PROJECTE URBANÍSTIC AMB MALA SORT

¿El túnel de les Glòries corre perill?

Guia per entendre què passarà a partir d'ara amb la reforma de la plaça

El govern preveu acabar el primer túnel el 2020 per un preu total de 83 milions

zentauroepp38169145 barcelona 24 04 2017 estado de las obras del tunel viario en170424142420

zentauroepp38169145 barcelona 24 04 2017 estado de las obras del tunel viario en170424142420 / ALBERT BERTRAN

6
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El projecte de la plaça de les Glòries comença a ser tan complicat d'entendre com d'executar. Per intentar aclarir una mica el que està passant al que per Cerdà era l'epicentre metropolità, aquí hi ha 10 preguntes i les seves respectives respostes sobre el projecte.

1. ¿El túnel de les Glòries corre perill? 

Aquesta és una de les poques coses que semblen clares: el túnel es farà. Més que res perquè s’ha perforat el 60% de la galeria i perquè fer el contrari obligaria a modificar, no només aquest projecte en concret, sinó també el del parc de la Canòpia, i per tant, tots els equipaments i la vivenda social que hi ha previstos. També hi havia dubtes sobre si la galeria continuarà passant per sota del túnel ferroviari d’Adif, que és un dels punts més delicats de l’obra. Serà així, bàsicament perquè tot el que s’ha fet fins ara va en aquesta direcció. Modificar la profunditat del túnel seria com començar el projecte de zero.

ALBERT BERTRAN

2. ¿Quan s'acabaran les obres tenint en compte els endarreriments previstos?

El cartell a la plaça de les Glòries situa el tall de la cinta inaugural el mes de desembre del 2018. El que ja és segur és que el projecte actual requeriria un mínim de 19 mesos més, segons es desprèn de l’auditoria presentada a finals de març. Això ens situa al juny del 2020, amb les condicions actuals. Amb la rescissió del contracte i el nou concurs, l’obra del túnel estarà aturada fins al mes de gener (vuit mesos) per poder licitar el nou concurs i escollir uns nous contractistes. Si tot passa segons el que està previst -un fet insòlit en una gran obra urbana-, aquest primer túnel dels dos previstos estaria acabat el gener del 2020, segons càlculs municipals.

3. ¿Qui té la culpa del que està passant?

Aquesta és potser la pregunta més difícil de respondre. No només perquè els uns i els altres es llancen els plats al cap, sinó perquè, en el fons, sembla un cúmul de despropòsits maridats amb la mala sort. La fortuna ha volgut que el subsol estigués ple de col·lectors i restes urbanístiques no contemplats en el projecte. Les empreses diuen que no assumeixen el retard perquè s’han fet càrrec d’un projecte diferent del que van rebre. CiU diu que la planificació va ser impecable i que el govern actual s’ha desentès del control de l’execució. I Barcelona en Comú sembra dubtes sobre el procés (el famós 3%) i culpa les constructores dels imprevistos.

4. ¿Quant costarà finalment l'obra?

El cost, en el cas que hi hagi un nou concurs, serà d’aproximadament 83 milions d’euros, segons xifres aportades per BIMSA. L’Ajuntament de Barcelona va licitar l’obra en uns 80 milions d’euros el 2015, però l’oferta guanyadora, la que està executant l’obra, va guanyar amb la promesa de tenir el treball acabat amb una inversió de només 60 milions. Ja s’ha executat el 60% de l’obra, cosa que ha requerit 43,5 milions d’euros. Segons la tinenta d’alcalde Janet Sanz, les constructores han sol·licitat al consistori un sobrecost del 60%. Això situaria la factura total en uns 96 milions. El concurs previst per a aquest 40% que falta se xifrarà en 40 milions.

5. ¿Es perforarà el segon túnel previst des de Badajoz fins a la rambla del Poblenou?

