L'imperi dels 'kies'

¿Què és un kie, paraula d’argot de la presó que fins i tot es podia veure toscament tatuada en alguns cossos, la majoria d’ells presumiblement ja pols? Respon l’exreclús a qui anomenem Francisco, tres llargues estades a la Model per tres condemnes, la primera de 1981 a 1988. «Originalment un kie O xungo.

Daniel Rojo, també inquilí de la Model dels 80, afegeix: «Només els tontos es tatuaven la paraula kie. És més: la majoria eren tontos que ni havien passat per la garjola».

El Viccionari explica que l’etimologia de kie és incerta, però aventura que potser deriva de la paraula d’Arthur Kyes, pres del centre penitenciari madrileny de Carabanchel de la dècada de 1960. Un advocat que ha defensat centenars de delinqüents des de 1977 i per tant amb notable cultura sobre el maco, «estaribel, il·lustra, ofereix una altra possibilitat: «Potser procedeix de FIES, fitxa d’intern d’especial seguiment. Però ni idea, la veritat».

Els alegres 80

El cas és que la Model –que tancarà el pròxim mes de juny després de traslladar els 900 reclusos que hi ha en l’actualitat– de la dècada de 1980 era l’imperi dels kies, en la seva accepció negativa. «He vist cinc tios, cada un amb un ganivet, posar-se a la cua de la caixa i vinga, dona’m els diners a tothom qui acabava de retirar-ne, i sabien que no els donaria problemes», explica Francisco.

I prossegueix: «Però quan l’autoritat penitenciària s’atipava d’aquests durs i els enviava a presons severes com el Dueso, Ocaña, el Puerto de Santa María o Daroca, tornaven a la Model amb la cua entre les cames».

Notícies relacionades

Els anys salvatges de la Model

L'adeu a la presó Model

El desgovern regnant a la Model dels anys 80, no obstant, tenia els seus avantatges per als que per estatus, amics o diners no estaven sotmesos al règim de terror dels kies. «Hi havia moltes distraccions –diu Francisco–. Per exemple, partides gairebé permanents en algunes cel·les. Tenies pràcticament lliure circulació per totes les galeries i els chabolos , resumeix Francisco. 

Les rutines són un pintoresquisme que il·lustra a la perfecció el desordre de la Model en els, ai, alegres anys 80. «Una rutina –diu Francisco– era una cel·la en què feien cafè d’olla i algun menjar i venien tabac i refrescos de l’economat. Més cars, però amb un horari més ampli i ambient. Allà passaves l’estona».