Mor Bernardo Cortés, el poeta de la Barceloneta

El músic de carrer es va fer popular al ser caricaturitzat per Oriol Grau com a Palomino

Cortés toca la guitarra davant del Merendero de la Mari, a la Barceloneta, el 1982. / FOTO: SERGIO LAINZ / VÍDEO: MÓNICA TUDELA

2
Es llegeix en minuts

Bernardo Cortés Maldonado, conegut també com El Poeta de la Barceloneta, va morir als 83 anys a l’Hospital del Mar de Barcelona, on va ingressar fa una mica més d’un mes. El cantautor i poeta es va fer popular cantant als xiringuitos del barri i per la televisió, que el va convertir en el personatge caricaturesc anomenat Palomino.

Cortés va arribar a Barcelona als 19 anys com a emigrant des del seu Jaén natal. Explicava que va guanyar un concurs de mecanografia i que va estar a França, Bèlgica i Suïssa, on va passar vuit anys. Al tornar va fundar una empresa d’enderrocs i excavacions però el seu soci va morir en un accident laboral al metro de Sarrià i ell va caure en una depressió que el va dur a no continuar a l’empresa i a tenir problemes amb l’alcohol.

Va començar a cantar pels xiringuitos de la Barceloneta, al restaurant Salamanca, passant el plat de dia i a escriure poesia de nit. Era una Barceloneta idealitzada, «del poble per al poble», res a veure amb el barri ple de turistes i especulació immobiliària actual; un barri amb xiringuitos de paella i sangria que les piquetes dels Jocs Olímpics es van emportar.

PERSONATGE DE TV

El van adoptar els moderns de la Barcelona preolímpica, que el van portar a actuar a l’Otto Zutz, quan es feia dir, parodiant la seva baixa estatura, El Chicarrón de la Barceloneta. La televisió el va trobar amb 'Plàstic', el programa modern de llavors a la segona cadena de TVE, el 1983. Però no va ser fins que va venir Alfonso Arús, amb 'La casa por la ventana' i després Tele 5, amb 'Qué gente tan divertida', amb Loreto Valverde, que el van convertir en personatge televisiu.

Arús el va recuperar per al 'Força Barça' però la fama a gran escala li arribaria amb 'Sense títol', en què Oriol Grau es va apropiar del personatge al qual li va donar el nom de Palomino i el va portar a altres programes, com 'La cosa nostra'. El personatge televisiu va absorbir el real, que va portar amb resignació la seva fama, intentant recordar-li al públic, que el coneixia per Palomino, que hi havia un cantautor sota la capa grotesca que li havien assignat.

LLIBRES I DISCOS

Notícies relacionades

Va publicar llibres de poesia, 'Amanecer cantando', 'Materia y espíritu', 'Poemas en la Barceloneta' i 'De mis soledades y mi tierra', i discos, com 'Maravillosa vida', amb temes propis i versions; 'Corazón, sol y luna', un triple amb 49 cançons i portada de Mariscal, amb versions de 'Cucurrucucú Paloma', 'Mi ovejita Lucera', o una versió tecno de l’himne del Barça, i 'Luna poética', amb poemes propis.

Va participar en pel·lícules com 'Lola', de Bigas Luna, o 'El invernadero', de Santiago Lapeira i, segons explica Antonio Herrero, amic i biògraf, Fellini el va voler contractar com a personatge. Amb 83 anys, encara tenia actuacions concertades, l’última a Badalona la setmana passada.