'Welcome to hotel Barcelona'

Els cuiners del luxós Xalet de Montjuïc van molt atrafegats. Un batalló de 220 treballadors del banc de Malàisia UOB esperen el sopar al sumptuós menjador giratori amb vistes sobre Barcelona. En un vestidor entollat per la pluja, quatre gitanos rumbers s’enfunden pantalons i jaquetes negres. Són Jonatan Jiménez (cantant del grup Arrels de Gràcia), el seu cosí Ramon, el seu germà Samuel i el seu cunyat Ezequiel. Al vestidor annex, Isabel i Sara s’ajusten els seus flamencs uniformes de 'bailaoras'. Estan mortes de fred i han rebut una mala notícia: l’escenari té moqueta i no podran picar de peus.

    

Aquesta nit hi ha tants comensals que el menjador giratori no girarà. La sorpresa per als treballadors de banca serà una altra. Tal com apareguin els primers plats de 'penne', Jonatan i la seva família entraran en escena tocant una versió rumbera de 'Sabor a ti'. Diversos malaisis sopen amb la bufanda del Barça al coll. Algun deixa anar el primer 'olé' (en aquests esdeveniments és important deixar anar molts 'olés'). També és important ballar entre les taules. «El cap del banc és l’home dels cabells blancs, així que la primera taula a la qual s’ha d’anar a ballar és la seva», informa els músics la responsable madrilenya de l’esdeveniment.

REPERTORI ESTÀNDARD

Jonatan i la seva família s’ajusten al repertori estàndard de rumba de congressos: 'La noche del hawaiano' i 'Una lágrima', de Peret, i 'Sarandonga', del Pescaílla, d’entrants. Perquè Jonatan s’hidrati la veu, tocaran l’instrumental 'Entre dos aguas', de Paco de Lucía. I, per descomptat, no hi falta la trilogia 'gipsykinguera' amb 'Djobí, djobá', 'Volare' i 'Bamboleo'. El públic no està gaire estusiasta, la veritat. I no és que els malaisis siguin insulsos, sinó que la rumba no entra bé si estàs sopant. Molts s’aixequen, però per anar al bany. Algun alça els braços, però és per demanar més vi negre. Un home que està a la taula de més a prop de l’escenari aplaudeix molt i sense deixar anar el ganivet. Aquest sí que està entusiasmat.

  

 Les ballarines improvisen una classe de palmes i contrapalmes que els comensals repeteixen amb poca gràcia. Sara agafa pel coll el fan del ganivet i el treu a ballar. El públic connecta per fi amb l’espectacle. Un concert de rumba catalana a Barcelona pot ser inoblidable, però encara més inoblidable és veure un company de feina fent el passerell.

  

 ¡Perill! El cap dels cabells blancs té un capritx: vol que la banda canti 'Bésame mucho'. L’hi xiuxiueja al responsable malaisi del viatge, que l’hi demana a l’enllaç barceloní, que l’hi prega a Jonatan. Aquesta cançó no és de Gipsy Kings. Tampoc és una rumba. No podran complaure el banquer.

    

Arriba el moment clau de la vetllada: s’ha de tocar 'Hotel California'. Cada vegada que un gitano de Gràcia interpreta la versió rumbera que Gipsy Kings va perpetrar del clàssic dels Eagles, la Unesco resta tres 'gallifantes' a la candidatura de la rumba catalana per ser declarada patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. Jonatan aborda la tornada en anglès: «Welcome to Hotel California, 'sachalofliplés'». El seu germà l’hi ha advertit abans: no se’l sap. I en el cor deixa anar una cosa així com: «'Sachalondiféin'». En la segona tornada es podria corregir, però surt igual o pitjor. A Jonatan se li escapa el riure, però aconsegueix controlar-lo.

Notícies relacionades

La rumba catalana sobreviu en un invisible circuit d'actuacions per a empreses i creueristes

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

    

Els comensals malaisis no presentaran cap queixa. Estan ocupats amb la carn i el peix. De fet, fa estona que el capità de l’expedició pregunta quan acabarà l’actuació. No fa ni 40 minuts que toquen i el quadro rumber ja s’acomiada amb 'Caramelos', de Los Amaya. Les ballarines munten una conga a la qual s’apunten 10 malaisis. I tal com han arribat, els rumbers enfilen escala amunt i s’esfumen. El públic continua sopant. No aplaudeix ningú.