L'adeu a la presó Model

Després d’infinitat de promeses, de peticions i negociacions, després de 40 anys de lluita veïnal, sembla que ara va de debò. Des del mes de juny vinent, la presó Model deixarà d’ocupar 28.000 metres quadrats de dues illes de cases de l’Eixample barceloní. El presidi, que es va començar a construir el 1888, en un descampat, i que es va inaugurar el 1904, deixarà de presidir aquest barri després de 113 anys d’una presència sòrdida i moltes vegades amenaçadora. La Model va néixer com una institució moderna que deixava enrere les miserables condicions de les presons urbanes. Amb el seu famós panòptic central i els seus sis braços, prometia cel·les individuals i una qualitat de vida més gran, però la realitat va ser molt diferent. Els vaivens del segle XX la van convertir en un símbol – insalubritat i amuntegament – del que es volia erradicar. La Model ha sigut un mirall trencat de la història barcelonina i per les seves galeries hi han passat presos comuns i sindicalistes, feixistes, anarquistes, poumistes, espies i sacerdots, en els convulsos anys de la guerra civil. Després, va ser la terrible seu de la repressió franquista, amb un total de 1.600 executats entre el 1939 i el 1953. Hi han estat presos Salvador Seguí, Ferrer i Guàrdia i Lluís Companys, i els 113 membres de l’Assemblea de Catalunya, sense oblidar, entre represaliats i delinqüents comuns com el Vaquilla, Salvador Puig Antich, l’últim que va ser ajusticiat a la presó, per garrot vil, el 1973. Davant la Model, Xirinachs es va convertir en un mite de la Transició, i dins s’hi van viure escenes dantesques, sobretot als anys 80, amb fugues massives, motins, tirotejos al carrer i presos a les teulades.   

Amb més de cent anys d’història als seus desgastats murs, sense les mínimes condicions exigibles, la Model deixarà Barcelona i, al seu lloc, d’acord amb el pla regulador pactat el 2009 i que els veïns donen per bo, s’hi erigiran un parc, una guarderia, una escola, una residència, un poliesportiu i un espai memorial amb el nom de Puig Antich. Ara es produirà un trasllat de presos, uns 900 a Brians-1, en una remodelació del sistema penitenciari que no és del gust dels sindicats i que anuncia un període no exempt de dificultats. Tot i així, la bona notícia és que la ciutat guanyarà equipaments cívics allà on es va forjar una història de repressió i d’infausta memòria.