La fórmula 1 dels vasos

La Cristina fa anar els vasos amb una agilitat que ja hauria volgut Tom Cruise en la seva època de 'Cóctel'. Però en els d’ella no hi ha ni un trist gintònic sense cardamom. «Tenen forat», riu. Tots estan foradats a la base en pla aerodinàmic: així es poden moure més ràpid, explica. Clac, clac, clac, clac. Munta i desmunta tres piràmides de tres vasos cada una en menys del que trigues a dir «¿què fas?»: ¡2,2 segons! «¿On és la piloteta?», et venen ganes de deixar anar després del vaivé marejador. «¡No diguis que som trilers, per favor!», suplica ella. No ho són, no. Movent vasos sense ni tan sols trepitjar la Rambla es pot aconseguir fins i tot or.

    

Cristina Valdés –28 anys– ensenya una capseta de cartró amb 39 medalles. N’hi ha una d’or de l’últim mundial, l’any passat a Alemanya. Ha sigut campiona del món, sí, i encara manté imbatibles dos rècords d’Espanya. I això que no té ningú amb qui entrenar-se a Barcelona. És l’única catalana que va a campionats de stacking.

  

   «Als EUA es considera un esport», treu pit la Cristina. «És igual que el futbol o el bàsquet: tenen el seu entrenador i van a campionats». El nom és literal: stacking, en anglès, significa apilar. Consisteix a muntar i desmuntar piràmides amb vasos a la velocitat de Speedy Gonzales. Fins i tot s’organitzen creuers de stacking. Hi ha 622.809 stackers –així s’anomena aquests atletes amb vasos– «verificats», apunta la WSSA, l’associació mundial. És un nombre amb rècord Guinness: són els jugadors que el 17 de novembre van apilar vasos en 30 països; 2.505 d’Espanya. Encara que només a Andalusia deuen haver après a jugar-hi en cinc anys unes 8.000 persones, calcula des de Màlaga Esther Jerez, vicepresidenta de l’associació espanyola. Organitzen de dos a quatre tornejos a l’any. El 27 de maig celebren el Quart Campionat d’Espanya a Arcos de la Frontera. ¿Avantatges? Un estudi –assegura l'Esther– ha descobert que l’stacking activa més àrees del cervell que els escacs. Fins i tot fa pujar l’autoestima, apunta.

    

La Cristina va descobrir l’stacking youtubejant. Es va comprar un set de gots de plàstic (des de 13 euros a internet). I de seguida es va presentar a un campionat d’Espanya. Va guanyar en la seva categoria (va per edats). Això va ser fa quatre anys. Fa 39 medalles. «Millores molt ràpid», diu. Això és el que enganxa, assegura. «En un mes pots tenir temps normals».

  

  El reglament recull tres jugades. La més fàcil: el 3-3-3. Fas tres piles de tres vasos cada una en forma de triangle i les desmuntes en el mateix ordre. No sembla difícil, no, però a l’intentar-ho fas la impressió de ser un cambrer en pràctiques. Trigues 6,5 segons; la Cristina, 2,2. Hi ha un punt d’addicció, sí. Jugues una vegada, et piques, ho repeteixes, trigues menys, treus pit, ¿puc una altra vegada?

  

La Cristina ensenya amb paciència de professora. Ho és: d’educació infantil. «A algun col·legi ho he portat. Els professors encara hi són reticents».

    Segona jugada: el 3-6-3. Es munten i desmunten tres piles, però la del centre és de sis vasos. La jugada més vistosa és el cicle: tres seqüències seguides hipnotitzants. Primera: 3-6-3 (la jugada anterior). Segona: 6-6 (dues piràmides de sis). Tercera: 1-10-1: es deixa un got a cada costat i es fa i es desfà una piràmide de 10. La Cristina té el rècord d’Espanya: 8,125 segons (ha arribat a trigar-ne 7,6). El rècord mundial: 4,813.

 

La stacker catalana no presumeix de rècords. «Entenc que hi hagi gent que digui: ‘Que friqui’. Sí, soc una mica friqui, però m’agrada», riu. ¿El secret per jugar bé? «Practicar –diu–. Qualsevol persona podria fer-ho. Ho practiquen des de nens de 3 anys fins a senyors de 90, persones amb necessitats educatives especials...».

Notícies relacionades

Els Robin Hood dels terres

Milionari busca nòvia

  

 Només es necessiten 12 vasos per anar a un campionat. Encara que allà es juga amb tapet i cronòmetre (s’activa i es para col·locant les mans als laterals). ¿Com és una competició? «Molt soroll –respon la Cristina–. [Fa un cicle a velocitat de torneig i els vasos rugeixen]. Això, multiplicat per 100 nens… A mi m’agrada. És com la fórmula 1». ¿I on vol arribar? «Ho tinc com un hobby. Però en un futur m’agradaria portar-ho als col·legis i crear activitats en Matemàtiques, Llengua...». Seria una forma de tenir les assignatures per la mà.