09 jul 2020

Anar al contingut

UN PROJECTE CONTROVERTIT

Una futura mesquita en uns baixos inquieta veïns de Sants-Montjuïc

Cent residents van al districte a demanar explicacions per les obres al carrer de Súria

L'ajuntament respon que el projecte compleix la normativa i que només el pot vigilar

Óscar Hernández

Una futura mesquita en uns baixos inquieta veïns de Sants-Montjuïc

DANNY CAMINAL

Estava prevista una reunió amb mitja desena de veïns del barri de la Bordeta i en van aparèixer un centenar. Els responsables del districte de Sants-Montjuïc no s’esperaven tanta gent i van haver d’habilitar dimarts a la tarda, a corre-cuita, una sala prou gran. El motiu de tant interès: la construcció d’una mesquita del Centre Cultural Islàmic de Sants en uns baixos del carrer de Súria, 8-10, al barri de la Bordeta, que substituirà la que funciona en una nau de Can Batlló (Camí de la Cadena, 17).

Xavier Farré, conseller tècnic de Sants-Montjuïc, va comparèixer davant els veïns acompanyat de mitja dotzena de responsables municipals per explicar que el Centre Cultural Islàmic de Sants ha adquirit dos locals del carrer de Súria i que ha obtingut a més una subvenció municipal per condicionar-los com a mesquita. «És una entitat reconeguda al barri, on fa 30 anys que hi és i que mai ha causat problemes», va explicar als residents del barri. Farré va afegir, acompanyat pel gerent del districte, Francesc Giménez, entre altres càrrecs municipals, que les obres s’estan fent sota llicència i amb control municipal.

«Volem saber per què no continuen a Can Batlló, per què han de venir als baixos d’un edifici de veïns», va preguntar un resident del carrer de Súria. I no va obtenir una resposta precisa excepte l’aclariment que, com qualsevol altra entitat, l’associació musulmana es pot instal·lar en qualsevol ubicació i que l’ajuntament no pot assignar-los cap edifici de titularitat municipal. «No es queden a Can Batlló perquè s’hi estan fent pisos de luxe amb piscina i si deixen la mesquita no es vendran», afirma Agustí García, prepietari d’una vivenda que estarà just a sobre de la mesquita.

Farré sí que va insistir que el procés d’adquisició dels locals i la seva conversió en centre de culte musulmà compleix la legalitat, tant l’espanyola com la catalana. I que en l’àmbit municipal no es pot impedir l’obertura si es compleix la normativa de seguretat, evacuació, aforament i altres regulacions. «Es vigilarà que no causin molèsties i que compleixin les condicions d’aforament i seguretat», va indicar.

Un projecte molt legal

NORMATIVA

Un dels principals arguments municipals sobre la viabilitat de la mesquita als baixos de l’edifici del carrer de Súria, 8-10, és que els locals han sigut comprats pel Centre Cultural Islàmic de Sants i el seu projecte compleix amb la normativa. A més, la Constitució reconeix no només la llibertat religiosa i de culte, sinó també el dret a establir llocs de culte propis.

TRADICIÓ

El districte de Sants-Montjuïc sosté que el Centre Cultural Islàmic de Sants té més de 30 anys i va obrir una de les primeres mesquites de la    ciutat. Afegeix també que forma part del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i de l’Assemblea de Can Batlló.

EXPERIÈNCIA

Els tècnics municipals sostenen que de l’experiència dels 28 oratoris islàmics oberts  a Barcelona en els últims 40  anys es desprèn que aquests  «no suposen cap mena de risc per al veïnat». «Al contrari, la presència de més persones al carrer fa que aquesta sigui més segura i fins i tot hi ha menys queixes per sorolls i aparcaments que en centres de culte d’altres confessions».

RADICALISME

Segons l’ajuntament, diversos estudis i experts coincideixen que «els   processos de radicalització es produeixen  fora de les mesquites i que una bona formació religiosa desactiva el possible atractiu de la  propaganda radical».

Durant l’hora llarga que va durar l’assemblea es van produir moments de tensió entre el públic amb alguns crits i nombrosos aplaudiments a les intervencions dels veïns més discrepants amb el projecte. Davant les pors que hi pugui haver problemes al barri per l’afluència de més públic que generarà el local, l’ajuntament respon que no es produeixen incidents al voltant d’aquests equipaments religiosos i que l’augment de persones al carrer també genera per si mateix més seguretat.

"NO SOM RACISTES"

«No som racistes, però a ningú li agrada tenir una mesquita a sota de casa seva, com tampoc qualsevol església d’una altra confessió. Al ser un local de 500 metres quadrats hi cabrà molta gent», explica preocupat García, que ahir al matí va tornar al districte a demanar per escrit que l’ajuntament inspeccioni les obres. Una patrulla de la Guàrdia Urbana va visitar ahir la controvertida obra.

Una representant municipal especialitzada en afers religiosos va explicar en la improvisada assemblea que la nova mesquita podria acollir entre 25 i 30 persones per pregària i que només els divendres l’afluència seria més gran, d’entre 100 i 150 persones. També va precisar que la totalitat dels oratoris de totes les confessions de la ciutat, excepte els catòlics, estan en baixos d’edificis perquè no hi ha solars lliures.