Barcelona augmenta l'11% el pressupost de Cultura

«Una xifra històrica». Així va qualificar ahir Jaume Collboni, tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació, l’augment de l’11% en els diners que destinarà l’ajuntament a l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) el 2017, en comparació amb l’any passat.

«Això significa que el consistori gastarà 132 milions d’euros, un 5% del seu pressupost global, a promocionar la cultura a la ciutat, cosa que ens equipara amb els estàndards d’altres capitals europees. I això no és habitual, ja que les àrees de cultura són les que més pateixen en la distribució dels diners públics», va recordar Collboni, en referència al fet que en les previsions del pressupost de la Generalitat del 2017 destinades al departament que dirigeix el conseller Santi Vila no li correspon ni l’1% del total. «La mitjana de l’increment municipal en tots els departaments és del 4,7%, Cultura el dobla per primera vegada», va exposar el segon tinent d’alcalde.

PATRIMONI MOLT EXIGENT

L’augment de la despesa a l’Icub té com principals objectius respondre «adequadament» a les necessitats d’un patrimoni molt exigent, apostar pel reequilibri territorial, consolidar els sectors culturals, organitzar programes de divulgació cultural de gestió directa i impulsar una política activa en innovació, investigació i desenvolupament tecnològic. «La cultura és un dret identitari que exerceix un important paper de cohesió social», va considerar el regidor.

REPTES I PRIORITATS

Aquest augment de mitjans econòmics no implica, segons va advertir Collboni, que es puguin assumir tots els reptes que reclama la ciutat. Per això, hi ha una estratègia per establir les prioritats de la política cultural. «Volem tornar a comptar amb el suport econòmic de l’Estat per a la cocapitalitat cultural de Barcelona, que s’havia perdut en els anteriors mandats», va indicar el polític socialista, recordant l’existència de la Carta Municipal de Barcelona i de la llei de grans ciutats, aprovada el 2003 i que fa referència a la llei de mesures per modernitzar el govern local. «És una qüestió simbòlica, de relació entre dues institucions», va precisar.

FINANÇAMENT EUROPEU

Altres objectius de Collboni són seguir concretant col·laboracions amb la Conselleria de Cultura, buscar nous camins per adherir-se a programes de finançament cultural a nivell europeu, obrir les portes a la participació privada i ampliar els ingressos de la taxa turística, de la qual ja s’ha beneficiat l’Icub per organitzar espectacles i concerts a l’agost a l’amfiteatre del Grec i per finalitzar la restauració de la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes. «Hi ha molts projectes europeus interessants en els quals Barcelona ha d’estar», va declarar el líder del grup municipal del PSC.

MECENATGE

Reforçar la relació entre el sector empresarial i el cultural i impulsar el patrocini privat dels programes municipals de cultura és una prioritat d’aquesta etapa. «Es tracta de comptar amb més finançament privat per ajudar els operadors culturals, sempre respectant els codis ètics de l’ajuntament. És positiu que el sector privat es comprometi amb la cultura de la ciutat», va destacar. Això implica ampliar els finançaments, les coorganitzacions i les coproduccions relacionades amb les activitats programades pels museus, els espais escènics, els auditoris, les biblioteques i altres centres de cultura, i també en festivals.

GRANS EQUIPAMENTS

La principal partida del pressupost de l’Icub es destina als grans equipaments culturals ubicats a Barcelona, com el Museu del Disseny. La capital catalana compta amb més de 300 punts oberts al públic com museus i col·leccions, sales d’arts escèniques, biblioteques, centres cívics i espais de creació, sense comptar ateneus i altres centres culturals de barri. Aquest pressupost puja a 37,4 milions (un 28% del total), que es tradueix en un increment del 4%, respecte al 2016.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Aquest any es reserven 16,2 milions (12%) per consolidar els sectors culturals i, especialment, el procés de creació i recerca de talent. I una nova partida per iniciar una política activa en innovació, investigació i desenvolupament tecnològic, com la que es realitza al Canòdrom Parc d’Investigació Creativa.

I 30,8 milions més (23%) es destinen a cobrir les necessitats del patrimoni cultural i 16,8 milions més (13 %), a respondre als reptes de reequilibri territorial (proximitat i descentralització), que complementen el pressupost cultural dels districtes. La descentralització és una prioritat del govern d’Ada Colau, com es va fer patent en les últimes festes de la Mercè, que van ampliar el seu radi d’acció a escenaris com la fàbrica de creació Fabra i Coats, el parc de la Trinitat i l’antiga Fàbrica Damm.