BARCELONEJANT

Una família en funcions

El Gusano Impasible és un clan d'artistes que de tant en tant munten una funció i citen els amics perquè la vegin

Sis germans amb un pare comunista en els anys de la dictadura, que es guanyava la vida amb un camió

Una família en funcions

CARLOS MONTANYES

4
Es llegeix en minuts
Javier Pérez Andújar
Javier Pérez Andújar

Escriptor.

ver +

Abans a les famílies els sortia una filla o un fill artista, o motorista, o filòleg, o objector, i ja vivien per sempre amb la preocupació a quatre passes. Però després no es feien mai les quatre passes, ja que les famílies d’abans s’estaven tota la vida quietes al mateix lloc. Això no és parlar per parlar. O sí, però parlar per parlar és una fórmula d’alliberament. Ho va dir Novalis, que era pare de família nombrosa (primer va tenir tots els romàntics, i més tard tots els surrealistes).

El Gusano Impasible és una família que ha anat formant-se a base d’alliberaments, girant l’esquena a tot allò que no fes olor de llibertat. És una família d’artistes que de tant en tant munten una funció i citen els amics perquè la vegin, i després tots els membres de la família se’n tornen a fer les seves coses, que consisteixen a seguir estant junts sense importar-los ni el mercat (el cultural, no el de comprar el menjar) ni res similar.

Bàsicament, la família d’El Gusano Impasible fa el que li dona la gana i quan vol, i bé que fa. Si actuen al seu taller del carrer de la Riereta, al Raval, es canvien el nom i es posen Riereta Trece. A vegades sembla que sigui definitiu, ja que aquest lloc és per on més acostuma a treure el cap últimament aquest meravellós cuc impassible (que no té tants fums com l’eruga blava d’Alícia al país de les meravelles).

La família està integrada per Ramón Colomina (també conegut per Tornasol), Silvia Genovés, Lu Colomina (filla de tots dos), Paloma Unzueta Nahui Domínguez (fill de la Paloma). La Lu i el Nahui són ara adolescents, però han crescut treballant en els números familiars, se’ls ha vist actuar des de petits, i la veritat és que resulta fascinant ser testimoni des del públic de la formació, no ja d’un artista, sinó de dos de molt diferents que aprenen junts en el mateix. Sempre col·labora en tots els muntatges algun amic. En aquest nou número, que es titula StarSinSer, hi participa l’il·lustrador brasiler Flavio Morais. Per exemple, és seu un enorme llibre que irromp en escena.

Títol filosòfic

És cert que StarSinSer resulta un títol filosòfic, però és que el Ramón, com a artista, tendeix a la filosofia, ja que procedeix d’ella. La seva història és la d’un estudiant de Filosofia de la Barcelona underground dels anys 70, que va deixar la carrera a cinquè i se’n va anar a aprendre claqué. Artísticament, el Ramón pertany a la dansa, i després del claqué va estudiar amb Pina Bausch. També és dibuixant i havia publicat historietes amb Roger a El Víbora (allà firmava Tornasol). El Ramón dibuixant i el Ramón gestual (a qui a vegades diuen mim, i li fa ràbia perquè realment no ho és) es troben en una de les seves principals influències, que són les historietes mudes d’aquella delícia d’Otto Soglow titulada El pequeño rey. El Ramón és l’individualisme fins a l’audàcia i és a la vegada un sentit vital de la família. La seva prehistòria és la d’una família modesta en un barri alt de la ciutat. Sis germans amb un pare comunista en els anys de la dictadura, que es guanyava la vida amb un camió.

Al Ramón el que li ha quedat de la filosofia (i potser el que el va portar a la filosofia) és la fascinació per la pregunta, per preguntar-se. Les preguntes broten en els textos de totes les seves obres. Mai ha renunciat a la filosofia, i això es veu, tant en el seu gust per la pregunta, com en la seva suggestió davant el logos, la paraula entesa com a raonament. El Ramón és un intel·lectual que balla, que ha preferit els peus al cap, i tot això es troba en el seu teatre, i en la seva teatralitat.

Silvia Genovés, com el seu propi nom indica, és filla de Juan Genovés, el compromès pintor que el 1976 va plasmar el final del franquisme en el seu quadro L’abraçada. La Silvia també és artista plàstica, i de fet la plasticitat, la iconografia entre psicodèlica i primitiva (imaginativa i essencial) dels muntatges es deu a ella (i molt més). La Silvia no és gens filosòfica, més aviat és d’acció directa, i no obstant sempre va discretament pels marges de les representacions. També és cert que a la gent d’acció no li agrada cridar l’atenció, i que prefereix fer que manifestar.

Pura dialèctica

Silvia Genovés i Paloma Unzueta són les dues matriarques d’aquesta família, però han decidit no exercir el matriarcat. La Paloma va ser trapezista en un circ i executava números molt perillosos. Encara, algun dia del seu aniversari, ha pujat a fer equilibris a un mur del barri Gòtic.

Notícies relacionades

Ara balla apassionadament i interpreta personatges que també es fan moltes preguntes. El seu oncle (bé, un cosí de la seva mare) era l’acadèmic Ricardo Gullón, expert en modernisme i molt amic del poeta Juan Ramón Jiménez.

La Silvia i la Paloma són madrilenyes que viuen des de fa segles a Barcelona. El Ramón ho va fer al revés, va viure fa segles a Madrid. El Gusano Impasible és pura dialèctica. ¿Hi ha síntesi? No, és una dialèctica perpètua que prossegueix sentint cantar la Lu Ne me quitte pas i veient el Nahui fer trucs de màgia. Cada divendres de maig i juny tindran obert el taller de Riereta.