Carta de l'amo del Mutis

Fa 7 anys, vaig somiar que em veia envoltat de persones que als ulls hi tenien brillantor, hi tenien un somriure, hi tenien un gest de plaer continu… No pensava en una aventura sexual compartida en versió descomunal, no. No vaig per aquí… Vaig somiar amb el Mutis. Des d'una actitud molt pròxima al cabaret, amb els ulls maquillats amb perversitat, amb les faldilles escoceses, vaig somiar crear un espai per a la meva generació, la dels 80, la que va viure una Barcelona que treia el cap al món, curiosa, a vegades canalla, a vegades controlada, a vegades no, però que es guiava per la innovació, per aixecar el dit i dir "tinc una cosa a dir" i en què aquesta actitud tan madrilenya per la cultura de l'oci cada vegada tenia més pes entre nosaltres.

Volia, a més, un espai ple de fum (en aquella època fumar-se una cigarreta mentre ballaves era un gran gust que ho flipes) i ple de persones especials: escriptors, periodistes, galeristes, dissenyadors, perruquers... fins i tot polítics. Ostres, totes aquestes persones que jo veia, quan en tenia 25, volent ser amic seu i que m'expliquessin en quina històriaestaven ficats en aquell moment. Barcelona era una ciutat meravellosa en aquest sentit perquè en cada nit, la ciutat tenia un sistema nerviós molt alterat. Fins i tot els dilluns.

Desitjava constituir una meravellosa societat gastronòmica en què els socis eren inscrits amb una rigidesa legal total, perquè en participessin i en disfrutessin. No hi hauria afany de lucre, no era un negoci. Aconseguiria portar a casa meva aquestes desitjades personalitats de la cultura barcelonina.

Volia els que vaig somiar a casa meva i els volia oferir tot el meu arsenal d'hospitalitat a través dels meus còctels, de la meva música en directe (em vaig gastar molta pasta a insonoritzar l'espai) i del meu restaurant. En fi, volia somiar al seu costat.

ELS DÉUS DEL CINE

I ho vaig aconseguir. Vaig aconseguir vibrar, vaig aconseguir fer feliç moltes persones, vaig aconseguir que fos la millor cocteleria d'Europa el 2012, vaig aconseguir que déus del cine s'hi acostessin i que diguessin que Barcelona té espais com aquesta casa únics al món, vaig aconseguir que durant set anys no hi hagués mai ni un sol problema (i això que tocava l'alcohol), vaig aconseguir que els meus veïns fossin amics meus davant l'absència del Senyor Problema. En fi, vaig aconseguir el meu somni. No va ser mai un negoci però sí la millor inversió de la meva vida.

Però no. No ho estava fent bé. Potser algú va entrar, no li va agradar i va pensar "a aquest ara el fotré". No ho sé i crec que no ho sabré mai. La qüestió és que el que vaig estar fent no estava ben legalitzat. Resulta que les normatives, que t'agradin o no són les que manen, no em recolzaven, resulta que la meva ignorància per les lleis se'm va girar en contra i resulta que el meu somni es va despertar.

UN TRIST DIA DE FEBRER

Un trist dia de febrer aquest somni es va tancar d'un brusc cop de porta… Va demanar de quina manera podia seguir viu i és allà, esperant saber com pot sobreviure…

Sento comunicar-vos que el Mutis ha tancat les portes… Continuarà? Doncs no ho sé, això espero.

Una abraçada a tots i gràcies per tantes i tantes mostres d'afecte que ens heu donat durant aquests meravellosos anys i després d'aquesta mala notícia… Sempre tindré als ulls la vostra brillantor.

 

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

 

Postdata: No obstant, esperem poder trobar, amb l'ajuntament, una solució perquè el Mutis no desaparegui i els seus treballadors puguin seguir servint els socis i convidats. Es tracta d'explorar quina és la fórmula més convenient perquè el Mutis pugui seguir existint adaptant-se per ser perfectament compatible amb la reglamentació vigent.