«Un lloc on sentir-se protegit»

Antonio Cortiñas –igual que els altres 21 membres del grup de treball de sensesostre– no ve a parlar sobre la seva situació personal, sinó sobre la de les 3.000 persones sense casa que a hores d’ara hi ha a Barcelona, de les quals un miler dormen al carrer. «Les persones sense llar són les que millor saben què és viure al carrer i com funcionen els serveis socials. Què funciona i què no», apunta Cortiñas, que ara té feina, «tot i que amb data de caducitat».

Va arribar a aquest grup de treball a través de l’anunci que l’ajuntament va fer via els recursos per a sensesostre i s’hi va apuntar. Sempre li ha agradat participar. «Els 22 membres del grup o som al carrer o hi hem estat. Per això parlem en nom de tots els companys», prossegueix. «Això de l’alberg especialitzat en salut mental era més que urgent. La situació de moltes persones amb trastorn mental que donen voltes d’alberg en alberg és crítica», apunta.

«Aquestes persones estan en una situació de risc diàriament. No tenen un comportament estàndard i s’exposen a agressions, crits i insults de la resta, que no comprèn que tenen un trastorn. No es tracta ni de bon tros de tancar-los en un lloc, sinó que tinguin un lloc on estiguin protegits, on puguin viure tranquils i on es controli la seva medicació», prossegueix l’expert. És responsabilitat «de tota la societat», subratlla. «Per molt que es visqui al carrer, es forma part de la societat», afegeix.

La idea, doncs, de la creació de l’alberg, que s’inaugurarà d’aquí unes quantes setmanes, neix del carrer. «Estem molt contents del fet que no només per primera vegada se’ns escolti, sinó que, a més a més, es faci cas de les nostres recomanacions», explica.

No perdre la dignitat

L’obertura de Cal Muns és una petita victòria, però queda molta feina per fer. «El principal repte és millorar el tracte a les persones sense casa tant per part de l’Administració com per part dels mediadors, els treballadors de les empreses privades que gestionen molts dels recursos», resumeix l’interlocutor del col·lectiu amb l’Administració local. «Pots perdre la feina, la casa, la família, els amics, el que mai pots perdre és la dignitat», apunta Cortiñas, que afegeix que en aquesta qüestió hi ha molt camí per recórrer.

Notícies relacionades

Barcelona obre el primer alberg per a sensesostre especialitzat en salut mental

Aparcaments i mobilitat

El grup de treball de persones sensesostre que va participar en l’elaboració del pla municipal per afrontar la qüestió, va apuntar la necessitat de dignificar alguns dels albergs municipals. «Fruit de les nostres experiències s’ha acordat dividir el de la Zona Franca en habitacions, ara mateix és una gran nau amb 120 llits, i augmentar l’espai, no els llits, al de Sant Gervasi; les dues mesures per dignificar la vida de l’usuari, i totes dues es faran ben aviat, aquest mateix semestre», prossegueix Cortiñas, orgullós de la feina feta.

Cortiñas és optimista i li agrada destacar el que s’ha aconseguit, que en aquest cas és –també a petició del col·lectiu– que el centre que fins ara s’obria només els mesos d’hivern per a l’operació fred s’obri nou mesos l’any. «Tancaran només a l’estiu, perquè per la seva estructura llavors no s’hi podria estar», diu l’assessor. Creu que, a llarg termini, la gestió dels recursos per a persones vulnerables s’ha de remunicipalitzar per evitar treballadors no vocacionals que no tracten les persones com ho haurien de fer.