Els conductors barcelonins triguen un 28% més a arribar al seu destí per culpa dels embussos

Els conductors de l’àrea de Barcelona que circulen en hores punta triguen a fer el seu recorregut el 28% més de temps que en moments sense trànsit, cosa que es tradueix en una mitjana diària de 28 minuts suplementaris i en 109 hores al llarg de l’any, un nivell de congestió molt superior al de qualsevol altra ciutat espanyola. Les dades procedeixen de l’anàlisi que TomTom, empresa holandesa especialitzada en sistemes de navegació, du a terme anualment sobre el nivell d’embotellaments a les principals ciutats del món. I, segons estudis recents del RACC, la gravetat del problema tornarà aviat als nivells anteriors a la crisi si no es prenen mesures urgents.

Concretament, Barcelona ocupa el lloc 62 entre les 174 ciutats analitzades (de més de 800.000 habitants) amb més embussos, superant a Madrid (104) i València (106), encara que si s'inclouen urbs de menor dimensions tampoc surten gaire ben parades Palma de Mallorca, Las Palmas, Sevilla o Gijón. En la seva última edició, corresponent a l'any 2015, al TomTom Traffic Index Report s'han inclòs 295 ciutats de 38 països. 

Les ciutats espanyoles ocupen, en qualsevol cas, una situació molt honrosa si es compara amb el que passa a Mèxic, Bangkok (Tailàndia), Lodz (Polònia), Istanbul (Turquia), Rio de Janeiro (Brasil) i Moscou (Rússia), que són les sis primeres en la classificació. A la capital mexicana, per exemple, es gasta en hores puntes un 59% més de temps que en situacions sense congestió, equivalent a una mitjana diària de 57 minuts extra. Entre les grans ciutats europees, les que menys embussos tenen són Amsterdam, Copenhaguen i Budapest.

ZONES CRÍTIQUES

En el cas de Barcelona, l’índex de TomTom permet observar els punts amb més embussos en qualsevol moment del dia. Per regla general, les zones crítiques dins del casc urbà solen ser la Gran Via als voltants de la plaça Cerdà, Aragó al seu pas pel centre i diversos trams dels carrers de Mallorca, València, Balmes i Travessera de Gràcia.

Però, com a mostra un informe del RACC presentat al setembre, els pitjors embussos es produeixen als accessos a Barcelona: la B-23 (avinguda de la Diagonal), la C-58 (Meridiana-Sabadell) i les dues rondes de circumval·lació. «El problema fonamental no és l’absorció de l’entramat de carrers, sinó les vies d’accés», insisteix Lluís Puerto, responsable tècnic de la Fundació RACC.

L’anàlisi de TomTom calcula que el temps necessari per fer un trajecte al centre urbà de Barcelona va augmentar l’1% el 2015 respecte a l’any anterior, tot i que encara no arriba als nivells anteriors a la crisi. L’informe del RACC, per la seva banda, calcula que el trànsit als accessos a la ciutat havia augmentat almenys el 3%.

HORES PERDUDES

El RACC calcula que 115.000 vehicles (i aproximadament 200.000 persones) que accedeixen a Barcelona des d’un radi geogràfic aproximat de 30 quilòmetres es veuen immersos diàriament en algun tipus d’embús, cosa que es tradueix en unes 52.000 hores perdudes. El 62% de la congestió es concentra en una franja de sis hores punta: entre les 7.00 i les 10.00 hores i entre les 17.00 i les 20.00 hores. I la punta de tot el dia és indiscutible: entre les vuit i les nou del matí. El temps i el combustible perduts suposen, a més a més, un malbaratament estimat de 137 milions d’euros anuals.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’entitat adverteix que la congestió podria augmentar el 50% si no es prenen mesures amb promptitud. En el transcurs dels últims anys, diu Puerto, l’única millora en el terreny de la fluïdesa obeeix a l’augment del parc de motocicletes i, encara que la contribució és menor, també al de bicicletes. 

Per evitar que els embussos a Barcelona tornin al nivell anterior a la crisi, l'estudi del RACC considera en primer lloc que hauria d'apostar-se pel transport públic millorant, per exemple, les línies de Rodalies de Renfe i la línia transversal que travessa Barcelona. També considera essencial millorar el servei d'autobusos en polígons industrials i el reforç del bus Exprés (que uneix localitats de l'entorn metropolità). En el capítol de les infraestructures, l'entitat automobilística proposa crear una via específica per a camions de accés al port i a la ZAL. Finalment, Puerto aposta per potenciar el Bus-VAO per així optimitzar el nivell d'ocupació del vehicle privat, millorar la gestió dinàmica de la velocitat variable i crear aparcaments de dissuasió a l'exterior de la ciutat, ben comunicats amb el centre urbà mitjançant transport públic.