Viatge al Gran Metro del 1924

Des de fa una dècada és tradició que, com a mínim, una matinada a l'any, els tres vagons que es conserven del Gran Metro de Barcelona del 1924 surtin de les cotxeres per reviure els seus temps de glòria i passejar pels túnels de la L-2 amb uns 300 passatgers totalment entregats als feliços anys 20, disfressats amb gorres de l'estil Jay Gatsby, vestits jaqueta amb solapes estretes i pantalons tallats sobre els turmells i no gaire amples; dones amb collarets llargs de perles blanques, barrets tipus 'cloche', mitges de malla, adorns de cap amb plomes i caps d'estació amb l'uniforme blau de gala i la gorra de plat vermella.

El singular recorregut, que comença a mitjanit, quan s'han tancat les portes del metro, va tenir lloc aquest dijous a la matinada per commemorar els 50 anys de l'arribada del metro a Horta encara que, per problemes tècnics d'ajust amb les vies, l'antic comboi només pot circular per la L-2, per tant no arriba a l'estació celebrada, que pertany a la L-5.

RESSUSCITEN LES CANCEL·LADORES

Notícies relacionades

Collboni se sotmetrà de nou a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos del 2026

Renfe va programar 474 trens més aquest octubre a Catalunya i ‘només’ un centenar van arribar més de 15 minuts tard

Les màquines validadores dels bitllets de l'estació de la Sagrada Família van deixar de funcionar tres hores per ressuscitar els revisors amb cancel·ladores de les que perforen un petit forat en un tiquet imprès per a l'ocasió com els d'abans. Els convidats a aquesta experiència, la majoria bojos per la història dels transports públics, van baixar a l'andana amb la càmera dels seus telèfons mòbils a punt per captar l'arribada del vell ferrocarril subterrani color granat i negre amb filigranes d'or.

Un soroll estremidor va anunciar la seva pròxima presència. Aplaudiments, abraçades i flaixos. Un fort toc de botzina indicava que ja s'hi podia pujar. I començava un viatge d'anada i tornada cap a La Pau en un vehicle sense velocímetre (no existien en aquella època), però que, segons els càlculs dels enginyers, arriba als 35, màxim 40, quilòmetres per hora.