La rumba catalana sobreviu en un invisible circuit d'actuacions per a empreses i creueristes

Coneixíem els rumbers de Gràcia, els del carrer de la Cera i els d'Hostafrancs, però els que arrasen ara són els rumbers del congrés. No els del barri del Congrés, sinó els que actuen en congressos, convencions i altres esdeveniments privats organitzats per a un públic estranger. Cada mes se celebren a Barcelona desenes de sessions privades en què sona la rumba catalana. N'hi ha a l'hotel Arts, el Vela, la Casa Batlló o el MNAC. Barcelona és la capital mundial de la rumba, encara que els habitants locals ni ho sapiguem perquè a penes es programa als escenaris de la ciutat.

Sicus Carbonell, líder de Sabor de Gràcia, s'autoproclama el pioner de la rumba de convencions. Va debutar el 1996 i un any després va entrar en tractes amb l'empresa d'esdeveniments Solfesa. El pla de preparar un xou específic de rumba catalana i introduir-lo en el món dels esdeveniments privats ha resultat ser un filó. "He tancat el 2016 amb 75 concerts en convencions, mentre que amb Sabor n'acostumo a fer uns 25", calcula. Estrenarà el 2017 amb una desena de dates tancades i una altra dotzena d'emparaulades. Sicus viu de les convencions. 

La rumba de congressos és la principal font d'ingressos de moltíssims  rumbers. "El 99% han fet convencions", assegura Sicus. I ho sap perquè ell va monopolitzar el mercat durant anys fins que es va veure forçat a cedir part de la feina a altres perquè no podia assumir tanta demanda. El 2004 i el 2005, Carbonell va arribar a fer 125 sessions. Quan va arribar la crisi, també ho va notar, però el turisme de creuers i convencions ha reflotat el negoci i avui Rafalito Salazar, Muchacho, Jonatan Jiménez, Peret Reyes i Johnny Tarradellas, entre molts altres, també participen en aquest lucratiu però invisible circuit.

CAMBRERS DE LA RUMBA

Rafalito Salazar, fundador del grup Ai Ai Ai, es va estrenar a les ordres de Sicus al Poble Espanyol. "Aquell dia, quan vaig veure que havia de tocar el 'Porompopero', em volia morir", confessa. Aviat va canviar de xip i va entendre que aquests esdeveniments no tenen res a veure amb un concert. "A aquests llocs no hi vaig com a artista. Allà som cambrers de la rumba", deixa anar. Ho diu perquè sovint ni tan sols fa concerts sencers, sinó sessions de 20 minuts cantant de taula en taula. 

Empreses com Solfesa, Camerino o Eventos Barcelona organitzen tota mena d'espectacles i sempre tenen rumba en oferta. "El flamenc és una mica dur per als guiris, però la rumba catalana sempre funciona", assegura Mauri Gómez, d'Eventos Barcelona. Només la seva empresa ja programa unes 25 sessions de rumba per temporada en els seus esdeveniments. En funció del pressupost, que pot anar dels 300 als 1.200 euros, es munta una banda amb dos, cinc o vuit músics. Això sí, no han de faltar mai cançons de Gipsy Kings. "En el 80% o 90% dels esdeveniments ens les demanen", afirma Jonatan Jiménez. De fet, el repertori és gairebé sempre el mateix: 'Sarandonga', 'Una lágrima', 'La noche del hawaiano', 'Caramelos', 'Borriquito', 'Volare', 'Bamboleo'... Només els grans èxits.

Quan els rumbers arriben al lloc de l'actuació, poden trobar-se qualsevol cosa. Sicus Carbonell ha actuat per a John Malkovich a Can Travi. Rafalito Salazar ha actuat en un vaixell nudista per a una tropa de ianquis que enfilaven les peces de fruita en els seus penis. Carbonell encara recorda quan en una festa de milionaris saudites li van demanar el 'Bamboleo' de Gipsy Kings i l'hi van agrair donant-li mil euros. Salazar ha rumbejat a bord d'una golondrina amb biodramines fins dalt. Carbonell ja ha tancat per al 2017, i per tercer any, un lots de vuit sessions per als turistes del creuer 'Disney'. 

HP, Siemens, Hyundai, Ford, Audi, BMW... Grans marques de tots els sectors han tingut rumba per amenitzar les seves convencions barcelonines. Les empreses sempre ofereixen rumbers gitanos, però quan es queden sense, n'utilitzen de paios. Una vegada una multinacional tenia els seus convidats repartits en cinc hotels i va contractar cinc sessions rumberes a la mateixa hora. Aquell dia es van haver de trobar rumbers disponibles a Barcelona fins i tot sota les pedres.

COM VA FER PERET

En certa manera, els rumbers catalans estan seguint el camí que ja va obrir molts anys enrere el mestre Peret, quan anava a la Costa Brava o a Madrid i actuava per a turistes i gent rica. Avui aquests turistes desembarquen en creuer i els rics arriben en viatges de negocis. La diferència, apunta Salazar, és que els bolos de Peret eren en un clima de gresca, mentre que aquests són en un entorn laboral. I pot passar, a ell li va passar, que en una convenció de metges, una eminència demani que els rumbers toquin més fluix, que molesten.

Notícies relacionades

'Welcome to hotel Barcelona'

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Un altre aspecte a tenir en compte l'apunta el paio Txarly Brown, expert i impulsor de la rumba. El públic de convencions no es fidelitza i és avui llonguets i demà engrunes. Per una altra banda, acomodar-se en aquests repertoris d'èxits impedeix que la rumba evolucioni i es regeneri. Però, és clar, la rumba de convencions és un filó. Es paga bé, es paga en blanc i, a sobre, donen d'alta el músic. És un filó intermitent perquè un mes et sortiran vuit esdeveniments i el següent un, però es toca en horari europeu i no s'ha d'anar a dormir tard.

Molt probablement, mentre vostè llegeix aquest article, un grup de turistes es disposa a sopar en algun dels hotels més luxosos de Barcelona. Entre plat i plat, hi apareixerà un d'aquests rumbers que a penes es deixen veure a les sales de concerts. Els guiris exclamaran 'olé' i saltaran de la cadira per ballar. Tornaran al seu país i explicaran als seus compatriotes que la música més típica de Barcelona és la rumba catalana. I, no obstant, pocs barcelonins podran corroborar aquesta teoria perquè, malgrat que l'ajuntament homenatjarà el formidable ritme urbà barceloní amb dues escultures al carrer de la Cera, no saben on s'ha ficat la rumba.