Ofensiva guiri al Carmel

Avança la contesa i s’escampa el desànim entre les files locals. Ha passat molt temps des que les hosts foranes es fessin seva la primera línia del mar i el centre de la ciutat, però pocs esperaven que l’ofensiva arribés a territoris considerats patrimoni indiscutible autòcton, sense la solidesa del centre del formiguer turístic. Però ja fa un temps que al desplegar el mapa del control dels carrers de Barcelona, una de les xinxetes amb les quals s’identifica la facció guiri ha quedat clavada al damunt del Turó de la Rovira, en ple Carmel. La penúltima conquista, avalada per les seves espectaculars vistes i per la història que traspua de les moles grises del búnquer.

Hi puja corrent Víctor Fàbregas, veí d’Horta que ha assistit a aquesta progressiva invasió «a un ritme vertiginós els últims cinc anys». Admet que el civisme del visitant és contrastat i que és infreqüent haver de batallar amb escenes de borratxera com sí que tenen lloc diàriament en altres zones, però no pot evitar una ganyota al témer que la població local quedi relegada. «Cal obrir-se, però si ens passem amb el turisme al final et preguntes de qui és la ciutat», diu.

D’una manera semblant pensen el David i l’Alberto, que adverteixen que el cap de setmana «pràcticament no es pot ni caminar». «És ple de turistes, menjant pizza, bevent cervesa...», explica l’Alberto. «I si com a mínim repercutís en el comerç del barri... però ho compren al passeig de Gràcia», intervé el David. Encara que esperen que ni l’espectacular panoràmica faci que l’espai arribi a «les cotes de la Sagrada Família o el parc Güell».

Pragmatisme

PragmatismeTambé en aquest parc, als voltants del Carmel, assisteixen amb flegma al desembarcament quotidià dels turistes, presents des de fa molt més temps, però que ha augmentat sensiblement. Poc importa que Ada Colau acotés l’accés a aquesta filigrana del Modernisme, sota pagament i reservant el dret d’admissió a tongades de 400 visitants.

Amb el mòbil a la mà, els turistes es conformen amb un selfie als voltants, atapeïts de visitants. Ho fan Benito Eslava i Rosario Andújar, al no trobar entrades: «Només en quedaven per a les vuit del matí o les 19.30 de demà, però tenim plans a la Feria de Abril», diuen aquests sevillans. «Un 30% de la gent es queda a fora fent fotos», comenta el Rudy, que treballa en una botiga pròxima.

Notícies relacionades

L'autobús favorit dels carteristes

El segrest turístic del 24

L’Eli i la Natalia, dependentes d’un altre comerç de souvenirs, relativitzen l’impacte en el veïnat: «Aquí el parc tanca i els habitants recuperen la tranquil·litat d’un barri preciós, no es poden queixar del tràfec de 24 hores que pateixen a la Rambla», diuen. Marc Arroyo, veí des del 2010, en discrepa: «Cada vegada hi ha més gent i hi comença a haver carteristes; tampoc hi ajuda algun xaval del centre de menors d’aquí a prop que de tant en tant busca problemes».

Amb més de 29 anys sent la farmacèutica del barri, ¿hi ha algú amb més autoritat per establir un diagnòstic de l’estat de la qüestió que Mercè Barau?: «Hi ha una gran desorganització de trànsit i el pàrquing de taxis és un caos; a més, la gran onada turística s’ha carregat el comerç local. Queda aquesta farmàcia i algun pakistanès. S’està perdent la identitat del barri».