SENSE FORRELLATS

El festival Open House descobreix la modernitat arquitectònica de les Corts

La cita rendeix homenatge a l'estudi de López Iñigo, Giráldez i Subías amb visites a les facultats de Dret i d'Economia

El festival permetrà visitar de forma gratuïta i guiada 211 edificis i infraestructures de Barcelona i Badalona

fcasals35894962 48h open house bcn  fotografies  en la  imagen estacion  de 161013194439

fcasals35894962 48h open house bcn fotografies en la imagen estacion de 161013194439

3
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL / BARCELONA

Les Corts, un districte vertebrat per la Diagonal, la gran barrera viària del sud-oest de Barcelona, obté un especial protagonisme en la pròxima edició, la número set, de 48 H Open House BCN, que se celebra el cap de setmana del 22 i el 23 d’octubre. No pel nombre d’activitats, que es limita a 12 propostes, sinó per l’interès que suscita la visita comentada a la Facultat de Dret (1958) i a la d’Economia i Empresa (1962-1966), totes dues construïdes per Pedro López Íñigo (Burgos, 1926-Barcelona, 1997), Guillermo Giráldez (Barcelona, 1925) i Xavier Subias (Figueres, 1926-Barcelona, 2014), arquitectes fonamentals en la modernitat barcelonina, que des del 1955 van treballar junts 40 anys.

El festival en honor a l’arquitectura permetrà visitar de manera gratuïta i guiada 211 edificis i infraestructures, 21 més que l’any passat, que habitualment estan tancats al públic o amb accés restringit. D’aquests edificis, 62 hi participen per primera vegada, com la Confraria de Pescadors al port, Can Portabella a Sant Andreu, l’edifici de la delegació territorial de l’Agència Estatal de Meteorologia a Sant Martí, el Dipòsit del Rei Martí i els jardins de Bellesguard a Sarrià, i l’antic parc de bombers del Poble-sec, a Montjuïc. Badalona és la ciutat convidada amb 15 edificis sense forrellats.

De les Corts també destaquen les visites a l’estació de Zona Universitària, de la L-9 del metro, de Carme Pinós; els Jardins dels Tarongers, de la Casa Bartomeu; els Pavellons Güell,

amb les seves cavallerisses, picador i jardí modernistes, traçats per Antoni Gaudí; i les Cristalleries Planell, a la primera meitat del segle XX una de les fàbriques de vidre artístic més notables d’Europa, reconvertida per l’estudi H Arquitectes (2012-2016) en un equipament públic.

VIVENDA SOCIAL

La trobada de portes obertes rendeix aquest any homenatge a l’obra de LIGS, sigles formades per les inicials dels cognoms de López Íñigo, Giráldez i Subias, que van ser molt prolífics en els seus primers anys per la seva vinculació amb l’Ajuntament de Barcelona. López Íñigo es va especialitzar en vivendes socials des que va treballar com a arquitecte municipal el 1952. El 1954, va entrar al Patronat Municipal de l’Habitatge, on a partir de 1961 va ser arquitecte en cap. Subias va participar el 1952 en la redacció del pla provincial. I el 1956, com a arquitecte municipal, va passar a l’Oficina d’Estudis Urbanístics.

El seu primer encàrrec important va ser la Facultat de Dret a la Zona Universitària, que construïda en menys d’un any. És una estructura de ferro amb parets vidrades que permeten l’entrada de la llum a les aules. Per edificar-la, es van inspirar en les experiències del moviment modern que a principis del segle XX va suposar la ruptura amb l’arquitectura clàssica. Amb aquesta obra van guanyar el 1958 el premi d’Arquitectura del Foment de les Arts Decoratives (FAD). Quatre anys després, van dibuixar els plànols de la Facultat d’Econòmiques, precisament amb gran economia de mitjans i amb formigó armat. «És un bon exemple del brutalisme», diu Elisenda Bonet, directora d’Open House.

POLÍGONS

Notícies relacionades

Bonet destaca la sensibilitat d’aquests arquitectes per la «qüestió social», que es concreta de manera efectiva en la seva preocupació pel problema de la vivenda. «Per això també hem programat visites als polígons de Montbau (1957-1968), un barri de blocs lineals, i de Canyelles (1972-1974), format per gratacels», explica la directora. Les altres obres que es podran visitar de LIGS són l’escola Betània-Patmos, a la falda de Collserola, i la Institució Cultural del CIC.

La preocupació per temes socials va més enllà de les visites amb la incorporació de la secció Open Social, per revelar com l’arquitectura pot ajudar a millorar la vida de les persones. «Això inclou un consultori gratuït amb arquitectes i una activitat que integra la gent gran que explica la complexitat de la realitat social i la tipològica de les vivendes amb serveis on viuen», assenyala Bonet, que recorda que l’any passat el festival va comptar amb la participació de 60.595 persones. 

Temes:

Arquitectura