Enclavament de futur incert

El cas del gimnàs de la Ronda de Sant Pau requereix context. És més fàcil entendre’l obrint el focus. Els propietaris d’aquest edifici situat en una de les entrades del Raval també ho són de les finques que el flanquegen i dels edificis del darrere, amb entrada pel carrer de la Reina Amàlia. Edificis que avui en dia mostren unes escales amb un aspecte sòrdid, totalment abandonades. La cara més dura del Raval. Fonts de la propietat confirmen que quan es van anar acabant les rendes antigues dels vells inquilins els van anar buidant, però van durar poc temps buides. Les van ocupar. La propietat ho va denunciar i es va desallotjar. Van tornar a ocupar, i així segueixen, en unes condicions pèssimes.

A més a més, el gimnàs només és de dues plantes, i per tant se’n podria aixecar més d’una a sobre, cosa que es pot convertir en una oportunitat en un barri dens i amb pocs espais on construir. Però ¿una oportunitat per a què? «Som propietaris d’aquests edificis des de fa més de 20 anys. Si haguéssim volgut especular amb ells, ja ho hauríem fet. Però és la nostra propietat i volem cobrar el nostre lloguer», defensa una veu de la propietat.

Els defensors del gimnàs ho veuen com una oportunitat per a l’ajuntament de matar dos pardals d’un tret. Comprant (o expropiant) el conjunt d’immobles es podria, d’una banda, salvar el gimnàs –convertint-lo en municipal– i, d’una altra, guanyar 80 pisos de lloguer social que tanta falta fan al barri. Tot i que la petició pot semblar fora de lloc, tenint en compte el valor del sòl en un zona tan llaminera, a la frontera amb el revaloritzat Sant Antoni, a pocs metres de l’edifici okupat La Rimaieta, no seria la primera vegada que l’actual equip de govern opta per aquesta opció. Els últims mesos, el districte ha resolt dues situacions similars al Raval d’aquesta manera: Can 60 i l’Espai de l’Immigrant.

En els dos casos, eren finques en què hi havia, per un costat, un projecte social important per al barri, i, per l’altre, vivendes molt precàries, a l’espera de reorientar el futur dels edificis. L’Ajuntament de Barcelona va optar per la compra per conservar els projectes socials en un barri on fan tanta falta i guanyar parc de vivenda social, un dels principals objectius de l’actual equip de govern, tant del districte com de la ciutat.

L’alternativa de comprar es presenta com una manera fàcil de mantenir la funció social de l’espai –uns terrenys privats– en un barri on l’equip de govern del districte ha hagut d’afrontar dos cops forts: l’enderrocament de l’Arnau i la negativa de la Generalitat de donar un cop de mà per impedir la construcció de dos nous hotels de luxe al costat de les Drassanes.

Secret a crits

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

Fonts municipals asseguren que coneixen, reconeixen i valoren l’important paper social que el gimnàs ara en perill té al barri, i que estan mediant amb la propietat per arribar a un acord. No pronuncien la paraula compra. La propietat ho confirma: l’ajuntament està intercedint per segellar una prolongació del contracte dos anys més. És un secret a crits, però, que tant Barcelona en Comú, com ERC i la CUP al districte –els tres partits amb què ha parlat la cooperativa– estarien disposats a adquirir les diferents finques –la CUP optaria per l’expropiació–, però a l’elevar la petició a la Casa Gran, toparien amb la negociació (encallada) dels pressupostos, i no està el pati per fer pactes. Dos anys més de contracte donarien prou marge per a la negociació interna.

Els socis de la cooperativa, encara que potser una mica massa tard –amb una ordre de desallotjament al clatell–, tenen un pla de viabilitat. «Solament necessitem temps. Amb contractes d’any en any, com teníem fins ara, era molt difícil invertir en un projecte», conclouen. La propietat assegura que ben aviat –d’aquí uns dies tenen el judici previ al desallotjament del gener–, els donarà una resposta. Són molts i n’han de parlar entre ells.