El taxi afronta el repte de renovar-se per combatre les noves tecnologies

El taxi metropolità passa per moments d’incertesa. Les noves tecnologies i el boom turístic de Barcelona han revolucionat la indústria del transport. El gremi es va manifestar ahir contra les llicències de lloguer de cotxe amb conductor (VTC) i la competència deslleial de les aplicacions de mòbil que ofereixen, segons la seva manera de veure, un servei encobert de taxi. ¿Però què hi pot fer el sector més enllà de la legítima protesta? ¿Hi ha marge per competir amb la tecnologia que, tard o d’hora, acabarà entrant a la capital catalana?

Pere Padrosa, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, entén bona part de les reivindicacions del col·lectiu, però insta a una certa desregulació, per treure la cotilla al taxi perquè sigui capaç de competir. Això només es pot fer amb el concurs de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), presidit per la regidora de Mobilitat de Barcelona, Mercedes Vidal, un ens que històricament s’ha escudat en la divisió del gremi per modificar ben bé el mínim. «No parlo de liberalitzar –assegura Padrosa– però sí d’assumir altres rols que permetin competir».

Luis Berbel, president del Sindicat del Taxi (Stac), assenyala algunes funcions que podrien assumir. Moltes, diu, ja les han posat sobre la taula. Com la possibilitat que els usuaris comparteixin taxi. O la tarifa única a l’aeroport (com fa Nova York). Berbel explica que la mateixa llei del taxi permet cobrar per plaça en casos concrets, sobretot en serveis que es presten en zones del Baix Ebre i el Pirineu, i que seria una manera que el servei «fos més atractiu». També podrien assumir el transport sanitari que, lamenta, ara es fa en furgonetes que van repartint fins a a vuit malalts i triguen «molt més que un taxi».

Una altra proposta és substituir algunes línies d’autobús «completament deficitàries», sobretot entre pobles. En qualsevol cas, el que suposaria un revulsiu per a la capital catalana és el taxi compartit, a més a més de possibles aplicacions mòbils impulsades per l’Administració. Algunes entitats, com l’Associació Empresarial del Taxi, havien arribat a proposar la liberalització de tarifes, regulades per l’Autoritat del Transport Metropolità, que en els dos últims anys ha congelat els preus.

PROPORCIÓ ASSUMIBLE

A Catalunya hi ha 853 llicències VTC per 12.792 de taxi. És una proporció assumible per a tots dos col·lectius, que fins avui no s’havien considerat competència, ja que el primer es dedicava al públic de negocis, i el segon, a la població en general.

El 2009, la llei òmnibus va afectar molts aspectes de la llei d’ordenació de transports terrestres (LOTT), entre ells alguns punts referents al taxi. El gremi va alertar que perillava la proporció d’un VTC per cada 30 taxis, però Foment no va tocar res fins al 2013, quan es va decidir tornar a la situació actual, als postulats de la normativa aprovada el 1987. En aquests quatre anys s’han sol·licitat 463 llicències (una mateixa companyia n’ha obtingut 310). Aquesta tornada a la redacció original va trigar dos anys a fer-se efectiva. No va ser fins al novembre del 2015 que es va posar negre sobre blanc a l’obligació de mantenir la proporció entre els uns i els altres.

Notícies relacionades

El museu viral de Belén Esteban

El pla de seguretat prioritza reduir la reincidència i les ocupacions

El problema és que en aquests dos anys s’han sol·licitat 2.927 llicències de VTC, i que 1.870 es concentren en set persones o empreses. En total hi ha hagut 94 sol·licitants. Totes aquestes peticions s’han denegat en primera instància, però 48 estan en un contenciós administratiu que ha de determinar qui té la raó. Ja hi ha una sentència, i ha sigut favorable al demandant, que ha aconseguit quatre permisos de VTC (a Astúries i Navarra s’han rebutjat totes). Si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya atorga les gairebé 3.000 llicències en disputa, quedaria el recurs al Suprem.

Padrosa recorda que el Govern només té competències pel que fa al control del compliment de la llei, que no pot modificar. Per aquest motiu sorprèn que la manifestació d’ahir no s’acostés a la delegació del Govern per pressionar Foment. El responsable de Transports admet que aprovar aquestes gairebé 3.000 llicències suposaria una «liberalització del mercat». El preu de cada una ronda els 30 euros, les taxes administratives. Però una vegada aconseguides, es poden vendre per uns 70.000 euros. «Un negoci rodó, és evident que al darrere hi ha un mercat econòmic», assenyala Padrosa.