PROJECTE MOTOR A SANT MARTÍ

Gregal, una cuina com a motor del Besòs

El menjador comunitari serveix més de 400 àpats diaris gràcies a la col·laboració del veïnat

abertran36413525 barcelona 25 11 2016 barcelona reportatge sobre el menjad161128105923 / FABRIZIO CORTESI

abertran36413525 barcelona  25 11 2016  barcelona  reportatge sobre el menjad161128105923
abertran36413494 barcelona  25 11 2016  barcelona  reportatge sobre el menjad161128105819
abertran36413495 barcelona  25 11 2016  barcelona  reportatge sobre el menjad161128105808

/

2
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / BARCELONA

La llum i l’aigua d’aquest mes l’han pagat gràcies a la recol·lecta feta pels veïns a la parròquia. «Al Besòs som una institució, però no ens arriba per pagar els subministraments», explica sense gens ni mica de dramatisme i amb tot l’humor del món José Gil, president de la cooperativa Gregal. Per una qüestió burocràtica, a finals de novembre encara no havien cobrat l’assignació econòmica del 2016 pactada en el conveni que tenen firmat amb l’ajuntament, anterior a l’aposta per l’eix Besòs de la primera fase del pla de barris.

És divendres, són les deu del matí i l’olor d’escudella arriba fins al carrer. Uns quants olles fan xup-xup mentre del local no paren d’entrar i sortir veïns amb bosses: algunes de plenes, per donar; d’altres de buides, per omplir. «Cuinar és bàsic per a aquest projecte. No creiem en el càtering. El càtering distancia, la cuina uneix», prossegueix el president del menjador comunitari Gregal, nascut fa un lustre a l’Ateneu Llibertari del Besòs com a forma de protesta per denunciar la falta de beques de menjador. «Si no cuinéssim no vindrien les veïnes a portar-nos menjar», afegeix. No tan sols en donen els veïns. També tenen convenis més o menys formals amb el mercat i els comerços del barri. El que dèiem, espavilats. Amb el temps, el projecte ha mutat, adaptant-se a les necessitats del barri.

Damunt una de les taules, 50 safates de menjar preparat i precintat, «directament dels millors hotels de la ciutat», assenyala l’home. És la donació diària del Rotary Club. «Són per a les famílies que s’emporten el menjar a casa», prossegueix l’home. Tot i que no és la seva aposta –ells són de tenir les mans en remull–, tota ajuda és benvinguda.

«L’ideal és que els nens dinin a casa, amb la seva família, no en un menjador social. Per això les famílies s’emporten el menjar. El divendres se n’emporten per al cap de setmana», expliquen les germanes Merche i Montse, els altres dos pilars del Gregal.

Servei a domicili

Notícies relacionades

Si ara ofereixen dues opcions –dinar allà o emportar-se el menjar–, volen, amb l’empenta del pla de barris, obrir una altra línia de servei a domicili per a persones grans que no poden sortir, i quedar-se amb elles perquè no dinin soles.

Treballen la idea de donar cursos de cuina. Per a això necessiten la cuina nova, ja emparaulada amb el consistori. Esperen, també, el menjador nou al mateix local i poder dedicar l’altre edifici que ara fan servir de menjador per a «tallers autònoms urbans, una manera que la gent es pugui buscar la vida». «No volem estar sempre donant menjar», afirma Gil. Volen crear una altra cooperativa en què puguin treballar diferents professionals: «Som llibertaris; no ens va la caritat».