Una nevera solidària oberta al públic

Menjar sense necessitat de comprar i donar el que s'hagi de rebutjar. Aquests són els dos pilars fonamentals de la nevera solidària que coordinen diferents entitats a l'Ateneu Harmonia de Sant Andreu. La primera de Catalunya. El frigorífic és el rebost de tots aquells aliments que en comptes d'acabar a les escombraries la gent prefereix deixar al seu interior. Després, qualsevol altra persona se'ls pot endur. Sense cap límit i de forma independent a la seva situació socioeconòmica. “No és un projecte per a pobres, és per a tothom”, destaca l'impulsor de la iniciativa al País Basc, Álvaro Saiz.

EL FRIGORÍFIC CRÍTIC AMB EL SISTEMA

A l'ànima de la iniciativa hi ha el profund rebuig a la quantitat ingent de menjar que es llença als contenidors. “Un terç dels aliments que es produeixen al món”, apunta la coordinadora de Rezero, Marta Beltran. L'activista detalla que cada català llença una mitjana de 35 quilos d'aliments entre el que sobra dels càterings, les olles dels restaurants o del seu rebost. “Necessitem una legislació que eviti aquest malbaratament alimentari”, considera.

Perquè un plat de menjar arribi a taula es requereix tot un esforç humà, una despesa en aigua i energia i un cost econòmic afegit. “És insostenible l'impacte mediambiental i econòmic que genera aquest malbaratament”, critica Beltran. Amb la nevera, el que pretenen és que aquest cost no acabi al contenidor, sinó a la taula d'una segona persona.

L'opció compta amb la garantia de l'Agència de Salut Pública de la Generalitat. “Quan parlem d'aliments sempre parlem de risc, i amb el risc ve la por”, reconeixen des de l'Administració. Per això, per tenir controlat el menjar que conté la nevera, s'han format voluntaris perquè supervisin cada matí l'interior del frigorífic. “Si un aliment fa tres dies que és a la nevera, serà retirat”, confirmen des del departament de Salut, que dóna suport legal a la iniciativa.

A EUSKADI FUNCIONA

A Euskadi passa el mateix, però allà els aliments no arriben a passar ni dos dies a les 11 neveres que hi ha repartides pel territori. El menjar vola i “en dos anys no hem tingut mai cap problema sanitari”, assegura Saiz per tal de tranquil·litzar els més escèptics. Allà les neveres solidàries són utilitzades tant per veïns com per restaurants i supermercats. “Els bars s'estimen més portar-hi els 'pintxos' que els han sobrat que no pas llençar-los a les escombraries”, assenyala l'activista.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Per aquests frigorífics hi passen uns 7.000 quilos de menjar al mes, dels quals més d'un centenar de famílies treuen profit. “Pensem que s'ha de donar l'oportunitat a les persones; apoderar-les i que siguin elles les que es gestionin”, relata. En el cas de Sant Andreu, la nevera ja està oberta a tothom que vulgui fer-la servir. Tots els productes estan etiquetats amb la data de preparació, el dia de consum preferent i els ingredients que porten. A més, els prestatges estan ordenats pel tipus de menjar que han d'albergar i així no barrejar els productes i les seves qualitats alimentàries.

El metre i mig de frigorífic pot quedar petit si els centenars de persones que passen al dia per l'Ateneu de l'Harmonia en fan ús. “A Galdakao (Biscaia) tenim fins i tot cadenes de supermercats adherides a les neveres solidàries”, remarca Saiz, mentre intueix que “amb això el que provoquem és un canvi cap a la racionalitat en els hàbits de consum”.