Malgrat que la tinenta d’alcalde Janet Sanz sempre s’ha mostrat esquiva en aquesta qüestió, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va recordar divendres passat que aquesta segona galeria forma part del 'Compromís per Glòries', firmat l’any 2007 amb els veïns, i que ella té previst respectar. Però, compte, la intenció no implica necessàriament l’execució segura. Barcelona en Comú ha repetit moltes vegades que aquest no és el projecte que ells haurien aprovat perquè no casa amb la seva filosofia sobre l’ús i l’explotació de l’espai públic. En definitiva: no té sentit un túnel viari dins de la ciutat quan el teu primer objectiu és reduir l’ús del vehicle privat.

ALBERT BERTRAN

6. ¿El projecte té a veure amb el 'cas 3%'?

Una de les obres investigades pel jutge del Vendrell que tramita la causa pel presumpte pagament de comissions a Convergència Democràtica és la del túnel de les Glòries. El mes de febrer passat, el magistrat va ordenar una àmplia operació, amb registres i detencions, per aclarir aquest i altres projectes urbanístics. En concret, s’investiga el pagament de donacions d’una de les empreses constructores (Copisa) a una de les fundacions de CDC. La mateixa alcaldessa va fer referència a aquesta investigació divendres passat. Com també ho van fer ahir diversos partits polítics durant la comissió extraordinària que va abordar el futur de la plaça.

7. ¿S'exigiran responsabilitats al govern anterior?

Ara com ara, ningú ha parlat de buscar responsables polítics des del punt de vista judicial, encara que el govern de Barcelona en Comú sempre assenyala l’anterior responsable d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, com a artífex del que està passant avui a la plaça de les Glòries, ja que va ser sota el seu mandat que es va realitzar el concurs públic. Una cosa diferent és la via judicial que, previsiblement, s’obrirà entre les empreses constructores expulsades del projecte i l’ajuntament a compte de la decisió d’aquest de rescindir el contracte. Sobre la gestió efectiva o potinera de les obres, l’oposició sembla acontentar-se amb les crítiques, sense que la sang arribi al riu.

ALBERT BERTRAN

8. ¿Com ho estan vivint els veïns?

La resposta és òbvia: malament. Però bé mereixen una resposta que aporte el seu sentir. Es queixen d'una planificació excessivament optimista pel que fa a terminis; del risc de que el guanyador del concurs oferís un 25% menys del preu de licitació (al borde de la baixa temerària). Reclamen a l'ajuntament la "màxima transparència" per evitar que es repeteixi lo que sembla inevitable: el parón de les obres durant mesos. L'ajuntament, per la seva part, assegura que la informació als afectats ha sigut "fluida i constant" i que sempre seran els primers a rebre la informació sobre el devenir del projecte. 

9. ¿En què es basa el govern per trencar l'acord?

Al setembre, BIMSA va començar a redactar un contracte per modificar les condicions. Les empreses contractistes van posar sobre la taula increments econòmics i de calendari inassumibles als ulls del consistori. Això, a més dels primers endarreriments, va començar a encendre les alarmes. L’auditoria sol·licitada per la CUP feta pública al març va ser definitiva: un sobrecost de 12 milions i 19 mesos de retard per entregar l’obra. Conegudes les dades, el consistori va demanar un informe jurídic per depurar responsabilitats. Gairebé vuit mesos de retard són imputables a les empreses, i aquest, amb l’econòmic, sembla que ha sigut el criteri per estripar les cartes.

Notícies relacionades

10. ¿L'UTE expulsada pot frenar el nou concurs públic?

Segons l’ajuntament, una clàusula del contracte li permet iniciar un nou procés de selecció d’empreses per posar en marxa un altre projecte d’execució. Així, sempre segons fonts del consistori, les companyies afectades no podrien sol·licitar al jutge, com a mesura cautelar, que aturés qualsevol intent municipal de posar en marxa la maquinària per a un nou contracte. En resum, la via judicial i la constructiva o de relació amb els adjudicataris segueixen camins paral·lels que no es toquen. Si no fos així, qualsevol disputa entre la cosa pública i els seus proveïdors d’obra civil seria susceptible de posar la ciutat de cap per avall.