Martínez Cadarso: "Els presos de la Model es llogaven xeringues per injectar-se heroïna"

Santiago Martínez Cadarso va canviar la direcció de la presó Alcalá-meco de Madrid per la Model de Barcelona el 2 d’agost de 1987. L’endemà feia complia 33 anys. Durant 15 mesos va gestionar una presó que quedarà buida el 8 de juny vinent. Al seu cap s’hi amunteguen els records. Era l’època de la massificació, l’heroïna i la sida.

–¿Com va trobar la presó Model al ser nomenat director?

–Massificada, amb gairebé 2.500 presos i amb nou o 10 interns per cel·la. Alguns havien de dormir en un matalàs tirat a terra. També estava impactada pels successos ocorreguts en anys anteriors, com la mort de Raymond Vacarizzi amb un rifle des de fora de la presó o el motí del Vaquilla. Els funcionaris tenien una sensació d’impotència perquè pensaven que no es podia sortir d’aquell cercle viciós d’acció, reacció; acció, reacció.

–¿Quina va ser la seva primera decisió?

–A la segona galeria hi havia reclosos en les seves cel·les per voluntat pròpia 196 interns protegits. El reglament els permetia estar a la seva cel·la tot el dia, excepte per sortir una hora al pati en grups petits. Quan els presos, dins de la presó, que ja és una reclusió, volen recloure’s més, és que passa alguna cosa. Tenien por. Ens vam posar a esbrinar què passava. Els amenaçats no dirien res perquè a la presó impera la llei del silenci. Vam preparar uns llistats amb els interns més conflictius i els vam contrastar amb els seus expedients, on costava el delicte i les sancions per actes a l’interior del centre. D’aquí van sortir els interns més conflictius que, en aquell moment, eren com els senyors de la guerra. Amb sigil per evitar filtracions, vam intercanviar aquells 200 conflictius amb els 196 protegits. Hi va haver més de 1.200 trasllats de cel·la. Vaig tancar els depredadors i vaig treure els protegits.

–¿A la presó Model hi imperaven realment les màfies?

–Existien grups organitzats, sobretot per extorsionar i per traficar amb drogues. Estem parlant de l’època de l’haixix, de l’heroïna, de la sida. Els metges de la Model van haver d’especialitzar-se en aquesta malaltia. La droga corria bastant a la presó. No només l’haixix, sinó l’heroïna. La sida es transmetia al compartir les agulles. Els presos es llogaven les xeringues.

–¿Com entrava la droga?

–La major part pels familiars. No hi havia els controls d’ara. O pels paquets de menjar. Quan a la Model es van instal·lar les reixes, ficaven la droga en una bosseta de te i a la punta d’un fil un glaçó de gel. Des del carrer, el tiraven a la tanca i quan es desfeia el gel queia la bosseta dins de la presó. Ningú s’atrevia a tocar-la, excepte a qui anava dirigida. Si no, hi havia moguda.

-¿Els funcionaris n’introduïen? –

Vam detenir un cuiner de la presó. Li vam trobar haixix en un paquet de tabac amb el plàstic i el precinte. Va ser arrestat i el jutge el va ingressar a la mateixa Model. Aquella mateixa nit em van avisar que havia patit una síndrome d’abstinència a l’alcohol. Era alcohòlic.

–¿Hi havia presos que pagaven per protecció?

–Sí, però no amb diners, sinó en prestació de serveis: et faig el llit o et pago el que consumeixis a l’economat. Les violacions a la presó, quan la necessitat sexual està coberta amb els vis-a-vis, és per denigració i per submissió. A la Model me’n vaig trobar algun cas.

–¿La presó era una olla a pressió?

–Sí. Al canviar els conflictius, la pressió va baixar. La presó és temps d’espera per recuperar la llibertat. Els educadors el van omplir amb continguts. Van començar a fer-se revistes, es va crear un grup de teatre, un equip de bàsquet anomenat Llibertat i un conjunt de rock. El que havíem de fer és tenir la gent entretinguda. Diu el refrany que el diable, quan no té res a fer, s’entreté jugant amb la seva cua.

–Va haver d’anar en una ocasió al jutjat a declarar per una denúnica de la fiscalia, ¿oi?

–Sí, perquè els reclusos de la cinquena galeria, els sancionats, no disfrutaven en rigor d’una hora de pati que el reglament els atorgava com a mínim per passejar, ja que se’ls descomptaven 10 minuts per a la dutxa. Em vaig fer un llistat de coses que no es complien a la Model, com que els interns no s’allotjaven en cel·les individuals, no hi havia menjadors (els presos feien els àpats a la cel·la), entre altres. Li vaig entregar al jutge un dossier. La denúncia es va arxivar.

–¿Els funcionaris treballaven amb por a la Model?

–Més que amb por, treballaven amb el cor encongit sabent que en qualsevol moment es podia armar. Després, amb l’aïllament dels perillosos, es van anar relaxant i van aprendre que la resposta acció-reacció no era bona ni efectiva.

–¿A quin tipus d’incidents es va enfrontar quan era director?

–Per sort, no vaig tenir motins. Només intents de fuga per la teulada. No eren protestes, sinó que els presos ho vestien com a tal per justificar-se.

-¿Joaquín Sabina va fer un concert a la Model?

-Un dia em van invitar a una entrevista a una ràdio. Vaig arribar una mica abans i em van fer entrar en silenci a l’estudi. El locutor Luis Arribas Castro estava entrevistant en Sabina. L’última pregunta va ser: «Joaquín, tinc a l’estudi el director de la Model de Barcelona, ¿què li diries?». El cantant, amb el seu conegut discurs d’esquerres, va començar a parlar de la repressió de les presons, de la falta de llibertat, de les males condicions de vida dels presos. Arribas Castro em va preguntar: «¿El director de la Model què ha de dir a Sabina?». I em va sortir una cosa així: «Doncs que menys paraules i més fets. Que té a la seva disposició la Model per quan vulgui». Arribas va ser ràpid: «Joaquín, ara has d’acceptar». Sabina va dir que «sí, endavant». Es va trigar un temps a organitzar-ho tot. Al concert hi van assistir 1.500 presos. A Sabina li va costar guanyar-se l’auditori. No va ser fins que va començar amb Pacto de caballeros, que acaba amb «mucha, mucha policía» quan els interns se li van entregar totalment. A l’acabar, els presos se’n van anar a la seva cel·la i sense incidents.

Notícies relacionades

Guia cultural de la garjola

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

–¿Què pensa sobre el tancament de la Model?

–S’hauria d’haver tancat fa anys. La presó Model, realment, no ha sigut model de res.