Barcelona registra el nombre més gran d'accidents dels últims nou anys

Reduir el nombre d’accidents en una gran ciutat com Barcelona és una tasca transversal. Implica el ciutadà, sigui d’aquí o turista, vagi a peu o en un vehicle; la policia, pel seu paper de control del trànsit i de gestió dels mateixos sinistres, i l’ajuntament, responsable de buscar mesures que permetin convertir carrers i places en llocs més segurs. Ara mor menys gent i hi ha molts menys ferits greus que fa 15 anys. Però la comparativa del 2016 respecte al 2008, quan va arrencar la crisi econòmica, aporta una dada preocupant: és l’any amb més accidents amb víctimes, just quan els desplaçaments, per culpa (o gràcies) de la crisi, s’havien reduït, perquè amb menys feina, menys llocs de treball als quals anar. I sempre amb el més feble com a principal perjudicat: el vianant. L’any passat van morir 16 vianants, un 166% més que el 2015.

 

La Guàrdia Urbana intervé cada dia en 27 accidents amb víctimes, una xifra massa elevada, com tràgiques són les 28 morts registrades durant el 2016. Superilles, transport públic, campanyes per sensibilitzar, radars, ambiciosos plans municipals per reduir l’ús del vehicle privat, sessions per a les persones grans..., molt esforç perquè el balanç de sinistralitat clavi ara aquest sonor cop de puny.

NOMBRE DE SINISTRES

Les víctimes mortals representen l’aspecte més trist d’aquest repàs a l’accidentalitat, però la dada més representativa, el termòmetre de la seguretat viària, el donen el nombre d’accidents i el de ferits greus i lleus. I aquí és on el regust és més agre. El 2016 es van registrar 9.330 sinistres amb víctimes, un 2,48% més que en l’exercici anterior i més que en qualsevol any fins al 2007, quan es van produir 9.787 sinistres amb víctimes. Els ferits lleus van ser 12.060, per 11.810 del 2015, i els greus, 194, cinc menys que l’any anterior. Aquesta última xifra sí que ha baixat significativament els últims anys: 596 el 2004, 326 el 2009 o 282 el 2014.

El perfil de les víctimes mortals sí que dona, no obstant, valuoses informacions sobre el que s’ha de fer en endavant. Entre els 28 morts hi ha 16 vianants, 10 dels quals tenien més de 70 anys. Aquesta xifra suposa un augment del 166% respecte a la del 2015, quan en total van morir 27 persones. Els motoristes –7 morts, 10 menys– equilibren aquesta trista balança. Entre els morts hi ha tres ciclistes, una dada per reflexionar, perquè tal com ja va apuntar aquest diari, entre el 2010 i el 2016 van morir només dos ciutadans que circulaven en bici, un el 2012 i un altre el 2014. El ciclisme urbà ha crescut, ¿però tant perquè el 10,7% dels morts pertanyin a aquest col·lectiu?

La xifra de vehicles implicats també reflecteix la irrupció dels pedals en la mobilitat diària. El 2016, un total de 812 bicis es van veure immerses en un sinistre, gairebé un 20% més que el 2015. És cert que segueixen sent una part molt petita del pastís, el 4,5% del total de vehicles implicats (0,8 punts més que l’any anterior), però l’ajuntament faria bé a prendre nota a l’hora de muscular el desplegament de la xarxa de carrils bici previstos. És a dir: 300 quilòmetres per a abans que acabi el mandat, quan està previst que es prohibeixi a les bicis circular per la immensa majoria de les voreres.

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, i el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, van ser ahir els encarregats de desgranar les dades. Van repetir fins a la sacietat que la seguretat viària és una «prioritat» per a aquest ajuntament i van fer una crida als ciutadans perquè es moguin «de manera responsable». La regidora va admetre un «cert repunt dels accidents», una tendència que la preocupa «molt». «La prioritat és la protecció dels més vulnerables de la piràmide de la mobilitat: els vianants».

UN VEHICLE CAMUFLAT

Notícies relacionades

Barcelona iniciarà els dies festius d’obertura comercial en zones turístiques el 18 de maig a l’espera d’un nou pacte per al 2026

El pla de les Tres Xemeneies deixa fora la descontaminació de l’entorn

Per intentar reduir la sinistralitat, la Guàrdia Urbana té en proves un vehicle no logotipat i amb quatre càmeres que es dedicarà a caçar infractors per la ciutat. Preguntat sobre si amb una sola unitat n’hi ha prou i sobre el fet que vagi camuflada, Recasens va assegurar que és una mesura «imprescindible perquè les persones amb poca consciència vagin més amb compte».

Manuel Haro, cap de la unitat d’Accidents de la Urbana, un grup que va crear ell mateix, va explicar a aquest diari al final de la roda de premsa que l’accent s’ha de posar en el vianant i en les persones grans. Va compartir el cas d’un ancià al qual van veure passar en vermell. Li van preguntar perquè ho havia fet i l’home va dir que tenia pressa perquè anava a buscar els seus nets. Aquí hi ha un tema sociològic per analitzar, de com els ciutadans sèniors viuen amb un estrès que no els toca per edat. I una última dada tan lògica com reveladora: en els accidents amb vianants morts ocorreguts el 2016 la culpa es reparteix més o menys al 50%, però en tots els casos, l’única víctima va ser el que anava a peu.