Quatre propostes on poden comprar i menjar vegans i vegetarians a Barcelona

ECOCENTRE  Diagonal, 329

ECOCENTRE  Pioner del cistell de consum vegà

La mare de les botigues veganes a Barcelona va obrir el 2010 com una autèntica raresa, però el seu propietari, Román Mateo (òbviament vegà) volia facilitar ja llavors el consum d’aquests aliments i trencar alguns mites, com que una dieta verda està òrfena de vitamina B12. En lloc de consumir-la a través de la carn la ingereixen amb suplements vitamínics, expliquen. El seu arsenal de productes té entre les seves supervendes les anomenades hamburgueses de soja pasteuritzada i gluten, o les de quorn (una alternativa a la soja que té molta proteïna).

    

Per això, els cinc empleats d’Ecocentre són vegans i assessoren el comprador neòfit, al qual recomanen nutricionistes i ajuden a descobrir les propietats de la seva dieta i els nutrients de cada aliment envasat, processat i matèria primera que despatxen, expliquen. Els formatges vegetals són un altre top de vendes, des dels que porten base de soja fins als de fruita seca. La seva solera fa que hagin viscut en directe la revolució vegetal de Barcelona. La recomanació mèdica de consumir més productes de l’horta, llegums i cereals, pilars de la dieta mediterrània, ha impulsat molta gent a un canvi progressiu cap a nous àmbits de consum. Altres clients són vegans de bressol, i alguns s’hi han convertit recentment per motius animalistes i de salut.

  

També hi ha llibres de suport, i cosmètica vegana i ecològica, per tancar el cercle.

HE LIVING FOOD  Viladomat, 85

HE LIVING FOODUnivers de formatges i xocolates crudivegans

Molt més recent és l’experiència de Santi M. i Miguel B. al cor de l’Eixample, on han obert un univers de sabors vegans entre els quals destaquen, com a segells d’identitat, els seus formatges i xocolates. En aquesta coqueta botiga on tot és de cultiu ecològic i lliure d’organismes modificats genèticament, domina la filosofia del producte de proximitat (amb menys costos de distribució) i d’evitar el maltractament animal, encara que també importen alguns aliments si destaquen per la seva qualitat.

    

Potser per aquesta raó, no els sorprèn que entre els seus compradors hi hagi tants vegans ortodoxos com omnívors cada vegada més preocupats per la composició i origen de la seva alimentació o que es cuiden «sense renunciar al plaer de gurmet», expliquen. Les consignes del raw food (menjar cru), els superaliments i l’alimentació preventiva s’han filtrat en els seus prestatges sense que el paladar s’avorreixi.

    

Els formatges orgànics, crudivegans i lactofermentats que prepara el Santi els distingeixen d’altres comerços de la mateixa lliga. Igualment despunten les seves xocolates crudiveganes fetes al molí de pedra per a boques d’ampli espectre. «A Barcelona hi ha un indubtable boom, i moltes persones s’acosten a la botiga a investigar» i es converteixen en clients, relaten. «Estem enmig d’una enorme revolució i la gent s’està despertant a una nova manera d’alimentar-se i d’entendre la vida», rematen.

PETIT BROT  Doctor Dou, 10

PETIT BROTSalut, estètica i fins i tot so al plat

L’aventura gastronòmica de Laura Albors i Ales Tvrdy, en la trentena, comença fa cinc anys, quan després de veure un discurs on line sobre els efectes del consum animal es van atrevir a fer el pas de treure la carn de la seva taula. La seva passió pels animals els havia fet ingerir productes carnis sempre amb cert remordiment, confessen. Després del documental van virar a la dieta vegetariana i, en mig any, a la vegana.

    

Avalats per la seva vivència personal i els beneficis que afirmen que van experimentar –«més vitalitat, energia i salut»– es van formar fins que va germinar el seu restaurant Petit Brot, centrat en l’alimentació viva o raw food.

    

Menjar cru no equival a menjar-ho tot fred, recalquen, ja que el que s’eviten són les coccions a més de 42 graus que destrueixen molts nutrients. El seu manual gastronòmic es nodreix de molta verdura i fruita, en formats que van dels cruixents germinats –se senten al mastegar en saludable banda sonora– a les cremes casolanes o els sucs cold press elaborats al moment.

    

A més del torrent vitamínic, destil·len ètica vegana: reduir amb el menjar l’emissió de gasos hivernacle i servir-ho tot 100% ecològic, entre altres manaments. Tenen el mèrit de crear gustosos menús verds (de 12,50 a 15,95 a diari) que entren per la vista, com la seva amanida del sol, amb verdures de temporada, brots, germinats, xucrut, formatge en pols de llavors, cúrcuma i miso viu.

ENOTERRA Plaça Universitat, 1

ENOTERRA El vegetal treu pit a les cartes

Si l’obertura de locals vegans va a l’alça, encara és més notori que moltes noves aventures gastronòmiques amb pesos pesants en la cuina obrin pas als plats pensats per a vegetarians o vegans, de manera que en un mateix local puguin coincidir amics amb gustos variats. Per a mostra, Enoterra Fast Good, acabat d’obrir, on promulguen que menjar ràpid no està en disputa amb menjar bé.

    

En una carta plural basada en el producte fresc, les verdures i fruites ecològiques, els ous de gallines criades en llibertat o el pa de massa mare i els bons olis d’oliva, conviuen des d’entrepans de pernil ibèric o botifarra de pagès amb calçots, fins a potents hamburgueses vegetals de tofu amb ceba caramel·litzada, pebrot escalibat i mesclum ecològic.

    

Sota el lema de la proximitat i l’aliment orgànic, argumenten, un mos ràpid pot posar a cent glàndules salivals d’un vegetarià amb el seu bocata de truita de patates i albergínia amb pa gallec i tomàquet amanit, o el seu vegetal en pa de fo­caccia.

Notícies relacionades

Barcelona, capital vegana

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

    

L’espai, primer d’un model de franquícia, l’avala Villa Retiro Grup. Els seus restaurants Villa Retiro i Xerta tenen una estrella Michelin. Els germans Joaquín López, com a empresaris, i el xef Fran López reguen la proposta amb bons vins i sucs naturals, del vermell de poma i remolatxa al verd de kale, poma i llima, impensables fa poc en un local per a tots els públics i sabors.