COL·LEGI EN PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ A SANT MARTÍ

"¿Quan aprendrem?"

Després de 40 anys oferint una educació tradicional, la Rambleta del Clot es reinventa

Els alumnes s'adapten amb certa estranyesa a un model educatiu sense llibres de text, fitxes ni deures clàssics

zentauroepp36922319 barcelona 18 01 2017 repor escola la rambleta del clot es170119090844 / JOAN CORTADELLAS

zentauroepp36922319 barcelona 18 01 2017   repor escola la rambleta del clot  es170119090844
zentauroepp36922308 barcelona 18 01 2017   repor escola la rambleta del clot  es170119090828
zentauroepp36922350 barcelona 18 01 2017   repor escola la rambleta del clot  es170119090911

/

2
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una filera de sabates a l’entrada de la classe i les taules i les cadires buides. Els alumnes, de P5, estan asseguts al fons sobre uns coixins comprats per les mateixes professores als veïns Encants. En cercle, estan parlant. Són les 9.30 i estan fent el que en diuen «conversa activa». L’escena, del més habitual a molts col·legis nous, és absolutament revolucionària aquí, a la Rambleta del Clot, una escola amb 40 anys d’història i (bona) fama de ser l’escola pública «tradicional» del barri. Aquest curs, tot i comptar amb uns bons resultats acadèmics, el centre ha fet un cop de cap i s’ha reinventat en escola innovadora. Un viatge que han iniciat professors, alumnes i famílies en solitari, però que aviat esperen fer acompanyats per les Xarxes per al canvi presentades ahir al CCCB.

La transformació de la Rambleta ha començat, sobretot, a infantil. A P3 tenien l’oportunitat de partir de zero i l’han aprofitat. Aquest és el primer curs que els pares poden acompanyar els seus fills a l’aula, on prescindeixen de les fitxes i aniran de colònies. De P3 fins a sisè. Què són les colònies, on aniran, què faran i que bé que s’ho passaran és un dels temes recurrents a l’hora de conversa activa dels més petits, una hora que, en el seu cas, arriba després de les «propostes» amb què inicien el dia.

Quan els nens entren a l’aula –ara acompanyats pels pares–, hi troben diverses «propostes» amb materials diferents distribuïdes entre les tres aules de P3. Es poden moure lliurement per les tres classes i escollir la proposta que prefereixin. Hi ha puzles, lletres, plastilina i pasta de colors i textures diverses per organitzar. «Tot això ha sigut possible per la gran implicació de les professores, que hi han dedicat moltes hores», reivindiquen Maite Lafuente, directora del centre, i Victòria Vidal, cap d’estudis. 

Autònoms i cooperatius

Amb els de P5 el canvi va ser una mica més complicat, perquè els nens estaven acostumats a una forma de treballar més dirigida. «A vegades et diuen: ‘Ens agraden molt els jocs, però, ¿quan aprendrem?’», explica Anna Garcia, coordinadora d’educació infantil de l’escola. El secret és aquest, aprendre sense adonar-se’n. «Ens hem adonat, sobretot a P3, que amb aquesta forma de funcionar, molt més lliure, els nens són molt més autònoms i cooperen més», apunta Gemma Menéndez, professora de suport.  

Lligar la transició

Notícies relacionades

Un altre dels canvis és que ja no posen deures, o no els mateixos. «Ara potser del que es tracta és de buscar informació per a una espiral, que és com a l’escola anomenem els projectes, la manera com vertebrem l’educació en els cursos superiors», explica Lafuente. Com s’afronta la transició de la infantil a la primària és una de les preocupacions del centre. «No podem educar amb total llibertat a infantil i tallar-los les ales quan arribin a primària», planteja la directora. El claustre sencer va visitar al setembre la veïna escola Dovella, referent en educació innovadora. «Ens van ensenyar com funcionen i ens van tranquil·litzar molt», prossegueix Lafuente. Xarxa de barri avant la lettre.

«Les plantilles són molt ajustades, i preparar tots aquests materials requereix temps i personal. Si de veritat volen apostar per la innovació, es necessita més personal més hores», conclou Vidal.