La reforma de la Meridiana aspira a suprimir un carril per sentit

La Meridiana és potser el gran compte pendent de Barcelona a nivell urbanístic, amb permís de la Sagrera, el Morrot de Montjuïc o la cobertura de la Ronda de Dalt. L’avinguda que uneix els parcs de Trinitat i la Ciutadella dibuixa una sinuosa s de sis quilòmetres i mig una gran part de la qual ha sigut sempre una muralla entre barris, una frontera natural entre districtes. Exhibeix dissenys molt diferents, una cosa habitual a la capital catalana (passeig de Sant Joan, Diagonal, Gran Via), des de la convivència amb el tramvia entre Pujades i Àlaba fins a l’autopista urbana de València en endavant (sobretot a partir de Fabra i Puig), passant per la rambla que uneix Glòries i la parada de metro de Clot.

  

 L’ajuntament té un pla a mitjà i a llarg termini que recull l’anhel de diverses generacions de veïns: convertir aquesta esquerda motoritzada en un espai amable, però a costa de modificar els accessos a la ciutat per aquest punt. Força complicat. Si tot va segons el que està previst, i si el consistori aconsegueix que s’imposi la seva proposta, l’obra començarà a principis del 2018.

  

 L’única cosa que hi ha ara com ara són les bones intencions del govern d’Ada Colau i uns 'renders' (imatges virtuals) molt vistosos. Les dues coses vesteixen molt, però els afectats estan farts d’esperar, és per això que reclamen escurçar els terminis i que la piqueta arrenqui com més aviat millor. La Meridiana travessa tres districtes i 16 barris, i això significa que gairebé 370.000 barcelonins tenen aquesta artèria a prop de casa, el 23% de la població total de la ciutat. No és poca cosa. L’àmbit d’actuació per a aquest mandat, entre Aragó i Fabra i Puig, afecta el disseny més vetust, el dels vuit carrils de circulació i el vial ciclista a la vorera, el que dibuixa estranyes corbes per esquivar parades d’autobús i contenidors.

DUES FASES

En la reunió que la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va mantenir ahir amb la taula de participació de la reforma de la Meridiana, formada per entitats i associacions, es van presentar quatre propostes. Tres de les propostes mantenen els quatre carrils per sentit, amb un corredor ciclista al centre, com els que ja s’utilitzen al Paral·lel o a Sant Joan. La quarta idea, la que defensa el govern de Barcelona en Comú, presenta dues fases, i és l’única que redueix l’espai per al vehicle. En la primera s’eliminaria un carril d’entrada i se’n deixarien quatre de sortida.

    

En la segona etapa, se’n retiraria també un en sentit Besòs, de manera que la configuració quedaria en un 2+1, dos carrils per a la circulació privada i un per al transport públic. La proposició predilecta de l’ajuntament també promet ampliar en 24.000 metres quadrats la superfície verda –molt més que en els altres dibuixos– i té un cost d’11,5 milions d’euros.

    

El pla predilecte del govern parteix d’una premissa arriscada: la reducció de l’ús del cotxe que predica el pla de mobilitat urbana en vigor. Sanz admet que seria necessari reordenar l’accés a la ciutat des d’aquest vessant. La tinenta d’alcalde va citar mesures com millorar el carril bus-VAO de la C-58 i construir-ne un de nou a la C-17, via que també hauria de desembocar a les rondes; crear park&rides (aparcaments gegants dels quals parteixen busos llançadora, amb la creació prèvia de nous serveis de bus exprés) en localitats com Barberà o Parets, o donar un impuls a la xarxa de Rodalies (aquesta inversió està pendent de 400 milions d’euros que només Foment pot desencallar). Un costós ventall de reformes que, a més a més, no són de competència municipal. En definitiva, va resumir la regidora, «absorbir de manera diferent el trànsit». Complicada proposta que deu haver fet tremolar els tècnics de Mobilitat.

NOVA ESTRATÈGIA URBANÍSTICA

Per part del PSC, el regidor d’Arquitectura, Daniel Mòdol, considera que aquest projecte «és una mostra de la nova estratègia urbanística de Barcelona», i recorda que van ser els socialistes els que, a través del pacte pressupostari, van impulsar la idea de reformar tant la Meridiana, com Pere IV i la Ronda de Dalt.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

    

Al marge d’aquest projecte, la primera fase del qual –va assegurar Sanz– podria estar acabada abans de les eleccions municipals de maig del 2019, està previst realitzar millores en el tram que va des del passeig de Fabra i Puig fins al pont de Sarajevo, on Barcelona ja és un escalèxtric. Es pintaran més passos de vianants i es millorarà la seguretat als llocs d’espera destinats al vianant abans de travessar.