L'altre campus Raval

Com és gairebé llei de vida, la petita sí que coneixia la gran. «L’havia vist al barri i al casal», explica Marghioala, que quan es va trobar Chaimaa a la facultat no va dubtar a acostar-s’hi. «¡Tu ets del Raval!». «En aquell moment no em va reconèixer, però ara em veu més que la seva mare. Anem i tornem juntes a la 'uni', i juntes fem les classes a la tarda al casal», assenyala Marghioala, com Chaimaa, alumna de primer de Química. Marghioala té 19 anys, i Chaimaa, 22, perquè aquesta va cursar abans un cicle formatiu. 

    

El casal d’on Marghioala, d’origen romanès, coneix Chaimaa, d’origen marroquí, és el casal de l’AEI Raval, on totes dues fan classes de reforç a nens més petits, i on es posa la llavor del projecte Prometeus, del qual totes dues formen part i que té com a objectiu intentar que els nens del Raval tinguin les mateixes oportunitats d’anar a la universitat que qualsevol altre nen de la ciutat. «Tot va començar fa dos anys i mig, fent un cafè amb Javier Alegría, del Periódico del Raval. Vam coincidir que no podia ser que els alumnes dels dos instituts públics del barri ni es plantegessin la possibilitat d’anar a la universitat», assenyala Edgar Iglesias, d’AEI Raval. 

MOLT MÉS QUE DINERS

Van començar amb la idea preconcebuda que es tractava d’una qüestió econòmica, però de seguida van veure que anava molt més enllà. «Era un problema d’expectatives. Els nois veien la universitat com un món molt llunyà, no entrava en el seu imaginari», destaca Eulàlia Esclapés, professora de secundària de formació i carrera i tècnica del Consorci d’Educació en aquest projecte (sí, Iglesias i Alegría van buscar i van trobar ràpidament aliats per al seu pla tant als dos instituts planter com en l’Administració). «Als centres estan molt acostumats a idear plans per als alumnes que no tiren, i ara es tractava d’oferir xarxa i recursos als que sí que ho fan», afegeix Esclapés. 

  

 La xerrada es produeix un divendres a la tarda, en una reunió de Prometeus, en què participen Hanan, Gayatri, Xin, Rafat, veïns del Raval i alumnes de Relacions Laborals, Traducció i Interpretació i Enginyeria Informàtica, amb el suport d’aquest projecte comunitari, que els ofereix la xarxa que no tenen. Des d’ajudar-los amb la gestió de beques fins a buscar-los formació complementària no només reglada. 

  

 Després de la reunió, en què busquen classes per a aquest estiu –tant per impartir-les, de reforç, com per rebre-les, d’anglès– van, junts, al teatre. El suport va més enllà d’oferir recursos. Es tracta a més a més de tenir un telèfon al qual trucar o algú que et porti al teatre obrint-te així la porta a la cultura. 

Notícies relacionades

Del mercat a la facultat

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

    

Donar i rebre és la base del projecte. L’objectiu és que a partir del cinquè any del projecte, els llicenciats es vinculin al projecte per fer de referents als més petits. També s’ajuden entre ells, compartint coneixements. Xin va ensenyar a programar a Rafat. «Busquem acabar amb la pobresa hereditària. Donar-los l’oportunitat d’imaginar un altre futur», conclou Alegría.