Aquí es va forjar el tàndem Colau-Pin

Encadenada a la façana, al costat d’un cartell en què es llegia «prou de demolicions, espais plens de vida», l’actual regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. Era a finals de maig del 2007 i mig centenar de joves es resistien a deixar que es demolís el que fins feia dos dies i durant dos anys i mig havia sigut l’espai okupat Milers de Vivendes, al cor de la Barceloneta, des d’on els moviments socials de la Barcelona precrisi traçaven el seu pla contra l’especulació immobiliària que llavors ja feia forat a la ciutat. A més a més de Pin, freqüentava aquest espai, una vella caserna de la Guàrdia Civil abandonada reconvertida en universitat pirata, una jove Ada Colau.

Gairebé una dècada després que els Mossos d’Esquadra traguessin  l’avui regidora Pin del lloc arrossegant-la per procedir primer a tapiar-lo i més tard a demolir-lo, el número 11 del passeig de Joan de Borbó continua sent un solar que els turistes aprofiten per consultar els mapes. Un solar entre l’Hotel W i la marina de luxe del Port Vell, dos símbols de la Barceloneta contra la qual lluitaven els joves que el 2004 van okupar el que fins que va ser demolit va ser un dels edificis més antics del barri.

Una de les batalles que es van planificar a l’espai okupat «contra la privatització del coneixement» va ser la lluita davant l’anomenat pla dels ascensors, que va teixir una tendra complicitat entre els veïns del barri de tota la vida, que se’n veien expulsats pel polèmic projecte –fins on arribaria el boom dels pisos turístics aquí encara no entrava en la imaginació del barri mariner–, i els joves okupes, que no estaven disposats a permetre-ho.

Pla dels ascensors

Pla dels ascensorsMostra d’aquesta complicitat que amb el temps va ser amistat va ser el perfil de veïns que van anar fins a la casa okupada a intentar evitar el que va ser inevitable, com el rosari de desnonaments que arribarien al cap de poc temps (i contra els quals va fer girar la seva vida durant anys l’avui alcaldessa).

L’argument municipal per explicar als joves la «necessitat» del desallotjament, des dels mateixos despatxos que ara ocupen Pin i Colau, va ser que el terreny era necessari per construir-hi vivenda social per reallotjar els desallotjats pel pla dels ascensors, pla que, aquest sí, l’oposició veïnal, amb una ajudeta de la crisi econòmica mundial que estava a punt d’esclatar, va aconseguir aturar. El destí tenia altres plans per transformar el barri (allò que alguns han batejat com a gentrificació turística). Però, tornant al 2007, l’oposició dels joves al pla dels ascensors era, entre altres coses, per l’expulsió de veïns del barri que comportava (calia eliminar quarts de casa per instal·lar els ascensors), així que construir vivendes per al reallotjament semblava un mal menor. Si més no el solar no es convertiria en un hotel, com l’edifici que van okupar els mateix joves poc abans del des-allotjament de la Barceloneta, al veí Barri Gòtic, avui l’hotel Catalonia Magdalenes.

Gestió comunitària

Notícies relacionades

BCN reobrirà una casa modernista per a concerts de música clàssica

Torna el mític Tren Granota

Gestió comunitàriaDesprés de pràcticament 10 anys sent un solar, l’espai obert al número 11 de Joan de Borbó, amb una superfície de 119 metres quadrats i un sostre edificable que permetria la construcció de vuit vivendes, és un dels set solars que l’Ajuntament de Barcelona de Colau i Pin ha anunciat que traurà ben aviat a concurs «per promoure la vivenda cooperativa».

«Amb aquesta iniciativa l’ajuntament vol impulsar noves formes d’accés i de relació amb la vivenda protegida que no són ni el lloguer ni la propietat, fórmules que eviten l’especulació, garanteixen l’estabilitat en el temps dels usuaris i fomenten la gestió comunitària dels immobles», apunta la nota amb la qual l’Ajuntament de Barcelona anunciava el concurs. «L’accés a aquest concurs quedarà restringit a cooperatives i promotores socials de vivenda, la propietat del sòl no deixarà mai de ser pública i s’oferirà en dret de superfície», prosseguia. Alguna cosa queda de l’essència de Milers de Vivendes. H