Anar al contingut

COL·LEGI EN PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ A SANT MARTÍ

"¿Quan aprendrem?"

Després de 40 anys oferint una educació tradicional, la Rambleta del Clot es reinventa

Els alumnes s'adapten amb certa estranyesa a un model educatiu sense llibres de text, fitxes ni deures clàssics

Helena López

JOAN CORTADELLAS

"¿Quan aprendrem?"
"¿Quan aprendrem?"
"¿Quan aprendrem?"

/

Una filera de sabates a l’entrada de la classe i les taules i les cadires buides. Els alumnes, de P5, estan asseguts al fons sobre uns coixins comprats per les mateixes professores als veïns Encants. En cercle, estan parlant. Són les 9.30 i estan fent el que en diuen «conversa activa». L’escena, del més habitual a molts col·legis nous, és absolutament revolucionària aquí, a la Rambleta del Clot, una escola amb 40 anys d’història i (bona) fama de ser l’escola pública «tradicional» del barri. Aquest curs, tot i comptar amb uns bons resultats acadèmics, el centre ha fet un cop de cap i s’ha reinventat en escola innovadora. Un viatge que han iniciat professors, alumnes i famílies en solitari, però que aviat esperen fer acompanyats per les Xarxes per al canvi presentades ahir al CCCB.

La transformació de la Rambleta ha començat, sobretot, a infantil. A P3 tenien l’oportunitat de partir de zero i l’han aprofitat. Aquest és el primer curs que els pares poden acompanyar els seus fills a l’aula, on prescindeixen de les fitxes i aniran de colònies. De P3 fins a sisè. Què són les colònies, on aniran, què faran i que bé que s’ho passaran és un dels temes recurrents a l’hora de conversa activa dels més petits, una hora que, en el seu cas, arriba després de les «propostes» amb què inicien el dia.

Quan els nens entren a l’aula –ara acompanyats pels pares–, hi troben diverses «propostes» amb materials diferents distribuïdes entre les tres aules de P3. Es poden moure lliurement per les tres classes i escollir la proposta que prefereixin. Hi ha puzles, lletres, plastilina i pasta de colors i textures diverses per organitzar. «Tot això ha sigut possible per la gran implicació de les professores, que hi han dedicat moltes hores», reivindiquen Maite Lafuente, directora del centre, i Victòria Vidal, cap d’estudis. 

Autònoms i cooperatius

Amb els de P5 el canvi va ser una mica més complicat, perquè els nens estaven acostumats a una forma de treballar més dirigida. «A vegades et diuen: ‘Ens agraden molt els jocs, però, ¿quan aprendrem?’», explica Anna Garcia, coordinadora d’educació infantil de l’escola. El secret és aquest, aprendre sense adonar-se’n. «Ens hem adonat, sobretot a P3, que amb aquesta forma de funcionar, molt més lliure, els nens són molt més autònoms i cooperen més», apunta Gemma Menéndez, professora de suport.  

Lligar la transició

Un altre dels canvis és que ja no posen deures, o no els mateixos. «Ara potser del que es tracta és de buscar informació per a una espiral, que és com a l’escola anomenem els projectes, la manera com vertebrem l’educació en els cursos superiors», explica Lafuente. Com s’afronta la transició de la infantil a la primària és una de les preocupacions del centre. «No podem educar amb total llibertat a infantil i tallar-los les ales quan arribin a primària», planteja la directora. El claustre sencer va visitar al setembre la veïna escola Dovella, referent en educació innovadora. «Ens van ensenyar com funcionen i ens van tranquil·litzar molt», prossegueix Lafuente. Xarxa de barri avant la lettre.

«Les plantilles són molt ajustades, i preparar tots aquests materials requereix temps i personal. Si de veritat volen apostar per la innovació, es necessita més personal més hores», conclou Vidal.