regularment com a client per atracar-la. En aquella sucursal de la Gran Via, el Jesús hi tenia un compte corrent compartit amb la seva dona que no podia buidar perquè, al morir aquesta, va quedar bloquejat. Amb la pistola a la mà, aquell dia es va emportar 1.200 euros i, per cobrir la retirada, va deixar en aquelles dependències una carmanyola de plàstic amb un despertador a l'interior que pretenia simular un artefacte explosiu. Amb el botí sota el braç, va tornar a casa seva, a uns escassos 100 metres de l'oficina. Va ser només el principi. Després d'aquell cop perfecte n'hi va haver quatre més. D'una de les farmàcies, on va topar amb una caixa registradora buida, es va emportar viagra. ¿D'on venia aquella necessitat apressant de diners? ¿Per què el Jesús es va convertir en l'‘avi pistoler’? 

JESÚS, L'AVI PISTOLER

El funcionari comença a cridar un per un els visitants, que s'endinsen fins a una galeria que divideix una filera de cabines contigües. A una banda els visitants, a l'altra els reclusos. El Jesús s'acosta coixejant fins a la taquilla assignada i es reclina contra el recolzabraços del vidre per observar un interlocutor que no coneix. Assenteix lleument amb el cap a manera de salutació insonora. La conversa té lloc a través d'un intercomunicador metàl·lic. Se'l sent malament. Però parla clar, amb un català d'accent tancat.

-¿Sap que a la premsa apareix amb el sobrenom d'‘avi pistoler’? No…

-¿Per què va atracar aquells negocis? No ho sé.

-Però ho va fer... No ho sé.

-¿No ho sap? No me'n recordo.

El Jesús diu que el que va passar devia passar com a conseqüència de la mort de la seva dona, la Carme. Tots dos van estar casats 40 anys. Ella va emmalaltir tant que va començar a dependre d'ell per a tot. "Estàvem molt units. La vaig cuidar cada dia durant 11 anys. No anava enlloc sense ella".

-¿Quan va morir la Carme? L'11 de novembre (del 2016). Em va dir: "Carinyo, ara sí que t'he de deixar".

-¿Què va respondre? "No ho facis".

-¿Què va sentir? Que el cel es desplomava contra el terra.

-¿I ara? Em sento sol. I estar aquí a dins és com morir en vida. He perdut molts quilos des que vaig entrar (fa uns quatre mesos que està pres). 

Al Jesús, a més de la soledat, el segueixen turmentant els diners. El preocupa que, a l'estar tancat a la presó i sense accés als diners que segueixen atrapats al seu compte bancari, acabarà perdent el seu domicili. Per això demana diners constantment i insisteix que no en té ni "per fumar". I vol una altra cosa: que es contacti amb la Laura (nom fals a petició de l'afectada), l'única "amiga" que li queda a l'exterior, perquè necessita roba.  

¿D'on va treure la pistola? La vaig treure de casa. Sense pensar.

¿Però on l'havia comprat? Crec que va ser al carrer del Carme.

Abans de convertir-se en l'avi pistoler, el Jesús va treballar fins a jubilar-se en una empresa que fabricava peces d'automoció. Els bancs i les farmàcies que va assaltar amb la cara semitapada són negocis ubicats a pocs metres d'on ha residit tota la vida. Fins aquell 9 de febrer no havia fet res delictiu. "Mai he fet mal a ningú", assegura. Davant els Mossos i davant la jutge que instrueix el seu cas, el Jesús va jurar no ser conscient d'haver donat aquells cops.

¿De veritat no recorda res? Durant aquells dies no era jo. Els recordo com si estigués en un núvol. Però si és cert que vaig fer el que diuen, demano perdó. Que em perdonin. No sabia el que feia.

¿Per a què era la viagra?¿La viagra? No puc prendre viagra. Tinc un problema de cor.

Temps de visita esgotat. Les mares escotades, amb els nadons als braços, i la resta de familiars emprenen el camí de sortida al carrer. El Jesús també s'acomiada i s'allunya coixejant camí de la seva cel·la.

Notícies relacionades

L''avi pistoler' s'enfronta a 17 anys de presó

Barcelona deixarà de multar les prostitutes i castigarà més els clients i publicitar sexe de pagament

La Laura, l'única "amiga" que li queda a l'exterior, contactada per aquest diari, va explicar que la necessitat apressant de diners de l'avi va venir del fet que es va enredar amb males companyies després de la mort de la seva dona. Però el Jesús, en una conversa telefònica posterior, ho va negar rotundament. El misteri de l'avi pistoler, esbrinar què el va impulsar a empunyar una pistola per assaltar comerços -al crit de: "Dona’m tots els calers o et deixaré sec d’un tret"-, segueix sense resoldre's perquè el protagonista no pot, o no vol, recordar. 

El Jesús va ser un dels últims presos a abandonar la Model. Ell va assistir al sopar final que es va celebrar en aquest centre penitenciari. Aquella nit, les portes carceràries es van obrir perquè els fotògrafs immortalitzessin el ranxo últim que se servia en un menjador amb 113 anys de solera. A les imatges que es van publicar l'endemà als diaris, el Jesús cridava l'atenció perquè era molt més vell que els altres reus. A la d'aquest diari, apareixia somrient, amb la cama recolzada sobre una crossa. Estava sol, a la seva taula no hi havia més comensals. Una fotografia de l'avi pistoler en una presó que ja és història.